Internacional 27/05/2015

795 milions de persones encara passen fam al món

Les víctimes de la desnutrició es redueixen en 216 milions, segons l'últim informe sobre inseguretat alimentària de l'ONU, que veu opcions per a l'eradicació en els propers anys. A l'Àfrica, però, 24 països pateixen crisis alimentàries, el doble que el 1990: un de quatre africans passa gana

Ara
5 min
Una pluja inoportuna que no soluciona la sequera Una família de refugiats somalis es protegeix de la pluja fina que queia ahir sobre un dels campaments improvisats que s'aglutinen als voltants de la capital, Mogadiscio, on fan cap últimament milers de persones que fugen de la sequera. D'altres miren d'arribar als camps de refugiats de Kènia o Etiòpia. Molts moren de fam o de gana pel camí.

BarcelonaUns 795 milions de persones passen gana al món, segons l'informe anual que aquest dimecres ha presentat l'ONU. Són 216 milions menys que a principis dels anys 90. La subalimentació al planeta -que mesura el percentatge de persones que no poden consumir aliments suficients per portar una vida activa i saludable- afecta el 12,9% de la població dels països en desenvolupament, respecte al 23,3%, en les estimacions de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO), el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA) i el Programa Mundial d'Aliments (PMA). A l'Àfrica, però, no hi ha gaire motius per a l'esperança: 24 països pateixen crisis alimentàries, el doble que el 1990.

La majoria dels països analitzats per la FAO -72 de 129- han assolit la fita que estableixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de reduir a la meitat la prevalença de la subalimentació el 2015, mentre que les regions en desenvolupament en el seu conjunt no ho han aconseguit per un petit marge. A més, 29 països han complert l'objectiu més ambiciós establert a la Cimera Mundial sobre l'Alimentació el 1996, quan els governs es van comprometre a reduir a la meitat la xifra absoluta de persones subalimentades enguany.

Objectiu: "la generació Fam Zero"

"L'haver gairebé assolit les metes sobre la fam dels ODM ens mostra que podem realment eliminar el flagell de la fam en el curs de les nostres vides. Hem de ser la generació de la Fam Zero. Aquest objectiu s'ha d'integrar en totes les intervencions públiques i en el centre de la nova agenda de desenvolupament sostenible que s'establirà aquest any", ha afirmat el director general de la FAO, José Graziano da Silva.

"Si realment volem crear un món lliure de la pobresa i la fam, hem de donar prioritat a invertir en les zones rurals dels països en desenvolupament, on viuen la major part de les persones més pobres i famolenques del món", ha assenyalat per part el president del FIDA, Kanayo F. Nwanze. "Hem de treballar per transformar les nostres comunitats rurals i que ofereixin llocs de treball dignes, amb condicions i oportunitats decents. Hem d'invertir en les zones rurals perquè les nostres nacions puguin tenir un creixement equilibrat i que els tres mil milions de persones que viuen a les zones rurals puguin desenvolupar el seu potencial ".

Al seu torn la directora executiva del PMA, Ertharin Cousin, alerta que "homes, dones i nens necessiten cada dia aliments nutritius per tenir la possibilitat d'un futur lliure i pròsper. Un cos i una ment sans són fonamentals per al creixement individual i econòmic, i aquest creixement ha de ser inclusiu perquè convertim la fam en alguna cosa del passat".

24 països africans enfonsats en la crisi alimentària, el doble que el 1990

La FAO valora que "el progrés cap a l'assoliment total dels objectius de seguretat alimentària de 2015 s'ha vist obstaculitzat en els últims anys per les dificultats econòmiques a nivell mundial". Els fenòmens meteorològics extrems, els desastres naturals, la inestabilitat política i els conflictes civils han impedit el progrés: 24 països africans s'enfronten actualment a crisis alimentàries, el doble que el 1990. L'informe alerta que una de cada cinc de les persones subalimentades del món "viu en contextos de crisi que es caracteritzen per una feble governança i una elevada vulnerabilitat a la mort i la malaltia".

El document alerta que els últims 30 anys "les crisis han evolucionat des d'esdeveniments catastròfics greus, a curt termini i de gran visibilitat a situacions prolongades, a causa d'una combinació de factors, especialment desastres naturals i conflictes, agreujats amb freqüència pel canvi climàtic, les crisis financeres i les fluctuacions de preus".

No obstant això, al costat d'aquests reptes, la població mundial ha augmentat en 1 900 milions des de 1990, amb la qual cosa la reducció del nombre de persones famolenques és més significativa, diu l'informe.

Llums i ombres al mapa de la fam

Mapa de la fam al món a l'informe anual de la FAO.

Les majors reduccions de la fam es van aconseguir a l'Àsia oriental i hi va haver un progrés molt ràpid a Amèrica Llatina i el Carib, el Sud-est asiàtic i Àsia Central, així com en algunes zones d'Àfrica, cosa que demostra que "el creixement econòmic inclusiu, les inversions agrícoles i la protecció social -juntament amb l'estabilitat política-, fan possible l'eliminació de la fam". L'informe destaca que "per sobre de tot, el factor que ha impulsat aquest progrés ha estat la voluntat política per fer de l'eradicació de la fam un objectiu primordial de desenvolupament".

Àfrica subsahariana és la regió que passa més gana: el 23,2 per cent, gairebé una de cada quatre persones. No obstant això, els països africans que van invertir més en la millora de la productivitat agrícola i en infraestructures bàsiques, també van aconseguir les seves metes de fam dels ODM, en particular a l'Àfrica occidental. El Nord d'Àfrica està a prop d'aconseguir eradicar la inseguretat alimentària severa, amb una prevalença de la subalimentació per sota del 5%, alhora que la qualitat de la dieta representa una creixent preocupació a la regió, que ha experimentat un augment del sobrepès i l'obesitat.

La proporció de persones que pateixen fam a Amèrica Llatina i el Carib s'ha reduït del 14,7 per cent al 5,5 per cent des de 1990, mentre que la proporció de nens de menys de 5 anys amb falta de pes també s'ha reduit, del 7,0 al 2,7 per cent. Aquest fort compromís amb la reducció de la fam s'ha traduït en importants programes de protecció social que -units un sòlid creixement econòmic- han impulsat els avenços en tot el continent.

A Àsia hi ha tendències desiguals. Els països de l'Àsia oriental i el Sud-est asiàtic han aconseguit la reducció constant i ràpida de tots dos indicadors de la malnutrició, impulsats per la inversió en infraestructures hídriques i sanejament, així com per perspectives econòmiques favorables. A l'Àsia meridional, la prevalença de la subalimentació ha disminuït lleugerament, al 15,7 des del 23,9 per cent, però s'ha aconseguit un progrés molt més gran en la població infantil. A Àsia occidental, on les condicions d'higiene són en general satisfactòries i les taxes d'insuficiència ponderal en els nens són baixes, la incidència de la fam s'ha incrementat a causa de la guerra, els conflictes civils i les seves seqüeles d'un elevat nombre de migrants i refugiats en alguns països.

Què ha funcionat?

Si bé no hi ha una única solució vàlida sobre com millorar la seguretat alimentària, l'informe descriu diversos factors que han jugat un paper destacat per assolir les metes en la lluita contra la fam.

  • La millora de la productivitat agrícola, especialment pels petits camperols i els agricultors familiarsn
  • El creixement econòmic inclusiu : mentre que el creixement econòmic és sempre beneficiós -sobretot perquè amplia la base d'ingressos fiscals necessària per finançar les transferències socials i altres programes d'assistència-, ha de ser inclusiu per ajudar a reduir la fam.
  • L'ampliació de la protecció social (sovint transferències d'efectiu a les llars vulnerables, però també bons de menjar, programes d'assegurança mèdica o de menjars escolars, vinculats a vegades a contractes garantits de compra amb els agricultors locals). Més de dos terços dels pobres del món encara no tenen accés a formes regulars i predictibles d'assistència social. Les transferències ajuden els famílies a gestionar el risc i mitigar els impactes que d'una altra manera els mantindrien atrapats en el parany de la pobresa i la fam.
stats