Publicitat
Publicitat

MÈXIC

Els mestres mantenen el pols contra Peña Nieto

La meitat d’escoles d’Oaxaca i Chiapas no han començat el curs

Arriba el nou curs escolar mexicà i es reprèn la lluita de milers de mestres opositors a la reforma educativa del president Enrique Peña Nieto, després de la fracassada ronda de negociacions entre el govern i la Coordinadora Nacional de Trabajadores de la Educación (CNTE). Els bastions del sindicat dissident de professors als estats d’Oaxaca i Chiapas han aconseguit que un 50% de les escoles no obrissin les portes, mentre que a Guerrero i Michoacán hi ha hagut tancaments parcials amb bloquejos i manifestacions.

La resistència dels mestres arriba, irònicament, quan un nou escàndol lligat a la seva formació esquitxa Peña Nieto: una investigació periodística sosté que va plagiar un terç de la seva tesi de llicenciatura en dret. L’historiador Enrique Krauze, esmentat al treball del president, ha declarat que està escrit amb irresponsabilitat i que aquest fet hauria d’obligar la societat mexicana a fer un “escrutini biogràfic dels que volen el poder”.

Caiguda de popularitat

Des de la presidència s’argumenta que la tesi, avalada per la Universidad Panamericana, té “errors d’estil”, com no haver posat entre cometes frases alienes que Peña va redactar com si fossin pròpies.

Amb aquest teló de fons, el cap de l’executiu ha confrontat els docents en lluita advertint-los: “Primer l’educació i després el diàleg”. Al carrer, els ciutadans es pregunten si un president que ha falsejat el seu projecte de carrera pot donar cap lliçó als mestres, que es queixen de les avaluacions que els volen imposar. Per al secretari d’Educació, Aurelio Nuño, el plagi no és important ni transcendent. En canvi, adverteix a la CNTE que amb vagues no hi haurà cap mena de negociació.

L’actual govern del Partit Revolucionari Institucional (PRI) recull un dels índexs de popularitat més baixos en la història de Mèxic, amb només un 30% d’aprovació. Un nivell inferior al 31% que va encarar el president Ernesto Zedillo el 1995, pels efectes de la crisi financera coneguda com a Efecte Tequila.

L’educació, a la borsa de valors

Peña Nieto va prometre reformes al poble mexicà, i també al Banc Mundial i a l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE). Un paquet d’onze canvis estructurals que, per a les butxaques dels ciutadans, només s’han traduït en més penúries i augments dels rebuts de la llum i el preu de la gasolina.

En el camp educatiu, l’administració va optar per la unilateralitat, declarant la guerra a la facció dissident de la CNTE, sindicat oficialista de professors i un dels més gran de l’Amèrica Llatina. La reforma de l’ensenyament que impulsa el govern és, de fet, una reforma laboral encoberta. Si bé acaba amb els privilegis de places heretades i enxufisme que es practiquen al sindicat, alhora abarateix l’acomiadament de mestres amb avaluacions i controls de qualitat controvertits. D’altra banda, promou una retallada de recursos a les escoles, en nom d’una suposada eficiència administrativa.

La CNTE ha anunciat que més de 4.000 docents han sigut despatxats per oposar-se a la nova directriu educativa, i gairebé 40 membres del sindicat estan empresonats, alguns en centres penitenciaris de màxima seguretat.

La reforma implica uns 400 milions d’euros, quantitat equivalent a l’emissió de “bons educatius” que el govern va llançar el 2015 i que inversionistes com BBVA Bancomer i Merrill Lynch van captar a 23 anys, amb un interès fix del 8%. Amb aquests bons, el govern teòricament vol finançar la construcció de noves escoles i continuar atraient més inversionistes. Un préstec que es va cobrar a sang i foc la vida de 8 persones el 19 de juny en els enfrontaments entre mestres i policies a Nochixtlán, Oaxaca. En aquest pols que marcarà el curs està en joc el futur dels docents, però també la consolidació del llegat de reformes de Peña Nieto, que ja ha sigut rebatejat pels seus crítics com “el plagiari”.