17/10/2015

El lobi del rifle no és invencible

3 min
Peu de foto de 2l. Crhonical Teu de foto de 2l. Crhonical Teu de foto de 2l. Crhonical Text G1 Semi.

Massacre rere massacre, tiroteig rere tiroteig, la resposta del món polític nord-americà és rutinària i ineficaç. Les mostres de condol s’acompanyen del mantra del ritual polític després d’un tiroteig : un altre problema de salut mental. Veuen, o volen veure, la qüestió només en la inestabilitat del subjecte, no en la facilitat amb què s’acumulen armes de tota mena. Que el tirador del campus d’Oregon, que va matar 9 persones, en tingués 13, totes legals, no és el problema, segons aquesta visió.

El poderós lobi del rifle -l’Associació Nacional del Rifle (ANR)-, amb 4,5 milions de socis, imposa la seva llei. Instal·lat en la intuïció que el bon xicot amb una pistola a la mà sempre aturarà el dolent armat -que la tesi sigui demostrablement errònia no li treu impacte-, pel cantó legal s’agafa a la Segona Esmena de la Constitució nord-americana, per l’esmena i per la interpretació que sempre n’ha fet el Tribunal Suprem. Amb una infanteria eficaç, en forma de xarxa de partidaris molt actius i ben organitzats, i jugant amb l’imaginari dels pares de la pàtria, suposa una amenaça creïble per a qualsevol polític que es plantegi interposar-se en el seu camí. Sobretot si hi ha unes eleccions a la vista i el resultat es preveu ajustat. Llavors, els diners i l’activisme de l’ANR, amb un detallat ràtingindividual en què posa nota als candidats, esdevenen una arma decisiva.

Només així s’explica que, matança rere matança, cap mesura legislativa acompanyi les llàgrimes dels familiars de les víctimes i que ni les iniciatives més moderades -com comprovar els antecedents dels compradors d’armes- s’obrin camí. I s’entén la indignació d’Obama, que, amb l’oratòria brillant de sempre, denuncia que els tiroteigs massius s’han convertit en una rutina -“les informacions són rutina, la meva reacció és rutina i ho és la conversa posterior”-, crítica i confessió d’impotència alhora.

¿Impotència per la invencibilitat de l’ANR? Molts ho pensen, però d’altres noten que, per molt poderós que sigui el lobi, el seu poder va a la baixa. Disminueix perquè els posseïdors d’armes cada cop estan més concentrats en un percentatge més reduït de la població, agrupats en algunes zones. Decau perquè, si bé la Segona Esmena limita la capacitat del govern federal per controlar les armes, els estats tenen més marge per fer-ho. Ja són 18 els estats que exigeixen un certificat d’antecedents per a la compra d’armes.

Curt de munició?

Que l’ANR comença a anar curta de munició ho indiquen els sondejos que mostren una clara majoria d’americans favorables a certs controls de les armes, sigui comprovant antecedents o prohibint les armes d’assalt, i ho acaba de confirmar una mirada atenta a les dues últimes sentències del Suprem, que, certament, van col·locar el dret individual a portar armes per sobre del dret de les ciutats a controlar-les. Però són sentències adoptades per un resultat molt ajustat: en els dos casos, 5 jutges a favor i 4 en contra.

Un símptoma que els temps canvien. Almenys així ho volen interpretar els activistes contra les armes, molts menys organitzats que els de l’ANR, però que confien que els nous temps els donaran la raó. Això tot i que reconeixen que als del rifle encara els queden bales a la recambra.

stats