Publicitat
Publicitat

La natura colpeja un país sense govern

L’Índia i la Xina, rivals per a la influència al Nepal, lideren la resposta a la tragèdia

Plou sobre mullat. En un país en què el 60% de les carreteres i camins no són transitables tot l’any, el 57,3% de la població sobreviu amb menys de 2 dòlars al dia i els governs locals són gairebé inexistents, la gestió d’una catàstrofe de les magnituds de l’actual sembla missió impossible. Les queixes d’aquests dies dels nepalesos per la lentitud en l’arribada dels ajuts no són cap sorpresa, si es té en compte la falta total d’infraestructures al país i la incapacitat del govern de transició actual per actuar com un veritable poder executiu. “El govern no té capacitat per coordinar la resposta. L’ONU, amb l’ajuda dels veïns de la zona, és l’única esperança” per als vuit milions de damnificats per la tragèdia, assegura Clare Castillejo, investigadora del think tank Fride.

La coalició del partit del Congrés Nepalès i els marxistes leninistes del Partit Comunista del Nepal té les energies centrades en la redacció d’una Constitució, que fa set anys que està encallada. Després de la guerra que va assolar el país entre el 1996 i el 2006 i va derrocar la monarquia, el 2008 es va crear una assemblea constituent, que fins ara ha sigut incapaç d’aprovar una carta magna que permeti posar en marxa unes veritables estructures d’estat. Estava previst que l’esborrany de Constitució es presentés al gener i es va ajornar a finals de maig. Però el terratrèmol ha congelat el procés.

“Ningú esperava que es resolgués al maig. Encara que ideològicament es diguin d’esquerra, els dos partits governants són de castes i grups ètnics dominants. La seva idea és allargar el procés tant com es pugui perquè la població se’n cansi i poder tornar a la situació anterior al conflicte: un poder centralitzat fort en mans de les forces tradicionals”, explica des de Kàtmandu Mario López Arau, professor de la Universitat de Múrcia.

Per a desgràcia dels damnificats pel terratrèmol, a la incapacitat de governança d’aquesta coalició s’hi suma també un “buit institucional total a nivell local”. Des del 1998 no s’han renovat els governs locals al Nepal, i on n’hi ha són “funcionaris que no han sigut elegits i que sovint són de castes i grups ètnics poderosos”, diu l’analista. Un context que, a més, resulta terreny adobat per a la corrupció.

Amb un 80% de la població d’origen hindú, el sistema de castes, tot i ser il·legal, encara té un gran pes al Nepal. “Les dones i els nens no són considerats col·lectius a defensar, i si a més són de castes baixes ja no són ningú”, explica la presidenta d’Amics del Nepal, Cristina Morales, que tem que aquestes diferències pesin també en l’atenció als damnificats pel terratrèmol. Si a això s’hi suma “la falta d’infraestructures sanitàries i de comunicació”, el panorama per a les poblacions rurals més pobres, les més colpejades també pel sisme, diu, resulta desolador.

Estratègic per als grans veïns

En un país que ja depèn de l’ajuda exterior -i les remeses dels seus emigrats, a més del turisme- , la resposta a aquesta tragèdia torna a quedar en mans de la cooperació internacional. I aquí els veïns de la zona volen jugar-hi un paper destacat. “El Nepal és estratègicament molt important per als seus veïns, l’Índia i la Xina, que han sigut els més ràpids a respondre amb l’enviament d’ajuda massiva”, assenyala Castillejo. L’Índia és el país que hi té més pes encara, per la connexió cultural i la frontera oberta entre els dos països. Però des de fa sis anys el govern de la Xina disputa aquesta influència índia amb fortes inversions al Nepal, especialment les vinculades a la futura Ruta de la Seda. Convertit en “ buffer diplomàtic” entre les dues potències emergents, segons López, el Nepal donarà ara la benvinguda als esforços dels dos grans veïns per erigir-se en el seus “salvadors”.