Publicitat
Publicitat

TURQUIA

Els kurds enterren l’autoritarisme d’Erdogan

El daltabaix electoral de l’islamista AKP refreda les expectatives del president d’ampliar el seu poder

Turquia va tancar ahir a les urnes tretze anys de majoria absoluta de l’islamista Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). El Partit Democràtic dels Pobles (HDP) va aconseguir entrar al Parlament en una irrupció que es va celebrar massivament pels carrers de Diyarbakir (Amed en kurd), la capital sentimental del Kurdistan turc. “S’ha acabat el govern monolític d’Erdogan”, cridava joiós el Hassan davant la seu local de l’HDP.

Amb el 100% escrutat, l’HDP va aconseguir el 12,9% dels vots i 80 diputats. Així va superar el llindar del 10% de vots que la Constitució, impulsada per l’executiu colpista del 1980, estableix com a mínim per tenir un lloc al Parlament turc. Per superar aquesta barrera, el moviment independentista kurd va confluir en una coalició amb partits d’esquerra turcs, minories i organitzacions socials. La fórmula ha resultat exitosa.

El projecte de l’HDP, proposat des de la presó pel fundador de la guerrilla PKK, Abdullah Öcalan, busca un encaix territorial per als kurds en una Turquia governada per l’esquerra. La idea il·lusiona al Kurdistan. La participació en algunes poblacions del sud-est kurd va superar el 95%. A Diyarbakir va ser del 84%. “Voto perquè vull més pau, que s’acabi la guerra”, demanava a peu d’urna l’Acar, que reconeixia que havia votat l’HDP per primer cop.

“És una victòria de kurds, turcs, dones, armenis, homosexuals...”, enumerava la Derya, amb els braços enlaire, enmig de la gentada que ahir llançava focs d’artifici i feia sonar botzines a Diyarbakir. Paraules semblants va dir el copresident de l’HDP, Selahattin Demirtas. “Enhorabona a tots. És una victòria de l’esquerra”, va proclamar, bo i titllant l’AKP d’“arrogant”.

El partit del primer ministre, Ahmet Davutoglu, apadrinat durant aquestes eleccions pel fundador, exmembre i cap d’estat, Recep Tayyip Erdogan, va patir una derrota estrepitosa. Va aconseguir 255 escons, molt lluny de la majoria absoluta, dels 327 escons que va obtenir el 2011 i encara més lluny dels 330 escons com a mínim que Erdogan havia demanat per sotmetre a referèndum una nova Constitució.

El president volia que aquesta nova carta magna instaurés un sistema que li permetés atorgar-se el poder executiu de Davutoglu. L’oposició hi estava en contra perquè veia en aquest canvi un nou pas en la deriva autocràtica de Turquia. Per vendre la seva idea, Erdogan s’havia passat la campanya violant la neutralitat del seu càrrec, disfressant de “trobades amb el poble” una marató de mítings a favor de l’AKP.

“La voluntat de Déu”

Ahir, en un breu parlament, Davutoglu va acceptar la derrota dient que havia sigut “la voluntat de Déu”. Al tancament d’aquesta edició, Erdogan no s’havia expressat. L’AKP, motor del miracle econòmic turc durant una dècada però responsable també de suposats casos de corrupció i de polaritzar el país a base de repressió policial i retallades de llibertats, ara es veu amb la necessitat de dialogar per governar.

Els partits disposen ara de 45 dies per formar govern. L’opció de què més es parla és un govern en minoria o coalició de l’AKP amb el suport dels islamonacionalistes del Partit d’Acció Nacionalista (MHP), que ahir va obtenir 81 diputats.

L’HDP arriba al Parlament com a moviment cristal·litzador de l’esperit de les protestes pel parc de Gezi d’ara fa dos anys. Aquelles manifestacions, durament reprimides per Erdogan i que van acabar amb set morts, van mostrar, després de dècades de conflicte, que el diàleg pacífic entre kurds i turcs és possible. El primer objectiu de l’HDP, diuen, és que aquesta entesa permeti portar a bon port el procés de pau amb el PKK.