ELECCIONS CLAUS PER A L'EURO
Internacional 16/06/2012

Les multinacionals i els rics amenacen d'abandonar Grècia

Cristina Mas
3 min
ÚLTIMS PREPARATIUS 
 Les enquestes preveuen un empat diumenge entre l'esquerra antiausteritat de Syriza i la dreta de Nova Democràcia.

ENVIADA ESPECIAL A ATENESAls prestatges de les farmàcies d'Atenes hi falten medicaments perquè l'Estat fa temps que va deixar de pagar les factures. "Què podem fer? Nosaltres no tenim diners, i no podem pagar les medecines més cares, com les que tracten el càncer i l'artritis", explicava ahir Andonis Zisiadis, que regenta una farmàcia prop de la plaça d'Omonia. "No sé com s'ho fan els malalts: fa temps que no podem servir res de tot això", lamenta. "Espero que diumenge guanyi Nova Democràcia i les coses comencin a anar millor", deia mentre apilava receptes de la seguretat social.

Les arques públiques estan buides i si Atenes no rep el pròxim tram de crèdits previst en el pla de rescat, a mitjans de juliol haurà de deixar de pagar als funcionaris. Però les coses poden ser molt pitjors si es fan efectives les amenaces sobre l'electorat grec, en cas que guanyi Syriza, la coalició antiausteritat que promet suspendre els acords amb els creditors internacionals i fer pagar impostos als més rics. La multinacional francesa Carrefour va anunciar ahir que venia per un euro totes les seves botigues a Grècia al seu soci local, Marinopoulos. Alhora, el banc francès Crédit Agricole, l'entitat europea més exposada a la crisi grega, es desfeia d'Emporiki, el banc grec que el primer quadrimestre li ha suposat unes pèrdues de 905 milions d'euros.

Els grecs treuen ferro a l'amenaça d'estampida. "El que explica la decisió de Carrefour són les pèrdues que arrossega per la caiguda del consum a Grècia. La davallada del poder adquisitiu ha estat molt dràstica, i això afecta en primer lloc el comerç al detall", apuntava Dionys Hionis, catedràtic de teoria econòmica de la Universitat de Tràcia.

Però no només els estrangers abandonen el vaixell grec. Fa setmanes que la fuga de capitals suposa una sagnia diària d'entre 600 i 900 milions d'euros, segons les dades del Banc Central d'Atenes. Ho fan els rics i els que no ho són tant: "La gent té por que si tornem a la dracma hi hagi una devaluació massiva i els seus estalvis no valguin res", explicava Costas, un jove dependent d'una botiga de telèfons mòbils. Sembla com si tots els grecs hagin fet, en un any, un màster accelerat de teoria econòmica. Guanyi qui guanyi les eleccions, la fuga de capitals hipoteca encara més el futur.

Els Onassis també marxen

Oligarquia és una paraula grega que avui es materialitza en la casta dels 800 armadors del país, propietaris d'una flota de 4.822 vaixells (només una quarta part sota bandera grega, la resta matriculats a llocs com les illes Caiman i Libèria). D'ells en depenen el 7% del PIB i 60.000 llocs de treball. I aquesta setmana han trencat el silenci per llançar una amenaça: si els treuen les exempcions fiscals, ells també abandonaran el país. Els armadors només paguen impostos d'acord amb el tonatge dels seus vaixells, sigui quin sigui el benefici que n'obtinguin. Els analistes calculen que en els últims deu anys han guanyat 138.500 milions d'euros lliures d'impostos. Víctor Restis, propietari d'uns 200 vaixells, responia desafiant dimarts a les preguntes d'un diari local: "Si algú pretén posar impostos als armadors, la resposta és clara, primer ens haureu de trobar".

Syriza treu pit davant les amenaces de fuga: "Tot això ho diuen abans de les eleccions per afavorir el vot a la dreta, però si guanyem, al final s'acabarà imposant el pragmatisme", comentava Euclides Tsakalotos, diputat i responsable del programa econòmic de la formació. "Volem fer pagar impostos als rics, però també reformar l'administració per acabar amb la corrupció i la burocràcia, i això beneficia el sector privat", afegia.

Les condicions del rescat grec no esmenten la fiscalitat del transport naval. S'han apujat els impostos per a les classes mitjanes: un cafè en un bar normal del centre no costa menys de 2 euros (amb un IVA del 24%) i s'ha aplicat una nova taxa sobre la propietat dels habitatges que es cobra amb el rebut de la llum, sota amenaça de tallar el subministrament. Però la nova fiscalitat no ha afectat les grans fortunes.

"És una indústria global i la resta de països amb flotes importants, com la Gran Bretanya, funcionen exactament igual", explicava ahir Athanasios Pallis, secretari general de Ports del govern grec. Des del seu despatx al port del Pireu, amb un impressionant finestral amb vistes al trànsit de vaixells de càrrega, alertava que "això no es pot tocar, perquè si Grècia els apuja els impostos, simplement marxaran del país, res no els hi pot impedir... i això no ens ho podem permetre".

stats