Publicitat
Publicitat

ACORD NUCLEAR

El pacte amb l’Iran redibuixa el mapa del Pròxim Orient

La rehabilitació a ulls d’Occident del règim dels aiatol·làs obre una perspectiva de canvi en el difícil equilibri que mantenen els països del Pròxim Orient, amb el lideratge polític, la religió o el petroli com a peces d’un immens tauler de joc

SÍRIA

El suport a l’amic Al-Assad i els germans xiïtes de Hezbol·lah

Ho va advertir ahir el gran líder espiritual de l’Iran. La signatura de l’acord nuclear a Viena no farà canviar l’estratègia política de Teheran i, per tant, es descarta un canvi d’aliances en els conflictes de la regió. Ali Khamenei va assegurar que l’Iran no pensa apropar-se als “arrogants” Estats Units i que mantindrà el suport als “honestos guerrers de la resistència”, que són, segons les seves paraules, “Palestina, el Iemen, el govern i el poble de Síria, l’Iraq i el poble oprimit de Bahrain”. Teheran és el padrí del tirà sirià Baixar al-Assad, que no dóna a l’abast a sufocar les batalles de l’oposició interna i del sectarisme de l’Estat Islàmic, cada cop més estès pel país. L’Iran i proporciona efectius, material militar i entrenaments, i si volgués tindria capacitat per convèncer Al-Assad d’asseure’s en una taula de negociació per intentar pacificar Síria, i de retruc l’Iraq. En paral·lel, l’Iran patrocina els germans libanesos de Hezbol·lah -xiïtes-, plenament involucrats a Síria, amb qui comparteix l’enemic israelià i a qui també ajuda militarment.

ISRAEL

Un pacte amb el diable que fa el món “un lloc molt més perillós”

Israel és el país que amb més vehemència s’ha oposat històricament a quasevol entesa amb l’Iran. Temerós d’un règim que busca “la destrucció d’Israel”, moltes retines guarden encara la imatge del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, amb un retolador vermell a la mà, alertant l’any 2012 dalt de la tribuna de l’Assemblea General de l’ONU sobre la possibilitat que l’Iran obtingués la bomba atòmica. D’allò fa tres anys, un temps durant el qual el missatge no només no s’ha modulat sinó que encara s’ha intensificat més. “El món és avui un lloc molt més perillós”, va afirmar amb solemnitat Netanyahu després de fer-se pública l’entesa de Viena. Ni la conversa per mirar de convèncer Netanyahu que va tenir el mateix president nord-americà, Barack Obama, ha servit per apaigavar els ànims a Tel Aviv. “És sorprenent com Israel creu que el seu gran enemic és l’Iran, que té tot de jihadistes de l’Estat Islàmic al Front Al-Nusra encerclant el seu país”, reflexiona Roberto Toscano, investigador sènior associat al Cidob. Obama va oferir a Israel augmentar la seva cooperació en matèria militar per fer front a una amenaça que, estranyament a Israel, uneix totes les forces polítiques. De portes endins, a l’estat hebreu la gran preocupació és que el programa nuclear iranià, encara que sigui sota supervisió internacional, continuarà endavant. I que lluny de portar la pau, l’acord amb l’Iran mantindrà la tensió en una regió especialment -essencialment- hostil a l’existència de l’estat d’Israel.

TURQUIA

L’economia turca serà la gran beneficiada de la rehabilitació de l’Iran

Es diu que la frontera terrestre entre Turquia i l’Iran és de les més antigues del món i que la rivalitat entre aquests territoris -imperis Otomà i Persa- es remunta al segle XVI. El lideratge regional està en joc històricament entre aquests dos països situats al cor del Pròxim Orient, que, per acabar d’afegir tensió a les seves complicades relacions, professen confessions musulmanes diferents: Turquia és sunnita mentre que l’Iran és xiïta. ¿L’acord de l’Iran amb Occident com afectarà aquestes relacions? Una recent visita a Teheran del president turc, Recep Tayyip Erdogan, va donar pistes clares sobre quin serà l’enfocament des d’ara: l’economia. “Si l’Iran normalitza les seves relacions amb Occident, la seva economia es dinamitza, creix el consum… les empreses turques en seran les principals beneficiàries”, explica Eduard Soler, investigador sènior del Cidob, que afegeix que “Turquia és un país energèticament dependent i podrà aprofitar el potencial de l’Iran com un dels grans productors de petroli del món”.

IRAQ

La lluita contra l’Estat Islàmic situa l’Iran i els Estats Units al mateix bàndol

L’Iraq, atemorit per la fortalesa de l’Estat Islàmic dins de les seves fronteres, ha rebut amb alleujament l’acord amb l’Iran. De fet, l’Iraq va ser un dels grans impulsors de l’entesa del seu enemic històric amb Occident: el 2007 va acollir la primera trobada d’alt nivell entre diplomàtics dels Estats Units i de l’Iran en 30 anys, que va obrir la porta a les negociacions posteriors. “L’acord és un senyal de la voluntat comuna d’acabar amb el conflicte a la regió i derrotar l’Estat Islàmic”, va assegurar el primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, després de l’entesa. “Els Estats Units i l’Iran ja estan lluitant en el mateix bàndol a l’Iraq”, explica Roberto Toscano, investigador sènior associat del Cidob. “Si l’Estat Islàmic no ha arribat a Bagdad ha sigut gràcies a les milícies xiïtes, que han actuat amb l’assessorament professional de la Guàrdia Revolucionària iraniana i els kurds”, afegeix Toscano. Amb l’entesa amb Occident, els combatents iranians que planten cara a l’Estat Islàmic guanyaran en legitimitat -i recursos- per aturar l’avanç jihadista.

ARÀBIA SAUDITA

El tradicional aliat d’Occident que reclama el lideratge regional

Les relacions entre les monarquies del golf Pèrsic -sobretot la poderosa Aràbia Saudita- i el règim dels aiatol·làs de Teheran han sigut tradicionalment tenses: són dos veïns que aspiren al lideratge regional. Tenen en comú governs ultraconservadors i sectaris i disposar d’enormes reserves petrolieres. La barrera fins ara insalvable és la que separa el xiïsme i el wahhabisme sunnita. A diferència dels israelians, l’Aràbia és favorable a l’acord nuclear però, com a tradicional aliada dels EUA, tem que Washington vulgui acostar-se a una potència fins ara condemnada a l’ostracisme. A més, ha criticat que s’aixequin tan ràpid les sancions a l’Iran perquè l’entrada al mercat del petroli iranià vol dir abaratiment dels preus. La gran incògnita és si les monarquies aràbigues hi respondran reduint producció. La batalla per la supremacia a la zona s’il·lustra amb les guerres a Síria, l’Iraq i, últimament, el Iemen. En aquest país, un dels més pobres del món, Teheran ha donat suport als houthis, responsables de l’enèsima fallida de l’estat quan al gener van fer dimitir Abd Rabbuh Mansur al-Hadi, encarregat de pilotar una transició política. Al març l’Aràbia Saudita va agrupar estats àrabs per bombardejar un Iemen que Washington es mira de lluny. Iranians i saudites usen “l’islam per justificar una guerra estratègica i d’interessos”, diu l’analista Itxaso Domínguez.