Publicitat
Publicitat

PRÒXIM ORIENT

Els peixmergues kurds: l’última trinxera contra l’Estat Islàmic

Combatents de la regió autònoma de l’Iraq critiquen la falta de suport internacional

Al llarg de la carretera que connecta Erbil amb Mossul només es veuen enormes extensions de terra desèrtica i petites poblacions dissipades. De tant en tant, una xemeneia d’un camp de petroli.

La geografia del lloc explica com funciona la guerra. Els peixmergues(forces kurdes) han aixecat desenes de llocs d’avançada en els límits amb l’autoproclamat califat de l’Estat Islàmic (EI). L’última de les posicions és a set-cents metres dels jihadistes. L’EI ha ocupat les escoles dels pobles abandonats per convertir-les en centres militars.

En un petit turó al costat del pont d’Al-Khazar, destruït pels jihadistes fa uns mesos, hi ha un lloc d’avançada. A l’altra banda del pont hi ha un lloc militar de l’Asayish (la policia del Kurdistan iraquià). Dos homes uniformats però amb xancletes estan asseguts a l’entrada. En la llunyania es veu Mossul. Només cinc quilòmetres ens separen de l’infern de l’Estat Islàmic.

Dotzenes de peixmergues hi passen entre cinc dies i una setmana, fins que són rellevats. Dormen en una mena de barracons de tova gairebé sense ventilació i amb matalassos de llana sobre la terra que treu foc. En un altre cobert, protegit amb una lona de plàstic, els soldats descansen en les seves estones lliures, mengen i cuinen. Els queviures són escassos, ja que no tenen manera de refrigerar els aliments i la seva dieta es redueix a arròs i llaunes en conserva.

En les tòrrides hores vespertines i durant el matí l’activitat disminueix en els dos bàndols. Fa massa calor per a la guerra. Alguns peixmergues maten el temps fumant cigarrets i prenent glops de cafè. Altres poleixen la culata del Kalàixnikov. “Els jihadistes solen atacar les nostres posicions a la nit. Ens disparen amb morter; de vegades ens ataquen amb coets Katiuixa o míssils Grad”, ens explica el capità Ramadan.

“Som aquí per protegir el Kurdistan de l’Estat Islàmic”, exclama el capità. “Necessitem més ajuda de la coalició internacional i més material militar. En aquesta posició tenim només un morter, llançagranades i els nostres fusells”, es queixa.

La coalició, a l’aire

Un helicòpter de combat de la coalició internacional sobrevola el terreny. “Sempre passa el mateix. Fan vols de reconeixement però mai bombardegen la zona”, critica el cap Hashim. Segons explica, els jihadistes solen utilitzar vehicles civils per desplaçar-se o transportar armes.

Aquests peixmergues equipats amb vells uniformes de l’exèrcit dels Estats Units fa més de cinc mesos que no cobren el seu salari de 400 dòlars mensuals. El govern kurd no pot pagar perquè des de fa dos anys Bagdad té congelat el pressupost militar per a la regió autònoma.

“La nostra obligació és defensar la nostra terra. Encara que els meus homes no cobrin, segueixen i seguiran lluitant per alliberar Mossul i tota la província de Nínive de l’EI”, declara el general Dedawan Khorshed, cap d’un batalló de mil homes a la base de Hazil. Diu que des que va començar la guerra contra l’EI ha perdut 20 soldats i més de mig centenar han resultat ferits. “Estem lluitant contra dimonis. Són un exèrcit de terroristes. El nostre enemic mata civils a sang freda amb cotxes bomba, o suïcides es fan esclatar en llocs plens de dones i nens”, etziba el general. El televisor del seu despatx llança la xifra de 2.070 civils morts a Mossul des de fa un any, segons Kurdistan TV.

“El govern iraquià és feble perquè està dividit, i això dóna força a l’EI. L’exèrcit és xiïta i els sunnites tenen por a l’exèrcit i a les seves milícies xiïtes, per això els jihadistes van poder perdre Mossul, i ara Ramadi”, insisteix. “És un error que els Estats Units hagin confiat en l’exèrcit iraquià per lluitar contra els jihadistes. Els peixmergues estem units. No hi ha diferència entre xiïtes i sunnites, cristians, àrabs, iazidites o turcmans. Tots lluitem junts pel mateix objectiu: defensar la nostra nació”, diu rotund el general.

Bagdad cedeix davant l’onada de protestes

L’onada de protestes contra la corrupció i la falta de serveis a l’Iraq va forçar ahir el primer ministre, Haider al-Abadi, a proposar una sèrie de dràstiques reformes en el sistema polític que ha funcionat al país des de la invasió nord-americana del 2003. Al-Abadi es planteja eliminar les tres vicepresidències de les figures que han dominat a política iraquiana des de la caiguda de Saddam Hussein: l’exprimer ministre Nuri al-Maliki, el xiïta Ayad Allawi i el sunnita Ossama al-Nujaifi. L’Iraq ha viscut protestes massives en les últimes setmanes com a reacció a la falta de serveis i de subministrament elèctric en un estiu en què les temperatures arriben als 49 graus. Els manifestants en culpen la corrupció i l’ineficient sistema polític.