Publicitat
Publicitat

El 2014 va ser l’any amb més guerres d’aquest segle

Les potències nuclears segueixen modernitzant el seu arsenal

“Hi va haver més guerres l’any 2014 que en cap altre any des del 2000”. Els conflictes a Ucraïna, Síria i l’Iraq, a més de la campanya de terror de l’Estat Islàmic, els combats a Líbia i els atacs de Boko Haram a Nigèria, van fer del 2014 “un any particularment violent”. Són conclusions de l’últim informe de l’Stockholm International Peace Institute (Sipri), publicat ahir, que torna a posar sobre la taula el risc que definitivament “s’hagi trencat la tendència positiva cap a menys violència i més efectivitat de la gestió de conflictes que s’havia observat en l’última dècada”. El cas d’Ucraïna, un conflicte que ha escalat molt ràpidament i d’una manera difícil de preveure abans del 2013, i que ha tornat a enfrontar Occident amb Rússia, ha obert el debat sobre “si Europa està tornant a un concepte de seguretat basat en les formes tradicionals” i si “el multilateralisme està en declivi”, ja que s’ha mostrat incapaç de donar una resposta efectiva a la crisi, com assenyala l’informe.

El conflicte ucraïnès també ha provocat un increment en la despesa militar, tant a Rússia -que ja seguia una tendència creixent de fa anys- com en països on fins ara no era així, com els veïns del Bàltic i altres estats “del nord i el centre d’Europa”, diu el Sipri. De fet, coincidint amb la publicació de l’informe, han sorgit informacions que apunten que el Pentàgon està estudiant desplegar armament pesant en països de l’est d’Europa i del Bàltic.

Arsenal nuclear

El recompte anual que fa el Sipri de l’armament nuclear al món tampoc dóna notícies millors que altres anys. Tot i que l’arsenal se segueix reduint (a un ritme molt més lent que en altres dècades), les potències nuclears continuen invertint en la modernització i la millora tecnològica del seu arsenal, diu l’informe.

“Això demostra que l’escenari del desarmament nuclear -al qual obliga el Tractat de No-proliferació Nuclear- està en realitat molt lluny, perquè si tens la perspectiva d’una desaparició no t’hi gastes diners”, remarca el director de Fundipau, Jordi Armadans. El manteniment de l’arsenal nuclear mundial suposa una despesa anual global de 100.000 milions de dòlars, “sense comptar les inversions en modernització i millora tecnològica” que molts països encara estan desenvolupant, apunta Armadans.

Rússia segueix sent el país amb més caps nuclears, tot i que els Estats Units la superen en caps nuclears actius, és a dir, els que ja estan instal·lats en míssils o situats en bases militars operatives. Tot i així, les dues principals potències nuclears del món mantenen la tendència a la baixa en els seus arsenals, mentre que potències emergents com la Xina i l’Índia, a més del Pakistan, han incrementat el seu armament nuclear en els últims anys.

La Xina és l’únic estat que va pujar en nombre de caps nuclears l’any 2014, amb 10 més que el 2013. Des de l’any 2007, quan en tenia uns 150, la Xina ha augmentant un 73% l’arsenal nuclear, i ja se situa com a quarta potència en aquest camp, per darrere de França i -a molta distància- dels EUA i Rússia.

Per a Armadans, però, aquesta tendència de la Xina no ha de ser interpretada com una amenaça real, sinó com “l’intent d’esdevenir potència mundial en tots els camps, també el militar”. També el 2014, la Xina va arrabassar a Alemanya el tercer lloc de la llista de països exportadors d’armes. El gegant asiàtic “ha passat de ser potència regional a potència mundial i vol consolidar aquest paper”, diu Armadans. I afegeix que encara avui, malgrat tot, tenir un exèrcit potent i l’arma atòmica es consideren requisits indispensables “per accedir a aquest club”.