Publicitat
Publicitat

DRETS HUMANS

Les missions de pau de l’ONU en el punt de mira ara per la higiene

Les negligències van seguir anys després que els Cascos Blaus originessin el brot de còlera a Haití el 2010

L’any 2010 van arribar a Haití uns cascos blaus que venien del Nepal, on hi havia un brot de còlera. La brossa i altres residus procedents del complex de l’ONU on s’allotjaven es van vessar al riu directament. Pocs dies després, a mitjans d’octubre d’aquell any, entre els haitians que vivien a prop d’aquella base van aparèixer les primeres víctimes d’un brot de còlera que va acabar matant més de 10.000 persones. Ho confirma un informe confidencial -a què va tenir accés The New York Times - enviat al secretari general de l’ONU per un assessor de l’organització, Philip Alston, que conclou que el brot a Haití “no hauria esclatat si no hagués estat per les accions de les Nacions Unides”.

Després d’haver ignorat sempre públicament qualsevol prova incriminatòria, l’ONU va reconèixer per primer cop la seva responsabilitat en l’epidèmia dijous passat, en un correu electrònic del portaveu adjunt al secretari general, Farhan Haq, al The New York Times.

Ahir, a més, es va saber que anys després que estudis mèdics interns vinculessin aquell brot amb les forces de pau de l’ONU, auditors de l’organització van descobrir que les pràctiques deficients de sanejament seguien sense corregir-se, no només a Haití sinó també en almenys sis missions humanitàries més a l’Àfrica i el Pròxim Orient.

Són les conclusions de les auditories dutes a terme per l’Oficina de Serveis de Supervisió Interna de l’ONU el 2014 i el 2015. Els informes semblen reflectir els intents de l’organització per evitar una altra crisi de salut pública, com el còlera a Haití. Però també donen informació que apunta que els Cascos Blaus i els seus supervisors o bé desconeixien o bé negligien la necessitat d’aplicar protocols rigorosos per a les aigües residuals i l’eliminació de residus perillosos en les seves missions. I tot això malgrat les lliçons apreses d’Haití.

Les auditories sembla que il·lustren una debilitat sistemàtica en aquest àmbit de les forces de pau de l’ONU, els soldats Cascos Blaus, que se suposa que han de protegir els vulnerables i mantenir alts estàndards morals en les 16 missions en què operen arreu del món.

En totes les que van ser auditades en l’estudi -Haití, Darfur (Sudan), la República Democràtica del Congo, Costa d’Ivori, el Líban, Libèria i el Sudan del Sud-, es practicava en un grau o altre una gestió de residus “insatisfactòria”.

“Els resultats són indignants i demostren que és un problema massiu en les missions de l’ONU a tot el món”, diu Beatrice Lindstrom, advocada de l’Institut per la Justícia i la Democràcia a Haití, un grup de defensa dels drets humans amb seu a Boston que ha estat pressionant l’ONU perquè reti comptes en la crisi del còlera. Segons Lindstrom, les auditories detecten un patró de pràctiques antihigièniques “que va continuar sent un problema, no només a Haití”. A Libèria, per exemple, els auditors van trobar a les instal·lacions de l’ONU aigües residuals no tractades als desguassos de la pluja, canonades inadequades i tancs sèptics esquerdats. Al Líban hi havia sistemes fallits per mantenir els tancs sèptics i eliminar el fang, i barreges inacceptables de residus orgànics i residus perillosos.

A la República Democràtica del Congo, s’hi van trobar fosses sèptiques insuficients i “pous d’absorció”, que són cambres poroses que permeten que les aigües residuals es filtrin lentament a terra. A Darfur, van constatar que les aigües residuals semitractades s’havien abocat a camp obert i en granges. En un indret, “residus orgànics de la cuina es llençaven en fosses obertes i s’exposaven als animals rosegadors, els insectes i al creixement de patògens microbians”, diu l’informe.

Però potser els descobriments més preocupants van ser els d’Haití, on es va trobar que, més de tres anys després del brot de còlera, les forces de pau de l’ONU abocaven encara les aigües residuals tractades inadequadament als canals públics, fent cas omís de les advertències sobre la contaminació fecal, i fins i tot hi van deixar lavabos desbordats i alguns camps atapeïts d’escombraries.

Tot i la negativa oficial de l’ONU, diversos estudis havien vinculat ja el brot de còlera amb els cascos blaus nepalesos de la missió d’Haití i els seus residus fecals filtrats en un riu adjacent. La soca bacteriana de còlera a Haití, on la malaltia no s’havia vist des de feia un segle, era similar a la soca del Nepal d’aquell moment.

Més auditories previstes

Ll’ONU no ha difós les auditories del 2014 i el 2015, però són accessibles a la web de l’Oficina de Serveis de Supervisió Interna, tot i que a l’auditoria de la missió a Haití no s’hi va poder accedir durant molts mesos per raons que no són clares.

Lindstrom i altres advocats de les víctimes de l’epidèmia de còlera d’Haití, que han estat intentant demandar les Nacions Unides per reclamar compensacions, van conèixer l’existència de l’auditoria d’Haití aquest mes, quan Fox News va informar que estava en aquella web.

El departament de l’ONU de les Operacions de Manteniment de la Pau va assegurar que les 13 “recomanacions crítiques” dels auditors s’havien complert, així com 14 de les 19 recomanacions “importants”, sense especificar quins eren els problemes que persistien. Totes les investigacions es van posar en marxa arran del brot d’Haití, van admetre, i n’hi ha més de planificades per a aquest any i el que ve.