Publicitat
Publicitat

Obama s'acomiada amb una crida a defensar la democràcia

El president nord-americà, que traspassarà el poder a Donald Trump el 20 de gener, acaba el seu últim discurs amb un "sí que es pot, sí que ho hem fet"

Barack Obama ha posat fi a la seva presidència amb el mateix discurs d’esperança que el va portar fins a la Casa Blanca ara fa vuit anys. El primer president afroamericà de la història dels Estats Units –que traspassarà el poder al republicà Donald Trump el 20 de gener– va demanar als seus conciutadans, en el seu discurs de comiat dimarts, que defensin la democràcia, perquè només així el país, ara dividit, aconseguirà “una unió perfecte”.

Obama, de l'esperança a la nostàlgia, per Antoni BassasA Chicago, on va iniciar la seva carrera política, i acompanyat de familiars i amics, Obama va rebre el seu últim bany de masses. “Aquí és on vaig aprendre que el canvi només passa quan els ciutadans comuns s’impliquen, participen i s’uneixen per demanar-lo”, va assegurar. El seu parlament transpirava nostàlgia. L’encara president nord-americà va instar a continuar creient que tothom pot marcar la diferència. “Sí que es pot, sí que ho hem fet”, va concloure enmig d’una gran ovació.

Obama, abans d’aquest final optimista amb el futur del seu país, va admetre que el seu mandat acabarà amb assignatures pendents com la desigualtat econòmica, els problemes racials i la gran polarització política. La desigualtat econòmica continuarà causant “desafecció i divisió”; la raça seguirà sent “una força potent” que divideix el país”, va advertir.

Per això, va tornar a recordar, com en molts dels seus discursos, que la diversitat racial i ètnica dels Estats Units és una de les seves principals fortaleses. Va instar els nord-americans, independentment de la seva raça, a entendre els seus problemes i les seves demandes. “Per als nord-americans blancs, significa reconèixer que els efectes de l’esclavitud i [les lleis de segregació de] Jim Crow no van desaparèixer de cop i volta als anys 60; que quan les minories expressen descontent, no estan aplicant racisme al revés o correcció política; que quan lliuren protestes pacífiques, no estan exigint un tracte especial sinó el tracte equitatiu que els nostres fundadors van prometre”, va explicar.

Obama només va anomenar el seu successor al principi del discurs per dir que farà tot el pugui perquè el traspàs de poder sigui tranquil i sense incidents. Però Trump estava en el rerefons de moltes de les seves paraules. Les últimes eleccions presidencials han sigut una de les més divisives de la història moderna del país. Les propostes electorals del candidat republicà i ara president electe, considerades xenòfobes i antiimmigrants, van generar controvèrsia, i la seva rival, Hillary Clinton, va titllar-lo a ell i a molts dels seus seguidors de “racistes”. La campanya va fracturar encara més una Amèrica partida en dos: la rural i la urbana, la conservadora i la liberal, la blanca i la diversa.

El president sortint va reconèixer que, malgrat el caràcter històric que va representar la seva elecció com a primer mandatari afroamericà del seu país, el racisme segueix viu i que cal treballar més per eliminar els prejudicis contra les minories i els immigrants. De fet, va recuperar un clàssic de la literatura nord-americana, 'Matar un rossinyol', de Harper Lee, per explicar la necessitat de tenir més empatia per combatre el racisme i respectar les persones que pensen diferent. “Mai entens realment una persona fins que no consideres la realitat que existeix des del seu punt de vista, fins que no et fiques sota la seva pell i camines amb ella”, va dir el president nord-americà citant Atticus Finch, un dels protagonistes de la novel·la.

Aquesta falta d’empatia és, per a Obama, una de les amenaces de la democràcia, juntament amb la desigualtat econòmica i racial. I és conseqüència de les bombolles en què viuen els nord-americans: “Sigui als nostres barris, als campus universitaris, a les esglésies i, especialment, a les xarxes socials, envoltats de gent que s’assembla a nosaltres, amb el mateix punt de vista polític, que no ens desafien mai els plantejaments”, va dir. És en aquestes bombolles que la gent acaba acceptant només informació, certa o no, que s’ajusta a les seves opinions. I, això, polaritza els ciutadans i fa que la política sigui un diàleg de sords.

Una Amèrica millor

De manera breu, Obama també va parlar del seu llegat i va reivindicar com a èxits del seu govern la sortida de la Gran Recessió, la reforma sanitària, l’assassinat del “cervell dels atemptats de l’11-S”, Ossama bin Laden, el restabliment de les relacions amb Cuba o l’acord amb l’Iran sobre el seu programa nuclear. “Amèrica és avui millor i més forta que quan vam començar”, va assegurar, i va afegir que això era així gràcies als nord-americans que van demanar un canvi.

Barack Obama va utilitzar les seves últimes paraules com a president per donar les gràcies a la seva família, al seu vicepresident, Joe Biden, al seu equip i a tota la gent que li ha donat suport. En aquest moment, sobretot quan parlava de la seva dona, Michelle, i les seves filles, es va haver d’eixugar les llàgrimes. “[Els nord-americans] M’heu fet millor president, millor home”, va afirmar.