Publicitat
Publicitat

BRASIL

Les manifestacions acorralen el govern de Dilma Rousseff

São Paulo viu les protestes més importants dels últims 30 anys

No hi ha treva per a Dilma Rousseff. El seu segon mandat no ha complert ni 100 dies i la presidenta del Brasil es troba completament acorralada, víctima del que els analistes polítics ja anomenen la tempesta perfecta. L’últim maldecap per a Rousseff és l’èxit inesperat de l’onada de protestes antigovernamentals de diumenge. La manifestació de São Paulo, erigit des de les eleccions en el principal bastió anti Partit dels Treballadors (PT), ha deixat tocada la presidenta. Més enllà del ball de xifres (entre 210.000 i un milió de manifestants), ja s’ha convertit en la principal protesta política dels últims 30 anys al país.

Durant la campanya electoral la dreta brasilera ja va mostrar que havia aconseguit el control del carrer, un espai tradicionalment dominat per un exsindicalista com Lula, el PT i els moviments socials. Els votants sociològics del centredreta, que van donar suport a Aécio Neves, no han digerit una derrota per la mínima i han apujat el to reivindicatiu i la mobilització. És la classe mitjana alta, urbana i blanca, que exerceix càrrecs de lideratge a les empreses, que passa les vacances a l’estranger, que té l’altaveu dels mitjans de comunicació conservadors (la majoria al país) i que sempre ha mostrat animadversió al PT.

El 15 de març els “indignats de dretes” van tenir el seu primer triomf. Eufòrics, ja pensen a repetir la fórmula a l’abril. Un cop més les xarxes socials, inundades des de fa meses amb l’eslògan “Fora Dilma”, seran el motor d’unes mobilitzacions que pretenen convertir-se en habituals. A més s’hi han d’afegir les cassolades espontànies a les principals capitals cada cop que Rousseff o un ministre fan un discurs televisiu.

Inflació, impostos i estancament

Des de les presidencials de l’octubre, Rousseff ha anat perdent suports: en dos mesos la seva popularitat s’ha enfonsat 19 punts (del 42% al 23%) i si les eleccions fossin avui ja no les guanyaria.

La pèrdua de suport social arriba amb una conjuntura econòmica gens favorable. L’última inflació interanual s’ha alçat fins al 7,7% com a conseqüència de la pujada del preu de la gasolina i l’electricitat, congelats en l’última legislatura. L’alça del dòlar i el fet que el Brasil pugui perdre el ràting actual d’inversió auguren més pressions inflacionàries a curt termini.

Rousseff va cedir a la pressió del mercat financer i va nomenar un liberal com Joaquim Levy ministre d’Hisenda, encarregat d’encapçalar un ajustament fiscal, que ja s’ha plasmat en retallades socials, contenció de la inversió i pujades d’impostos. La principal perjudicada és la nova classe mitjana baixa, que perd de manera galopant poder adquisitiu per la congelació de sous, l’augment dels preus, la pressió fiscal i un tipus d’interès oficial, ara al 12,75%.

Frau a la petroliera

A més, el malestar generalitzat es veu inflamat pel cas de corrupció de Petrobras, la petriolera estatal, en què hi ha implicats més de 40 polítics, entre els quals el president del Senat, Renan Calheiros; el del Congrés, Eduardo Cunha; el tresorer del PT, João Vaccari Neto -acusat de finançar il·legalment el partit amb 67 milions d’euros-, i una exministra de Rousseff, Gleisi Hoffmann.

El desviament de fons des del 2003 pot arribar als 28.800 milions d’euros, segons càlculs de la mateixa Petrobras. La principal empresa del Brasil s’enfonsa a la borsa, on el seu valor s’ha devaluat a 50.000 milions d’euros des de l’octubre.

Ahir Rousseff va reunir-se amb nou ministres del seu govern per analitzar la situació. La fragilitat de l’executiu és notable i la resposta a les manifestacions és un discurs d’humilitat i la promesa electoral d’aplicar un paquet de reformes polítiques i d’anticorrupció. Ara bé, per aprovar-les haurà de superar l’escull d’un Senat i un Congrés també en peu de guerra i amb prou força per infringir una nova derrota del govern.