Publicitat
Publicitat

REGNE UNIT

El laborisme britànic busca nou líder i nou rumb després de la patacada

Blair assegura que cal fer un gir al centre mentre s’obre la cursa per a la successió de Miliband

El laborisme ha iniciat la recerca d’un nou líder i, cosa que sembla més important, del rumb que cal seguir a partir d’ara, després de la contundent i dolorosa derrota en les eleccions de dijous. Aquesta setmana l’executiva del partit es reunirà per fixar el calendari de les primàries, que segurament se celebraran a la tardor, però el debat ja ha començat. En un article d’opinió a The Observer Tony Blair afirma que el laborisme només es pot recuperar de la patacada si torna a ocupar el centre ideològic de la política britànica amb un programa a favor de les empreses i noves idees per reformar els serveis públics, un programa que doni cabuda “a l’ambició i a l’aspiració a la vegada que a la compassió i la cura”. És a dir, “que la gent senti que pot créixer i millorar”.

Blair ja va advertir abans de les eleccions a Ed Miliband que no guanyaria si es quedava a l’esquerra. El ja dimitit líder va trencar amb la idea que hi ha al Regne Unit que els laboristes guanyen eleccions amb un missatge de centre i pro empreses, com van fer Blair i Brown amb el Nou Laborisme, que abraçava el lliure mercat i la justícia social i que els va permetre guanyar tres majories absolutes seguides. Ed Miliband creia que amb la crisi el centre de gravetat polític havia girat cap a l’esquerra. Va amenaçar les empreses elèctriques de congelar les tarifes del gas i la llum, i volia limitar l’expansió dels bancs.

“Vam perdre [les eleccions de dijous] perquè vam descartar el Nou Laborisme, en lloc de revitalitzar-lo i dotar-lo d’energia nova i adaptar-lo als nous temps i als nous reptes polítics”, va dir Peter Mandelson, un dels ideòlegs del Nou Laborisme juntament amb Brown i Blair, al programa de la BBC d’Andrew Marr.

“Un treballador de la construcció amb quatre o cinc empleats em va dir que mai no votaria laboristes perquè odiaven la gent amb iniciativa”, li va dir el periodista. “És part del problema -va contestar Lord Mandelson- que donem el missatge que odiem els rics i abracem els pobres, però ens oblidem de tota la gent que hi ha entremig”, és a dir, de tota la classe mitjana.

Els últims cinc anys del laborisme han estat marcats per la fractura provocada per l’enfrontament entre els germans Miliband a les primàries del 2010 i per la sospita que els liderava “el germà equivocat”. Ed representava l’ala més esquerrana del partit, el vell laborisme, el romanticisme (partidari de més intervenció de l’estat), mentre que David representava l’ala més de centre, el nou laborisme, el pragmatisme, el blairisme (partidari de recolzar-se més en el mercat). David Miliband, amb una trajectòria impecable dins del govern de Blair, era el gran favorit. Però es va imposar Ed amb una diferència del 0,3% dels vots, gràcies al suport dels sindicats en el peculiar sistema de vots del Partit Laborista. La majoria de diputats i de militants volien David Miliband però el vot del sindicats es van decantar per Ed. Es va imposar el vell laborisme. El passat mes de març es va optar per suprimir l’afiliació automàtica dels membres dels sindicats al partit, per una quota voluntària i també es va decidir canviar el sistema de vot pel d’un membre, un vot.

Cursa per a la successió

Després de la dimissió d’Ed Miliband han començat a sonar noms per succeir-lo: Chuka Umanna, un polític de només 36 anys, anglès descendent de nigerians (molt fàcilment podria ser vist com l’Obama anglès), responsable de Comerç; Yvette Cooper, de 46 anys, responsable d’Interior; o Andy Burnham, de 45 anys, responsable de Sanitat. “L’elecció del nou líder no ha de ser un concurs de bellesa, abans hi ha d’haver un profund debat per decidir la direcció”, va sentenciar Mandelson.