Internacional 16/07/2016

"El pis tremolava quan els caces trencaven la barrera del so"

Un testimoni relata la nit del cop d'estat a Ankara i aventura que s'obrirà una etapa de "duresa política" a Turquia

Isaac Lluch
4 min
Un crater provocat per una bomba davant del Parlament d'Ankara.

HamburgHavia estat un dia esgotador i calorós de 35 graus i Lennart Hölscher, universitari alemany resident a Ankara, on completa un màster de relacions internacionals, s'havia quedat mig adormit quan cap a dos quarts d'onze de la nit la seva companya de pis el va despertar per dir-li que s'havia de preparar pel que venia: a Istanbul els militars havien bloquejat el pont del Bòsfor i a Ankara se sentia enrenou d'avions volant ben baix. El Lennart va sortir al balcó i va veure molts altres veïns, tots amb les cares il·luminades pels mòbils. Pel cel creuaven amb freqüència caces militars.

Les notícies feien evident que la situació es tornava ben seriosa. No gaire lluny del seu apartament es deixaven veure soldats. El jove alemany i la seva col·lega turca van decidir de seguida allunyar-se del centre de la capital i anar a casa de la família d'un amic al sud-oest de la ciutat, on potser podrien sentir-se més segurs. Van arreplegar diverses coses i roba per a uns quants dies. Ja se sentien detonacions a la ciutat.

Agitació al carrer

Va venir a recollir-los un amic. El trànsit era ben espès i inquietant. Per tot arreu hi havia llargues cues davant els caixers automàtics. A la ràdio van sentir que es tractava d'un cop d'estat i que de fet es declarava el toc de queda. Els joves amics també van dirigir-se cap a un banc, van treure molts diners, si bé "sense tenir ben clar per a què". "Les botigues de queviures estaven desesperadament abarrotades", descriu el Lennart, de 26 anys.

Ja a casa van ajudar-se de dues televisions, una desena de mòbils –eren vuit persones reunides– i l'ordinador del Lennart per anar seguint les últimes notícies. A fora se sentia molt enrenou d'avions militars i helicòpters que volaven molt baix. Després van sentir trets i el xiulet de presumptes míssils. Els temors van ser confirmats per les consegüents detonacions. A la televisió mentrestant va aparèixer el president turc, Recep Tayyip Erdogan, a través de la connexió per mòbil des d'un hotel. Declarava que el cop d'estat fracassaria segur i cridava al poble a sortir al carrer i a oposar-s'hi. Poc després les mesquites, que a aquelles hores (eren cap a la una de la matinada) no fan mai cap crida a resar, van instar de forma simultània la població a reunir-se al carrer. A la televisió ja es veien enormes congregacions de gent als principals punts d'Ankara i Istanbul. A fora se sentia cridòria i concert de clàxons.

"La situació al pis era molt tensa. El soroll dels avions, dels helicòpters, els trets, les botzines dels cotxes, les crides dels muetzins, les notícies a la televisió, els timbres constants dels telèfons i les converses entre nosaltres eren inquietants. Detonacions cada quart d'hora ens van apressar a posar-nos al passadís, allunyats de les finestres i de les cortines, que es podien trencar i inflamar", relata Lennart Hölscher.

L'angúnia va durar fins a la sortida del sol, si bé s'anaven rebent notícies que la policia i altres unitats fidels al govern havien aturat, amb ajut de població civil, tancs i soldats. Es va fer evident que els colpistes només eren una petita part dels militars.

La suposada calma s'interrompia aproximadament cada mitja hora per un soroll ensordidor que feia tremolar literalment l'edifici i posava l'ai al cor. "Les notícies no parlaven de detonacions, així que vam acabar entenent que es tractava de l'esclat que provocaven els avions en trencar la barrera del so", exposa l'universitari alemany, acostumat ja, a la força, a les notícies d'explosions en una Ankara que ja ha patit diversos atacs terroristes en els últims mesos.

El Lennart no es va poder adormir fins passades les quatre de la matinada i amb els auriculars posats. En despertar, el cop d'estat es donava per acabat. La televisió mostrava imatges de destrucció, de detenció de soldats i de balanç de morts, ferits i arrestats. "Ara a la ciutat es respira una barreja d'ira, indignació, tristesa, incomprensió, preocupació i dubtes. El que em sorprèn especialment és que tots els soldats eren ben joves, probablement molts prestaven encara el servei militar. Hi ha notícies que apunten que força soldats no sabien quina era la seva missió quan van rebre l'ordre de prendre posicions. A més, sembla una mica absurd com la policia desarma pacíficament els soldats i els deté", revisa l'expert en relacions internacionals, mentre admet que tampoc entén per què el Parlament d'Ankara va ser bombardejat per avions i helicòpters quan hi havia gent a l'edifici.

Totes les veus oficials convenen que el cop d'estat ha estat una conspiració del moviment encapçalat per Fethullah Gülen, teòleg resident als Estats units i declarat enemic d'Erdogan. L'acusen de tramar un estat paral·lel, però no està ni tan sols gens clara la seva influència en l'exèrcit. Esclar que també hi ha la sospita que el mateix govern ha iniciat el cop d'estat per poder-lo utilitzar de forma política. Aquesta teoria se sent constantment aquí, però és igualment difícil de valorar, admet Lennart Hölscher, per a qui és "interessant" que "quasi exclusivament manifestants fidels al règim i nacionalistes van sortir al carrer durant la nit".

"El que és clar és que a Turquia hi haurà ara una duresa política que superarà tot el que s'ha viscut fins ara i que ampliarà les competències del poder executiu del govern", conclou l'universitari alemany. El que està vivint el Lennart les últimes hores no l'hi ensenyarà mai tan bé cap màster.

stats