Publicitat
Publicitat

ARGENTINA

El kirchenrisme s’acomiada amb un llegat faraònic

L’oposició acusa la presidenta Fernández de culte al seu marit. La policia va alterar les proves del cas Nisman

Falten cinc mesos per a les eleccions presidencials a l’Argentina. Després de 12 anys al capdavant de la Casa Rosada, el kirchnerisme tenia un tema pendent. Li faltava tenir un lloc mític, un espai de culte per exposar el seu llegat, les seves icones i el seu misticisme, especialment al voltant de l’expresident Néstor Kirchner -mort el 2010-, equiparat amb els grans pares de la pàtria argentina com Belgrano, San Martín, Evita o Perón. Aquest espai és el nou Centre Cultural Néstor Kirchner, un edifici faraònic situat en ple centre de Buenos Aires i ben a prop de la Plaza de Mayo, on el kirchnerisme ha convertit en cultura l’èpica i el relat construït al seu voltant.

Cinc anys d’obres

L’edifici del Centre Cultural Néstor Kirchner ocupa la seu de l’antic Correus de l’Argentina, una construcció imponent que s’ha sotmès a cinc anys de profundes reformes, que l’han convertit en “el centre cultural més modern de l’Amèrica Llatina”, destacava en el seu discurs la presidenta argentina, Cristina Fernández de Kirchner, quan fa un parell de setmanes el va inaugurar amb un gran acte.

Les xifres que defineixen aquest nou espai cultural kirchnerista parlen per si soles: ocupa 100.000 metres quadrats i en destina 15.000 per a exposicions, té 18 vestíbuls, 6 auditoris, 16 sales per a assajos i dos espectaculars terrasses amb una gran vista sobre Buenos Aires. La joia de la corona és l’auditori principal, per a una audiència de gairebé 2.000 persones, batejat com a Balena Blava per la manera com sembla que penja del sostre i pel seu color blau.

Una de les sales més polèmiques del nou Centre Cultural Néstor Kirchner és la que, precisament, es dedica a l’ex cap d’estat, que va governar només quatre anys l’Argentina. S’hi relaten anècdotes, fets i vivències de la seva vida com si es tractés d’un dels grans pares de la pàtria, destacant com a heroiques i patriòtiques accions i decisions polítiques que, en cas que les hagués protagonitzat algú altre, és gairebé segur que serien qualificades de normals. Per a la diputada Patrícia Bullrich, de la formació conservadora PRO (Propuesta Republicana) -que lidera l’alcalde de Buenos Aires i precandidat presidencial, Maurico Macri, opositor al kirchnerisme-, es desconeix el veritable cost del museu kirchnerista. “Tampoc ens han explicat les raons que han portat a canviar el nom del centre cultural pel del marit de la presidenta, cosa que dóna una mostra més del culte autoritari que el kirchnerisme fa de l’expresident Néstor Kirchner, com si fos un pròcer”, destacava Bullrich.

Preu escandalós

La posada en marxa d’aquest museu ha costat uns 250 milions d’euros a l’estat argentí. Una despesa justificada per la presidenta argentina pel bon moment, afirmava, pel qual passa el país sud-americà: “No necessàriament quan es creix econòmicament es creix culturalment, es pot créixer en l’economia i no mirar cap a la cultura. Però aquest és un projecte d’inclusió i aquest és un gest redistributiu d’accés a la cultura”. Per a la oposició, en canvi, haver gastat aquests diners en un edifici és un escàndol quan, diuen, hi ha urgències en temes de sanitat i ensenyament.

Nou escàndol pel cas Nisman

Ja ningú parlava de la mort del fiscal Alberto Nisman. La precampanya electoral per les presidencials havia enterrat mediàticament la mort del fiscal argentí que es va atrevir a denunciar la presidenta Cristina Fernández. Però la difusió ahir d’un vídeo de la policia al programa Periodismo para todos, en què es veu un forense de la policia netejant la sang de la pistola trobada al domicili de Nisman i treballant sense la protecció indispensable dels guants, ha posat en el punt de mira aquest cos per haver presumptament contaminat les proves. La Fiscalia, però, no veu irregularitats en l’actuació policial.