La massacre de Charleston reobre la guerra de banderes

CharlestonTrasbalsats encara per la massacre a l’Església Metodista Episcopal Africana Emanuel de Charleston, Carolina del Sud ha hagut de plorar els nou assassinats alhora que es reobria un debat que plana sobre l’estat nord-americà des de fa dècades: la bandera confederada vermella i amb una creu d’aspa de color blau i estrelles blanques que presideix els jardins de la Casa del Govern. Aquest és el símbol secessionista i racista del sud i la bandera amb què s’identifica Dylann Roof, autor confés de la matança que, segons un amic seu, pretenia provocar una “guerra racial”.

Hores després que el jove Roof entrés a l’església disparant i insultant els feligresos negres, la controvertida bandera es mantenia a dalt de tot del pal, mentre la resta de símbols oficials -la bandera dels Estats Units i la de Carolina del Sud- onejaven més baixos en senyal de dol per les nou víctimes mortals. L’irrespectuós gest va fer que la NAACP, l’organització de defensa dels drets civils dels negres, tornés a reclamar que l’estendard de la guerra civil s’elimini de manera permanent dels llocs públics i oficials.

“Aquest símbol ha de baixar del pal i s’ha d’eliminar de la capital del nostre estat”, demanava el president nacional de la NAACP, Cornell William Brooks, que no va dubtar a titllar-lo d’emblema de l’odi. Les xarxes socials es van omplir de la ràbia dels internautes que reclamaven acabar amb la seva exhibició: “Abaixeu aquesta bandera”.

Topada amb la llei

Però no és una decisió tan fàcil de fer realitat. Després dels assassinats a l’església de Charleston, la governadora, Nikki R. Haley, va ordenar que les banderes dels Estats Units i de Carolina del Sud onegessin a mig pal durant nou dies -un per cadascuna de les víctimes-. En aquell moment ja va admetre que no podia fer res sobre a quina alçada s’havia de situar la confederada.

Legisladors republicans i demòcrates van haver de sortir al pas per afirmar que, malgrat la frustració i la ira pública, hi ha una disposició de la llei estatal que impedeix als funcionaris abaixar la bandera de la Confederació fins a mig pal. Però si es vol fer algun canvi caldrà recórrer a la negociació i al diàleg, ja que la legislació de Carolina del Sud preveu que només la majoria al Senat i al Congrés estatal tingui capacitat per modificar la norma de símbols.

Els opositors de l’ús d’aquesta bandera porten dècades batallant perquè es prohibeixi l’exhibició d’un emblema que consideren que exalta el racisme, la supremacia blanca i l’esclavisme que van defensar els estats del sud durant la Guerra de Secessió, abans de la unificació amb el nord. Ara consideren que ha arribat l’hora de fer el pas definitiu.

“Crec que el que hem vist a Carolina del Sud és un altre acte de terrorisme, i aquest acte de terrorisme ens recorda una història del terrorisme promulgada contra les persones de raça negra, especialment al sud”, va afirmar Russell Moore, un descendent de veterans confederats que ara dirigeix la Convenció Baptista del Sud.

La polèmica a Carolina del Sud coincideix amb l’aval que acaba de donar el Tribunal Suprem a la decisió de Texas de prohibir la bandera de la Confederació a les matrícules personalitzades de vehicles registrats en aquest estat del sud. L’organització Fills dels Veterans Confederats va recórrer la mesura el 2011 al·legant que quedava vulnerada la llibertat dels conductors.

En una enquesta que la Universitat de Winthrop va elaborar fa gairebé un any, tres quartes parts dels residents de Carolina del Sud tenien sentiments positius o neutrals cap a la bandera. Però el director de l’enquesta, Scott H. Huffmon, va augurar un canvi d’actitud, després que hagi sortit publicada una fotografia de Roof amb l’emblema confederat cosit a la part del davant, juntament amb el que durant dècades va representar el règim racista de l’apartheid de Sud-àfrica.

Però Michael Hill, el president de la Lliga del Sud, un organisme que s’ha catalogat com un grup d’odi, va afirmar que la bandera de creu en forma d’aspa ha de quedar-se com està a la Casa del Govern, i que, si de cas, s’hauria de despenjar la bandera nord-americana. La guerra de banderes continua.