Publicitat
Publicitat

PAKISTAN

El primer ministre que va haver de dimitir per culpa de Microsoft

El pakistanès Nawaz Sharif deixa el govern per un escàndol polític amb la tipografia de Word 

El tipus de lletra que s’escull en el moment d’escriure un document amb Word és molt més important del que un pensa. El primer ministre del Pakistan, Nawaz Sharif, va haver de dimitir dies enrere perquè la seva filla va presentar al Tribunal Suprem un document oficial sobre les propietats del seu pare a l’estranger que estava escrit amb lletra Calibri i signat amb data del febrer del 2006. L’any 2006, però, la lletra Calibri encara no existia. Va aparèixer amb el llançament al mercat de Microsoft Office 2007. Abans, la tipografia per defecte del programa Word era la Times New Roman. Per tant, escriure un document amb Calibri el 2006 es pot dir que era gairebé impossible. Tret que el document fos completament fals.

Tant és així que l’afer de les tipografies ha generat una autèntica tempesta política al Pakistan i també s’ha convertit en burla nacional. Nawaz Sharif es va veure obligat a deixar el càrrec el 28 de juliol i la setmana passada es va elegir un primer ministre interí al país. La paraula Calibri ha esdevingut tendència a Twitter i es parla directament d’un Fontgate- font vol dir “tipus de lletra” en anglès-, a semblança del mític Watergate nord-americà, que va fer rodar el cap de Richard Nixon.

I és que l’escàndol ve de lluny. Tot va començar l’any passat, quan els noms de tres dels quatre fills de Nawaz Sharif van aparèixer als anomenats papers de Panamà, vinculats a unes quantes empreses offshore a les illes Verges britàniques. Aquestes societats havien adquirit diversos apartaments de luxe en una zona exclusiva de Londres. El descobriment va indignar els partits de l’oposició al Pakistan, que van exigir que s’obrís una investigació contra Nawaz Sharif i la seva família per presumpta corrupció. Finalment, el Tribunal Suprem pakistanès va iniciar investigacions.

Una falsificació barroera

El primer ministre sempre havia defensat la seva innocència fins que el famós document escrit amb lletra Calibri el va deixar en evidència. ¿Era el text una barroera falsificació? ¿Potser Sharif pretenia ocultar alguna cosa? ¿Quines són les seves propietats reals a l’estranger?

La polèmica va fer que fins i tot la revista pakistanesa Dawn es posés en contacte amb el dissenyador de la lletra Calibri, Lucas de Groot, perquè aclarís si hi havia alguna possibilitat que algú hagués utilitzat l’esmentada tipografia per escriure un document el 2006. Perquè, segons sembla, el 2005 ja hi havia una versió d’aquesta lletra, que es podia descarregar expressament d’internet.

La veu del màxim expert

Amb tot, la resposta de De Groot va ser categòrica: “És improbable que algú utilitzés aquesta tipografia per escriure un document oficial”, va contestar. I va afegir: “En la meva opinió, l’escrit es va fer molt després”. Clar com l’aigua.

Sharif ha hagut de dimitir ara per presumpta corrupció malgrat que, quan va guanyar les eleccions legislatives el maig del 2013 al capdavant de la conservadora Lliga Musulmana (LMP-N), la lluita contra la corrupció -que és un dels càncers del Pakistan- va ser un dels cavalls de batalla en la seva campanya electoral. “Nawaz Sharif ha fet l’autopista i el port de Gwadar, ha unit les quatre províncies, ens ha donat la bomba atòmica i ha acabat amb la corrupció”, repetien aleshores els seus seguidors tot repassant el que Sharif havia fet mentre va ocupar el poder. Perquè Sharif ha sigut primer ministre del Pakistan tres vegades: del 1990 al 1993, del 1997 al 1999, i del 2013 fins ara.

“A les mitjanes i grans ciutats només hi ha talls d’electricitat tres o quatre hores al dia”, explica el periodista Rashed Rahman, des de la ciutat pakistanesa de Lahore, que ho considera tot un avenç. Abans que Sharif guanyés les eleccions el 2013, quan el govern estava en mans del Partit del Poble del Pakistan (PPP), de la desapareguda Benazir Bhutto, la capital pakistanesa, Islamabad, es quedava a les fosques durant 60 minuts cada dues hores. I a Lahore -la capital de la província del Panjab, la més poblada del país-, hi havia talls de subministrament elèctric cada hora. “S’han construït noves plantes elèctriques i s’està important gas natural comprimit de Qatar, que ha millorat moltíssim la situació”, argumenta el reporter, que opina que això ja és raó suficient per no defenestrar Sharif.

De fet, el ja ex primer ministre ha escollit ell mateix qui serà el seu successor. De moment ha assumit el càrrec de primer ministre interí qui era el titular de la cartera de Petroli, Shahid Khaqan Abbasi. L’objectiu de Sharif, però, és que el seu germà Shehbaz el substitueixi, un cop deixi el govern de la província del Panjab, que dirigeix ara. I que la seva família es perpetuï en el poder com ho van fer els Bhutto.

L’únic país islàmic amb la bomba atòmica

El Pakistan és l’únic país islàmic que té la bomba atòmica. Allà també és on s’amagava el terrorista saudita Ossama bin Laden, considerat el cervell dels atemptats de l’11-S del 2001. “Pensem que només ens afecta el que passa al Mediterrani i al Pròxim Orient, però no som conscients de les repercussions de tot el que succeeix en aquella zona”, adverteix Ana Ballesteros, doctora en estudis islàmics i autora del llibre Pakistán (Editorial Síntesis). Ballesteros explica que el Pakistan s’està aliant perillosament amb la Xina i que Rússia està començant a ocupar el buit deixat pels Estats Units a la regió. “El govern nord-americà pretén enviar ara més efectius a l’Afganistan i segur que demanarà que els altres països de l’OTAN també hi aportin militars. Què farà Espanya?”, es pregunta. L’experta recorda que mai es trobarà una solució per a l’Afganistan sense el Pakistan.