Els ‘homes de negre’ aterren de nou a Grècia per tutelar el govern

AtenesGrècia comença definitivament el camí cap a un tercer programa de rescat sota la mirada atenta de Brussel·les. Les converses amb els socis europeus, que haurien de concloure a mitjans d’agost, ja s’han posat en marxa. La nova troica i els seus homes de negre arriben avui a Atenes per continuar analitzant cada pas de l’executiu hel·lè, un gest que, com a mínim, és un cop baix per a Tsipras. La promesa de fer-los fora va ser recurrent durant la campanya, i ho va aconseguir quan el procés va passar al més alt nivell polític. Ara haurà de rebre’ls amb els braços oberts.

I és que l’obediència marca el pas. El Parlament hel·lè va aprovar ahir a la matinada el segon paquet de mesures que exigeixen els creditors, i la Comissió Europea ho va valorar com una fita “satisfactòria i oportuna”. El preu que n’ha pagat Syriza és l’evidència d’una fractura interna. Gairebé quaranta diputats van tornar a girar l’esquena al partit de govern. El projecte de llei va tirar endavant gràcies al suport de l’oposició. Tot eren retrets a Tsipras. L’acord i les mesures no agraden a ningú, ni tan sols al seu adversari natural, els conservadors Nova Democràcia. “No representeu res nou”, va arribar a etzibar-li el flamant líder del partit, Evànguelos Meimarakis.

Amb unes més que probables eleccions a la vista, Meimarakis es perfila com un bon rival. Compta amb una dilatada experiència, i ha aconseguit renovar els aires de la formació conservadora, ressituant-la a l’espectre ideològic del “centre reformista”. Ocupa el lloc de l’exprimer ministre, Andonis Samaràs, que va dimitir després de l’aclaparadora victòria del no al referèndum, i a qui els militans havien acusat de dur Nova Democràcia a una deriva massa conservadora. Ahir 57 diputats d’aquest partit signaven una petició perquè Meimarakis segueixi com a líder.

Amb el canvi d’oponent, fins i tot Tsipras sembla gaudir-hi. Al debat, el duel va agafar força entre ells, i això que la retòrica del primer ministre uns minuts abans era una mica decadent: “No serem covards, no serem els que justifiquin les batalles perdudes”. El discurs era el mateix una vegada i una altra. S’ha fet el que s’ha pogut, però ara no hi ha opció. Res no li va servir per reconduir els díscols, ni posar-se ferm i intentar alliçonar-los: “Sento moltes declaracions heroiques, però ni una sola proposta realista”, els va retreure el dia abans, i va convidar-los a exposar “l’alternativa d’esquerres” a la població. A l’estrada, se’l veia cansat d’haver de defensar un paquet de mesures en què no creu.

Les reformes aprovades ahir inclouen canvis en el Codi Civil que persegueixen accelerar els processos i reduir els costos, amb mesures tan polèmiques com l’eliminació de testimonis en els judicis civils o la facilitació de les subhastes dels habitatges embargats. El ministre de Justícia també es va mostrar vençut i va rebutjar esmenes que creia justes perquè no agradarien als creditors. Tot plegat, una situació que va fer indignar la presidenta del Parlament, Zoí Konstandopulu, que, com la setmana passada, es va negar a conduir la sessió. L’oposició hi va veure una oportunitat per tirar-s’hi al coll. Nova Democràcia va demanar una moció de censura i el partit centrista To Potami exigia a Tsipras que se’n desfés. Ella, una de les díscoles, en la seva intervenció va continuar insistint que el que passa a Grècia és un “cop d’estat”.

Varufakis ara vota sí

El concepte també el va fer servir ahir l’exministre de Finances, Iannis Varufakis, que, sorprenentment, va canviar el no de la setmana passada per un sí. La raó la va exposar al portal web PressProject. Ell ja havia acceptat aquestes dues reformes al febrer, quan estava al capdavant de la negociació i el govern encara no havia traspassat les seves línies vermelles.