Publicitat
Publicitat

OBSERVATORI DE L’ÀFRICA

Un nou relat de l’Àfrica

'Making Africa', al CCCB, mostra a Barcelona, per primera vegada, com els africans s'expliquen a si mateixos a través del disseny, l'urbanisme, la fotografia, la il·lustració i altres expressions creatives

“Mentre els lleons no tinguin els seus propis historiadors, els relats de caça sempre glorificaran els caçadors”. Les paraules del gran escriptor nigerià Chinua Achebe, expressades l’any 1994 durant una entrevista a París, resumeixen molt bé l’esperit i la voluntat de l’exposició Making Africa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Si encara no heu tingut l’oportunitat d’anar-hi, val la pena aprofitar per fer-ho abans que l’exposició es clausuri, a finals d’agost.

Més de 120 artistes i creadors de tot el continent integren aquesta mostra en què, per primera vegada amb una visió tan extensa, plural i variada -malgrat que hi ha una representació irregular dels diferents països-, podem veure a Barcelona com els africans s’expliquen a si mateixos a través del disseny, l’urbanisme, la fotografia, la il·lustració i altres expressions creatives.

La visió a què estem acostumats de la vida africana és gairebé sempre externa, marcada per la mirada i la interpretació que els occidentals han tingut al llarg de la història d’un continent que, començant per la seva geografia política (les seves fronteres), arrossega una empremta colonial que el deforma i el projecta sense cap respecte per la pròpia realitat humana africana.

Només el relat propi, fet des de dins, el relat dels mateixos africans, pot capgirar aquesta visió falsejada, i això és el que precisament es proposa Making Africa. “El que ofereix l’exposició -expliquen els comissaris Amelie Klein i Okwui Enwezor-és un nou relat, un relat que potser encara no es coneix; una oportunitat entre moltes altres de fixar-nos en l’Àfrica. I una invitació a valorar aquest continent des d’una perspectiva del tot nova”.

Un punt de vista propi

Els creadors que hi participen pertanyen sobretot a les noves generacions africanes, si bé també hi ha obres de la generació que va viure, fa més de mig segle, el final del colonialisme i el naixement dels nous estats africans. D’aquesta manera, en la mostra es pot veure com s’ha anat construint amb el pas dels anys aquest punt de vista propi, marcat sempre per la mirada exterior, que a vegades es presenta amb ironia però també amb rebuig i esperit crític. Com a la paròdia del Super Rich Man, en què el clàssic Superman nord-americà és caricaturitzat com un símbol de la paternalista i racista ajuda al desenvolupament.

A més de les obres creatives, a la mostra s’expliquen nombroses experiències col·lectives ciutadanes, siguin en el camp de la comunicació, l’art o la lluita social. M’ha interessat molt la que es presenta amb el nom de Map Kibera, aquest barri pobríssim de la ciutat de Nairobi convertit en un dels assentaments de barraques més grans del continent, amb una població molt variada. Map Kibera va néixer amb la idea de cartografiar el barri per part d’un grup de veïns, ajudats per un programa informàtic. A partir d’aquest primer mapa que permet conèixer el barri i localitzar les escoles, les instal·lacions sanitàries o els punts d’aigua, es van començar a fer reportatges, gravar les opinions dels veïns, fer debats a la mateixa comunitat amb la intenció de millorar-ne la vida i discutir amb les autoritats les reformes necessàries. Art, tecnologia i comunicació per millorar les condicions de vida en una experiència que s’ha estès a altres barris de la ciutat.

“Pensar en el futur és pensar en les nostres possibilitats al món. El futur li pertoca a l’Àfrica”, proclama el cartell que tanca l’exposició.