REGNE UNIT
Internacional 22/08/2016

El laborisme decideix el futur de Corbyn

L’alcalde de Londres llança un duríssim atac contra el cap del partit 24 hores abans que s’obri la votació

Quim Aranda
3 min
Arrenquen les primàries per substituir o refermar el líder laborista, Jeremy Corbyn.

LondresLa ja endèmica crisi del laborisme britànic enceta aquest matí un nou capítol en obrir-se formalment el procés de votació per a l’elecció del líder. Els resultats es donaran a conèixer el 24 de setembre en una reunió congressual especial que tindrà lloc a Liverpool. Més de mig milió de militants tenen dret a vot.

L’enquesta més recent, publicada dimarts passat per l’ Evening Standard, indica que l’actual cap, Jeremy Corbyn, del sector situat més a l’esquerra del partit, compta amb un lleuger avantatge de quatre punts sobre l’aspirant, Owen Smith. Aquest candidat, de 51 anys, experiodista de la BBC i diputat per Pontypridd (Gal·les), desconegut fora de la seva circumscripció i de Westminster fins fa dos mesos, comparteix bastantes de les polítiques considerades més radicals de Corbyn, d’acord amb molts analistes. Transmet, però, segons els mateixos especialistes, una imatge més acceptable per a la majoria dels electors britànics, fet que li donaria més possibilitats de victòria en unes eleccions generals. En aquest sentit, una altra dada significativa del mateix sondeig mostra que quan es demana qui podria ser millor primer ministre, si Corbyn o Smith, el segon compta amb un 24% més de suports que no pas el primer.

Aquesta percepció és la mateixa que ahir, amb una contundència brutal, va expressar Sadiq Khan, l’alcalde de Londres elegit al maig, en un article publicat a The Observer.

Sense embuts, i tot i que Khan va donar suport a Corbyn com a candidat a les eleccions del 2015, en què va resultar elegit contra tot pronòstic, la primera autoritat de la capital britànica escrivia: “He decidit votar per Owen Smith […] perquè si Jeremy Corbyn continua com a líder, és molt poc probable que el laborisme guanyi les pròximes eleccions generals”.

I continuava amb molta duresa: “Corbyn ja ha demostrat que és incapaç d’organitzar un equip eficaç, i no s’ha pogut guanyar la confiança i el respecte del poble britànic. L’índex de popularitat personal de Corbyn és pitjor que el que ha registrat mai cap líder de l’oposició, i el laborisme està patint greument com a conseqüència d’això. Em temo que simplement no podem permetre’ns el luxe de continuar així”.

L’episodi que s’inicia avui és un més de l’interminable serial d’autodestrucció que travessa la formació laborista des del referèndum del Brexit, celebrat el 23 de juny. La derrota dels que volien quedar-se a la UE -la posició oficial defensada pel partit- va obrir la caixa dels trons dins del grup parlamentari, que va aprofitar l’avinentesa per intentar foragitar Corbyn acusant-lo de “falta de lideratge”.

El feia així responsable directe de la derrota i, especialment, de no haver arribat al tradicional votant del partit, que va preferir escoltar majoritàriament els cants de sirena que llançava el UKIP (Partit per la Independència del Regne Unit) de l’antieuropeu i xenòfob Nigel Farage. Aquest fet era també recordat ahir per Khan: “Com la majoria dels activistes laboristes, vaig fer campanya perquè la Gran Bretanya continués a la UE. Els activistes em van dir que Corbyn estava fallant a l’hora de persuadir els partidaris del laborisme fora de Londres, per la qual cosa vaig anar a fer campanya a Manchester, Leeds i Bradford”.

La crisi socialdemòcrata

Dimissions en massa dins del govern a l’ombra de Corbyn després del referèndum de la UE, i la pèrdua de confiança en el seu lideratge de 172 parlamentaris dels Comuns -més del 80%-, van posar en marxa la maquinària electoral laborista menys d’un any després d’haver triat el relleu d’Ed Miliband, perdedor a les eleccions del 2015.

De fet, el centreesquerra britànic no aixeca el cap des de la derrota a les eleccions generals del 2010. La crisi, però, va molt més enllà de la substitució d’un nom per un altre. El laborisme, com en general tota la socialdemocràcia europea, continua sense trobar respostes efectives al món sorgit després del crac del 2008 ni als reptes que suposa la globalització.

La gran paradoxa del convuls procés que viu el laborisme és que el missatge de Corbyn va a l’arrel de molts dels problemes a què fa front la societat britànica, i que són denunciats sistemàticament per veus molt reconegudes d’aquest espectre polític, com l’escriptor i columnista de The Guardian Owen Jones. Però fins i tot Jones considera que Corbyn ha deixat de ser la solució i és el problema. En un article de finals de juliol, publicat al seu blog, assegurava que “la situació que travessa el laborisme és extremadament greu”. I plantejava un munt de preguntes per a les quals sembla que no hi ha resposta.

La divisió del partit si Corbyn resultat guanyador no és cap fantasia. A més, el procés d’elecció d’un nou líder del UKIP, que capta cada vegada més exvotants laboristes, hauria de ser per a ells tant o més preocupant que la seva crisi interna.

stats