Publicitat
Publicitat

AMENAÇA JIHADISTA

Un atemptat contra occidentals a Mali posa en alerta la UE

Una cadena d’atemptats de Boko Haram deixa una seixantena de víctimes a Nigèria

Un atemptat contra un restaurant freqüentat per occidentals va deixar ahir cinc morts a Bamako, la capital de Mali. L’acció posa en alerta el govern local i el de França, l’antiga metròpoli, que lidera una missió internacional en aquest país del Sahel africà, dividit per grups i ètnies i amenaçat pels jihadistes del nord. Les víctimes són tres malians, un belga i un francès que eren a l’interior del bar La Terrasse quan un grup d’homes armats van irrompre al crit de “Al·là és gran” i van disparar indiscriminadament contra una clientela majoritàriament internacional. Es tracta d’un bar on el personal de les agències humanitàries i empreses acostumen a trobar-se després de la feina.

L’atac és el primer que pateix Bamako, que fins ara s’havia considerat lliure de l’amenaça terrorista que pesa sobre bona part del país. Mali és un dels 25 estats més pobres del món i viu sota l’ombra de la inestabilitat de la divisió ètnica i, des del 2011, dels jihadistes que han controlat bona part de les regions del nord. Per parar l’avanç dels islamistes radicals, França va comandar una missió militar internacional, sota el paraigua de les Nacions Unides, amb milers de soldats destacats.

Mali és una peça clau en la política postcolonial de França. El president francès, François Hollande, no va trigar gaire a sortir a condemnar enèrgicament “el covard atemptat” de Bamako, que es va cobrar un treballador gal de 30 anys a sou d’una empresa nord-americana. També la Unió Europea es va afanyar a reaccionar, en boca de la cap de la diplomàcia, la italiana Federica Mogherini, que va subratllar que “cal mantenir l’atenció molt concentrada en què passa” no només a Mali sinó a tot el Sahel, informa l’agència Efe.

El Sahel és el santuari dels grups jihadistes que van guanyar la batalla als tuaregs malians pel control del nord. Arran de la facilitat amb què aconseguien armes de la veïna guerra de Líbia el 2011, van demostrar que eren capaços de fer-se forts i estendre la seva influència. La branca local d’Al-Qaida, o Al-Mourabitoun, que ahir a la nit va reivindicar l’atac de Bamako, és la que governava de facto aquesta regió desèrtica. El gener del 2013 va provocar la reacció militar de França, que, amb l’operació Servali la seva successora, batejada com a Barkhane, intenta frenar els islamistes radicals i alhora protegir els rics jaciments que exploten les empreses estrangeres establertes a l’àrea.

Esperant la pau

Els jihadistes competeixen no només amb el govern de Mali, des de sempre protegit per París, sinó amb els tuaregs, habitants naturals del Sahel. A la dècada dels 90 els tuaregs van alçar-se en armes per reivindicar a Bamako autonomia territorial i reconeixement cultural, i es van obrir dues dècades d’inestabilitat. Fa quinze dies els grups rebels i el govern malià van firmar un principi d’acord per pacificar el nord. Però el Moviment d’Alliberament de la Nació de l’Azawad dels tuaregs va estimar-se més no posar la rúbrica perquè vol primer consultar amb la seva població els termes del pacte, tot i que Bamako no ha cedit a les demandes de més autonomia.

Matança de Boko Haram

El jihadisme s’estén per territori africà i s’endinsa fins al nord de Nigèria, la frontera del Sahel, sota la marca de Boko Haram. Ahir la milícia islamista va acabar amb la vida d’almenys 58 persones en l’explosió d’un mínim de quatre bombes en un mercat al carrer ple de gom a gom a Maiduguri, la capital de l’estat de Borno, bressol dels radicals. Fonts del govern nigerià va descriure l’atac com “inhumà i bàrbar” i el va emmarcar en una sortida cap endavant desesperada de la milícia, que en les últimes setmanes ha patit la baixa de nombrosos combatents i la pèrdua de poblats del nord-est que mantenia sota control. Nigèria, juntament amb els països fronterers, ha posat en marxa una ofensiva militar per acabar amb Boko Haram i busca el suport econòmic de l’ONU.

Detinguda una veïna de Rubí per jihadista

La Guàrdia Civil va detenir ahir a l’aeroport del Prat una dona de nacionalitat marroquina i resident a Rubí que pretenia viatjar a Síria per unir-se a l’Estat Islàmic, segons va informar el ministeri de l’Interior. El marit va denunciar que S.I. havia abandonat el domicili conjugal amb el fill de tres anys i passaport espanyol, el passat mes de desembre. La dona va ser interceptada a Turquia, quan, aparentment, es disposava a entrar a Síria clandestinament per lluitar al costat dels jihadistes. Les autoritats turques van extradir la dona cap a Barcelona. Segons la investigació dels serveis d’informació, aquesta dona podria haver fet tasques de captació i radicalització a favor de la jihad. Per la seva banda, el menor esà bé i la policia el va lliurar al seu progenitor.