El monsó amenaça un Nepal encara convalescent
La malnutrició infantil i el trauma, prioritats passat un mes del sisme
BarcelonaJust quan es complia un mes del gran terratrèmol al Nepal, dilluns una gran tempesta va destrossar bona part de les tendes de campanya en què encara es refugien els veïns de Charikot, a l’epicentre del segon sisme que va sacsejar el país el 12 de maig. “És només un anunci del monsó que arribarà al juny”, adverteix des d’allà la representant d’Unicef Mariana Palavra. “Encara ara hi ha helicòpters diaris intentant arribar a les zones més remotes i alguns pobles encara són inaccessibles, un mes després”, explica.
En aquesta zona rural al nord-est de Kàtmandu, el doble terratrèmol i la tempesta d’aquests dies fa que “encara estiguem parlant de cobrir necessitats bàsiques, com aigua, menjar, refugi i medicaments”, diu Palavra. Però en termes generals, 31 dies després del primer gran sisme, la tasca humanitària ja ha entrat en una segona fase. Segons l’últim recompte oficial, el terratrèmol de 7,8 graus del 25 d’abril i el de 7,3 del 12 de maig han deixat 8.659 morts i 21.952 ferits al Nepal.
També un mes després, milers de persones segueixen vivint al carrer a Kàtmandu i arreu del Nepal. Molts han perdut la casa, altres no han tornat al seu pis de lloguer perquè ja no el poden pagar i molts simplement prefereixen seguir a cel obert pel pànic a un nou terratrèmol. Però els tendals i les lones que els aixopluguen no resistiran el monsó que arribarà d’aquí uns dies. “Ara toca aixecar construccions temporals, amb sostres d’uralita i parets de fusta, que els serveixin per passar fins a finals d’any”, explica Alejandro Serrano, cooperant d’Ajuda en Acció que acaba de tornar del Nepal. Aquesta ONG ofereix un petit sou als nepalesos perquè ajudin en aquesta tasca i en d’altres, com la recollida de runa. “És una tècnica que posem en marxa a partir del segon mes -el primer és per distribuir articles de primera necessitat-, perquè l’ajuda serveixi realment per al desenvolupament i l’economia del país”, diu Serrano.
Malnutrició infantil
Els dos terratrèmols han deixat sense vies de subsistència milers de persones i l’escassetat d’aliments ha disparat els preus als mercats nepalesos: un dòlar i mig per tres pomes, per exemple. Tot plegat ha fet créixer la malnutrició infantil del Nepal, que ja era d’un 10% abans del terratrèmol. Segons l’Unicef, més de 70.000 nens nepalesos menors de cinc anys necessiten suport nutricional urgent a causa de la catàstrofe. Però, a més de menjar, la principal necessitat dels nens en aquesta segona fase de l’ajut humanitari és la psicològica. “Normalment l’impacte emocional no és una prioritat, però, en un país que ha patit dos terratrèmols de gran magnitud en menys d’un mes, si no el tractem pot tenir conseqüències greus”, explica Palavra. L’Unicef ja ha aixecat un centenar d’ espais amics de la infància, tendes on combinen l’educació i el lleure per fer oblidar la tragèdia als més petits. També Ajuda en Acció i altres ONG com Save the Children han obert espais per atendre psicològicament els nens, a més de mares lactants i embarassades.
Dilluns vinent està previst que les escoles del Nepal tornin a obrir les portes (just ho havien de fer quan hi va haver el segon terratrèmol). L’agència de l’ONU per a la infància està treballant amb el govern nepalès per revisar les 28.000 aules que queden per veure si es poden utilitzar sense perill. “Els hi posarem un senyal verd o vermell, i si és vermell hi instal·larem una carpa, però al idea és que progressivament els nostres espais amics de la infància es traslladin a les escoles”, diu Palavra.
Segons Palavra, el govern nepalès sembla que finalment s’està posant les piles i, després de les crítiques rebudes per la lenta i ineficaç gestió de la catàstrofe en un inici, “ara s’està coordinant amb les ONG i agències de l’ONU amb reunions gairebé diàries i molta feina sobre el terreny”.
El cert és que encara queda molta feina a fer al Nepal, però després d’un mes, “cada cop se’n parla menys, i això es nota” en la quantitat d’ajuda que arriba, assegura Serrano. “I justament aquesta segona fase, en què cal construir refugis per resistir el monsó, requereix una inversió més gran”, adverteix. Més tard vindrà la fase de reconstrucció, encara més costosa i laboriosa. “Lamentablement, el Nepal necessitarà molta ajuda encara durant molt de temps”, afegeix.
