Publicitat
Publicitat

CURSA ELECTORAL CAP A LA CASA BLANCA

El candidat republicà assegura que recuperarà el lideratge dels Estats Units

El món segons Mitt Romney

Un món amb Mitt Romney com a president dels EUA no seria gaire diferent de l'actual. La seva política exterior té molt en comú amb la de Barack Obama, tot i que advoca per un lideratge més bel·ligerant.

La mort d'Ossama bin Laden i la fi de la Guerra de l'Iraq han ajudat el president Obama a neutralitzar l'avantatge tradicional del Partit Republicà en seguretat nacional. Els votants creuen que Obama és més bon comandant en cap i gestor de la política exterior que el seu rival, Mitt Romney. Tot i així, els atacs contra les ambaixades nord-americanes, l'assassinat de quatre diplomàtics -entre ells l'ambaixador a Líbia- i la bona actuació de Romney en el primer debat han reduït la diferència en els sondejos de 15 punts a quatre.

"L'única manera de guanyar una guerra és evitar-la", va dir el general George Marshall. Per l'aspirant republicà a la Casa Blanca aquesta cita de l'impulsor del Pla Marshall explica la necessitat d'un lideratge fort dels Estats Units al món. Romney considera que la pèrdua d'influència de la primera potència econòmica sota el govern d'Obama ha augmentat la inestabilitat al món. I l'atemptat a l'ambaixada de Líbia, segons ell, n'és un exemple.

La política exterior de Romney, que s'englobaria en la doctrina de la pau a través de la força, buscaria el difícil equilibri entre l' agenda de la llibertat del president George W. Bush i les ambicions pragmàtiques d'un país cansat per dues guerres en l'última dècada. En el seu nucli se situarien l'excepcionalisme americà i una manera personal d'entendre el multilateralisme. El republicà diu que no liderarà "des del darrere".

Tot i així, la majoria d'analistes consultats creuen que si Romney guanya la política exterior dels EUA no serà gaire diferent de la dels últims quatre anys. L'exgovernador de Massachusetts comparteix punts de vista semblants en temes com l'Iran i l'Afganistan, però s'oposa, per exemple, a una reducció de la despesa militar.

OTAN

Mitt Romney està en contra de les retallades al pressupost de Defensa que vol fer Barack Obama per reduir el deute públic. El president ha proposat rebaixar la despesa militar de l'actual nivell del 4,5% del producte interior brut (PIB) fins al 2,9% i mantenir aquest percentatge en els pròxims deu anys. Això suposa una disminució de 2,1 bilions de dòlars en una dècada. A més, Obama preveu reduir l'exèrcit en 100.000 soldats en cinc anys. El republicà no sols rebutja el pla del president sinó que també ha promès augmentar la flota del país de 285 vaixells a 350.

D'altra banda, Romney assegura que exigiria als aliats dels Estats Units a l'OTAN que es comprometin a dedicar un 2% del PIB a la despesa militar del tractat atlàntic. "Des del president Eisenhower cap president ha aconseguit un augment significatiu", diu Micah Zenko, expert en política exterior del Centre de Relacions Exteriors, que subratlla que el republicà encara no ha explicat com ho farà.

Pròxim Orient

Mitt Romney va començar amb molt mal peu la seva campanya en matèria de política exterior i, més concretament, la presentació de les seves posicions sobre el conflicte del Pròxim Orient. Primer, en una visita a Jerusalem aquest estiu, va afirmar que els palestins eren una cultura inferior a la jueva i, el setembre passat, es va filtrar un vídeo ocult en què deia que una resolució del conflicte entre Israel i Palestina era "impossible" i en què assegurava que només es pot aspirar a contenir el conflicte. Malgrat aquestes declaracions, el candidat republicà s'ha compromès a una solució de dos estats. "Renovaré el compromís dels Estats Units amb un estat palestí democràtic, pròsper, al costat d'Israel, en pau i seguretat", va dir Romney en el discurs sobre política exterior que va fer a principis de mes a Virgínia. De moment, però, no ha donat cap full de ruta per reiniciar les negociacions de pau a la zona. No ha dit si demanarà la retirada dels assentaments il·legals israelians o si està disposat a acceptar un estat palestí amb les fronteres de l'any 1967.

Líbia i les Primaveres Àrabs

La gran crítica dels republicans al govern de Barack Obama és la seva gestió de les revoltes de la Primavera Àrab i els recents atacs a les ambaixades nord-americanes, que van provocar a Bengasi, Líbia, la mort de quatre diplomàtics. Mitt Romney acusa el president de "liderar des de la línia del darrere" i d'amagar als nord-americans les causes de l'atemptat a Bengasi. A més, assegura que el risc de conflictes al Pròxim Orient ha augmentat sota la seva presidència.

El candidat republicà a la Casa Blanca afirma una vegada i una altra que vol restaurar el lideratge dels Estats Units a la regió i al món. Segons Shadi Hamid, expert en el Pròxim Orient de la institució Brookings, Mitt Romney proposa "vincular l'ajuda exterior nord-americana a les garanties de llibertat d'empresa i bon govern als països receptors". Per exemple, ha dit que establirà noves condicions, com el respecte als drets de la dona, per ajudar Egipte. Actualment el Caire rep 1.300 milions de dòlars anuals en assistència militar perquè mantingui l'acord de pau que té amb Israel i una ajuda econòmica de 250 milions.

D'altra banda, Romney també vol donar suport als grups que impulsin valors democràtics i el pluralisme religiós als països de la Primavera Àrab, com Líbia i Tunísia, per enfortir la transició política. Tot i així, no considera una prioritat impulsar una agenda de promoció de la democràcia com la de George W. Bush, sinó preservar la influència dels Estats Units a la zona. "El problema de les polítiques de promoció de la democràcia és que beneficien els partits islamistes", explica Shadi Hamid.

Sobre la guerra civil a Síria, l'exgovernador de Massachusetts ha declarat que si fos president coordinaria amb els aliats el subministrament d'armes a l'oposició siriana perquè pugui derrotar el règim del president Baixar al-Assad. Dov Zakheim, assessor en política exterior de Mitt Romney, afirma que Obama "és massa cautelós" i que el candidat republicà s'implicaria més en el conflicte. A més d'armar els rebels, Romney proposa endurir les sancions contra Síria i assegurar el control de les seves armes químiques i biològiques.

L'Afganistan i el Pakistan

El republicà té dificultats per diferenciar la seva posició a l'Afganistan i al Pakistan de la del president Obama. En principi, Romney dóna suport al calendari previst per a la retirada de l'Afganistan, a finals del 2014. Tot i així, ha matisat que ell ho consultaria amb els caps de l'exèrcit abans de decidir el ritme de la reducció de tropes durant la transició del poder. Per Romney, l'objectiu és estabilitzar la regió.

Pel que fa a la lluita contra el grup terrorista Al-Qaida, l'exgovernador de Massachusetts aprova la utilització de drones -avions no tripulats- a la frontera entre el Pakistan i l'Afganistan i, a diferència d'Obama, vol mantenir oberta la presó de Guantánamo.

L'Iran

Per Mitt Romney el programa nuclear de l'Iran és una amenaça. El republicà ha explicat que augmentaria les sancions econòmiques i les pressions diplomàtiques sobre els líders de Teheran per evitar que aconsegueixin la bomba atòmica.

Elizabeth Saunders, professora de política exterior del centre Wilson, creu que és difícil endurir més les sancions i assegura que la posició d'un Romney president seria molt semblant a la de Barack Obama. La retòrica de Romney és més bel·ligerant -ha afirmat que posaria un portaavions permanent al golf Pèrsic com a advertència al règim dels aiatol·làs- però Saunders recorda que el president Obama també "ha dit que està disposat a fer un ús de la força per impedir un Iran nuclear". D'altra banda, el republicà ha criticat Obama perquè creu que ha abandonat l'aliança dels Estats Units amb Israel. Romney diu que la reforçarà i que si Tel Aviv decideix atacar l'Iran unilateralment ho respectarà.

La Xina

Tots dos candidats afirmen que si guanyen desenvoluparan una política dura amb la Xina. Romney acusa el país asiàtic de fer trampes comercials i critica també el president Obama per no fer res per protegir les exportacions nord-americanes. "La política exterior dels Estats Units a la Xina no ha canviat des del president Nixon", explica Joshua Eisenman, expert en la Xina del Consell de Política Exterior Americana, que no creu que ho faci tampoc sota una hipotètica presidència de Romney.

El republicà ha promès que eliminarà les pràctiques comercials il·legals de la Xina per recuperar llocs de treball perduts. A més assegura que, si arriba a la Casa Blanca, el primer dia del seu mandat firmarà una ordre executiva per declarar el gegant asiàtic manipulador de divises. Una acció que, segons Eisenman, podria perjudicar les relacions entre Washington i Pequín. "Seria una provocació innecessària perquè el iuan ja s'ha devaluat en els últims anys", adverteix l'expert.