Publicitat
Publicitat

AMÈRICA LLATINA

Els narcos posen a prova la força de l’estat mexicà

Les bandes criminals desafien les eleccions del 7 de juny atacant i matant candidats a tot el país

A menys de dues setmanes d’unes de les eleccions més complexes en la història de Mèxic, la violència, en forma de segrestos i assassinats col·lectius, torna a ser la protagonista enmig de la campanya electoral. De fet, hi ha dos problemes que afecten els comicis del 7 de juny: d’una banda, la violència generada pel poder del narcotràfic davant una nova configuració política de municipis i estats i, de l’altra, l’anunciat boicot de camperols, mestres i organitzacions socials a l’estat de Guerrero. Ahir uns desconeguts van tirotejar la camioneta de l’equip de campanya d’un candidat a governador en aquesta mateixa província i una alcaldable acaba de renunciar a la candidatura per amenaces.

Tot això l’endemà que 42 presumptes criminals del grup narcotraficant Cártel Jalisco Nueva Generación (CJNG) morissin en un suposat enfrontament amb la policia federal al municipi fronterer de Tanhuato, entre els estats de Michoacán i Jalisco. L’any passat, en aquest mateix poble, l’alcalde va ser assassinat a mans del suposat moviment d’autodefenses, que es va aixecar contra els abusos del grup criminal Los Caballeros Templarios.

La relació entre alcaldes i governadors amb el narcotràfic és habitual perquè són els nivells més baixos de governabilitat i, per tant, més fàcils de corrompre i d’infiltrar. El narco no només finança les campanyes a polítics de tots els signes, sinó que també elimina els candidats rivals. Només des del gener fins ara dotze polítics locals han sigut assassinats, fins i tot alguns decapitats.

Sense límits

Però en alguns casos el narco treu múscul i es posiciona en contra del procés electoral. El 21 de maig, en plena visita del president, Enrique Peña Nieto, a Reynosa, al nord del país, i malgrat l’alta seguretat, uns sicaris van tirar dues granades contra institucions del govern i van atracar dos bancs.

Un rumor que recorre les poblacions del violent estat de Tamaulipas diu que els càrtels no volen eleccions, i encara menys pels efectius policials que es despleguen per aquest motiu. Un dels altres centres d’atenció d’aquesta campanya és l’estat de Guerrero, on el 26 de setembre van desaparèixer els 43 normalistes (estudiants de magisteri) d’Ayotzinapa i dels quals només s’ha trobat un cos. En aquest municipi els camperols i indígenes de les comunitats més humils han declarat el sabotatge actiu contra la maquinària electoral. “Vota el teu assassí”, es pot llegir en una pintada a la ciutat de Chilpancingo.

Més desaparicions

La implicació de la policial local en la desaparició dels joves i l’evidència de nexes entre autoritats estatals i narcotraficants, més l’obscura investigació federal del cas, ha provocat una desconfiança total cap al sistema democràtic i l’estat, en una de les regions més pobres del món. Només fa dos dies que es va denunciar que a Chilapa, a prop d’on van desaparèixer els 43 normalistes, han desaparegut 13 nois més. L’estat fallit és evident per a molts habitants de Guerrero i les eleccions són vistes com una manera de legitimar un malson que pateixen des de fa dècades. En tot cas, la cirereta la va posar la setmana passada el president de l’Institut Nacional Electoral, Lorenzo Córdova, que en una conversació privada filtrada al YouTube es burla de la manera de parlar d’un líder indígena i el titlla de “Toro Sentado”.