Publicitat
Publicitat

POST-BREXIT

Una dona serà la nova primera ministra del Regne Unit

Theresa May i Andrea Leadsom es disputaran la successió de David Cameron a Downing Street

Per segon cop a la història política britànica una dona serà premier del Regne Unit. Theresa May, ministra de l’Interior en l’actual govern, i Andrea Leadsom, secretària d’Estat d’Energia, es disputaran la successió del dimissionari David Cameron. May i Leadsom van resultar ahir les dues escollides pels diputats conservadors per competir per les claus de Downing Street, sense amo després que Cameron anunciés la renúncia el 24 de juny, arran de la derrota en el referèndum del Brexit. A la pràctica sobre l’escollida es projectarà l’ombra, mai no exempta de polèmica, de Margaret Thatcher, primera ministra entre el 1979 i el 1990.

May va comptar ahir amb el vot de 199 parlamentaris, mentre que Leadsom en va aconseguir només 84. El tercer candidat, Michael Gove, ministre de Justícia i anterior responsable d’Educació, només va aconseguir el compromís de 46 i va quedar eliminat.

Arrenca la campanya

Des d’ara i fins a finals d’agost les dues aspirants faran campanya per aconseguir el suport dels afiliats tories, uns 150.000, que tindran dret a sufragi sempre que s’hagin donat d’alta al partit abans del 29 de juny. L’elecció es farà per correu ordinari i la guanyadora es coneixerà el 9 de setembre. Les apostes indiquen que serà la cap d’Interior.

May, de 59 anys, és diputada des del 1997 per Maidenhead, al sud d’Anglaterra, a prop de Londres. Filla d’un vicari, té fama de dona austera, treballadora incansable i força allunyada del món frívol que sovint envolta la vida de Westminster.

Des del 2010 és al govern en un dels ministeris de més importància i més complexos de qualsevol executiu. La seva posició a favor de continuar a la UE durant la campanya del referèndum podria ser un entrebanc per a la ratificació final. Per això ahir, instants després que es conegués el resultat de la votació, el millor que obté un competidor per la corona tory des del 1995, va comparèixer davant la porta de St. Stephen del Parlament destacant: “He guanyat vots dels col·legues conservadors de tots els sectors del partit: de la dreta i de l’esquerra, dels partidaris del Brexit i dels favorables al Remain. Aquest vot demostra que el partit pot estar unit i amb el meu lideratge ho estarà”.

May va assegurar també que la seva candidatura es fonamenta en tres punts clau: “Necessitem un lideratge fort i provat per negociar el millor acord per a la Gran Bretanya a mesura que deixem la Unió Europea, per unir el nostre partit i el nostre país i per fer-lo no només per a uns pocs privilegiats, sinó per a tots nosaltres. Estic segura que [aquest ideari] guanyarà el suport dels afiliats i el suport del país en el seu conjunt”.

Leadsom, de 53 anys, compta amb l’avantatge de pertànyer al cantó guanyador del Brexit. Però la relativa inexperiència ministerial -només fa un any que té un càrrec de responsabilitat governamental i sis que és diputada- i alguns dubtes que han sorgit en les últimes hores sobre la fiabilitat del seu currículum, així com possibles interessos empresarials a Jersey a través d’empreses familiars, podrien minar les seves expectatives.

Amb un passat al món de la banca, Leadsom ha promès la invocació de l’article 50 de la UE per activar el Brexit de forma immediata tot just arribi al càrrec, si ho fa, esclar.

La militància no és l’aparell

Si una lliçó ensenya la política britànica dels últims dies, setmanes i mesos és que totes les previsions poden fer-se miques. Des de l’elecció contra pronòstic de Jeremy Corbyn com a cap laborista fa deu mesos fins al resultat del referèndum, el pendent pel qual s’ha precipitat el Regne Unit només tindrà aturador quan hi hagi nova primera ministra.

L’abassegador èxit de Theresa May entre els diputats conservadors -ha obtingut el 60,4% del suport en la votació celebrada ahir- no garanteix en absolut que els militants li facin costat. Leadsom és una leaver genuïna, que ha rebut el suport de pesos pesants del camp pro Brexit com ara Iain Duncan Smith, líder tory abans de David Cameron, i Boris Johnson, exalcalde de Londres traït per Michael Gove.

Però també ha rebut, a través del compte de Twitter, el suport d’una de les figures clau de la campanya i de la política britànica de l’última dècada, l’incòmode dimissionari líder del UKIP Nigel Farage. És l’abraçada de l’ós. Perquè Farage continua tenint mala premsa entre els tories, com una figura antiestablishment. Leadsom, però, es vol presentar a si mateixa com a una outsider del sistema, com si fos la Donald Trump de la política britànica. Un cercle, però, difícil de quadrar.