Publicitat
Publicitat

MÈXIC

El poble que enyora el seu narco

L’absència d’estat a Sinaloa ha fet que els residents trobin en els delinqüents herois i fins i tot sants

Tenia 23 anys quan la van matar. “Era la meva nena, li van disparar un tret al cap i la van deixar tirada en un descampat”, explica amb sequedat el Jesús, taxista d’uns 55 anys que porta tota la vida conduint pels tortuosos carrers de Culiacán, la capital de l’estat mexicà de Sinaloa. Mostra una fotografia de la seva filla que porta d’imatge de fons al seu telèfon mòbil mentre comenta que fins el mateix narcotraficant Joaquín el Chapo Gúzman volia que els responsables del crim fossin castigats. “Quan els van localitzar a Tijuana, em van trucar i em van dir que em pagaven un bitllet d’avió per veure com els destrossaven”. Al final, el Jesús no va voler saber-ne res i va deixar que els sicaris del càrtel de Sinaloa, el poder fàctic de la regió, fes justícia i vengés la seva filla.

No és gaire difícil sentir aquest tipus d’històries a la Meca del narcotràfic mexicà, d’on han sortit els grans senyors de la droga dels últims cent anys i que han acaparat el mercat dels enervants a base de sang, suborns i terror. “Aquí a Culiacán, la societat embogeix amb el narco. Som una societat narca, malaltissa i això afecta aspectes diaris de la nostra vida”, explica el reporter i escriptor Javier Valdez, que a través dels seus llibres i la seva columna Malayerba al portal d’investigació RíoDoce reflecteix el dia a dia que viuen els seus veïns, immersos en el foc creuat entre govern, càrtels i grups criminals.

Narcoestat

Arran de la tercera captura del Chapo a principis d’aquest any a la localitat de Los Mochis, Culiacán va viure una onada de violència pel buit que va deixar el totpoderós narcotraficant. Les pugnes internes i el reacomodament van fer caure el ceptre ens mans del seu jove fill Iván Archivaldo, que, juntament amb el veterà Ismael El Mayo Zambada, porta les regnes del càrtel de droga més important del món.

El canvi de direcció ha suposat donar més poder als júniors de l’organització, que tenen molt menys sentit de pertinença al grup i menyspreen la comunitat que els envolta. Són més agressius i violents. “Ja no són els temps en què podies tenir un accident contra el cotxe d’un narco, i ell sortia amb un feix de bitllets per pagar-te la reparació o les despeses mèdiques”, comenta Valdez.

A la costa del Pacífic i amb gairebé tres milions de persones, Sinaloa és un estat fallit on el govern està absent i el narco és qui n’ha ocupat l’espai i té capacitat per solucionar un problema. O complicar-lo. Més del 80% de l’empresariat està associat amb les xarxes de blanqueig de capitals del narcotràfic i és habitual trobar centres comercials buits, mentre les concessionàries de cotxes de luxe fan el seu agost.

Tenir un veí implicat amb el narco pot ser sinònim de seguretat, ja que es garantia que no hi haurà robatoris a la zona i que la policia, que està a sou d’aquests empresaris del crim, vigilarà el barri.

Part d’aquest suport popular se l’he guanyat el tarannà negociador dels responsables del càrtel de Sinaloa. El grup no cobra extorsions als botiguers de Culiacán, no segresta i defensa “la plaça” de les infiltracions de grups antagònics, com Los Zetas, famosos per les seves pràctiques sangnants. Entrar a la universitat, aconseguir que et concedeixin un préstec o rebre justícia per un fill assassinat passa aquí pels senyors de la guerra de Sinaloa, els que realment governen la regió.

Part d’aquest control territorial es reflecteix en la narcocultura que viu dia i nit Culiacán. L’exemple més flagrant és la capella de Jesús Malverde, sant dels narcotraficants, i que és a tocar del palau municipal.

Amb més de 50 anys d’història, aquesta capella s’ha convertit en el principal lloc de peregrinació dels narcotraficants de tot el país, que van a visitar el bust del mític contrabandista perquè els doni sort en una operació per passar drogues a l’altra banda de la frontera, perquè propiciï la caiguda d’un enemic o perquè la seva mare se’n surti del càncer. Unes plaques daurades decoren les parets amb agraïments a un sant que, evidentment, l’Església catòlica considera fals. Els murs de la capella estan forrats de dòlars i de fotografies de joves armats que demanen la protecció de l’“àngel dels pobres”, penjat a la forca als anys 40.

Doña Tere administra el sagrat emplaçament. Explica que des dels anys 70, tots el grans narcos han passat per aquí per fer donacions i demanar favors. Diu que el Chapo és “una gran persona”. A fora, per poc més de set euros, pots comprar la gorra amb el número 701, la posició que la revista Forbes li va donar a la seva llista de bilionaris l’any 2009.

Un altre fill del Chapo, segrestat

Jesús Alfredo Guzmán, fill del narcotraficant Joaquín el Chapo Guzmán, és un dels sis homes que van ser segrestats dilluns a la matinada en un restaurant de luxe a Puerto Vallarta, a la costa del Pacífic. Set homes armats van irrompre al local i es van endur Guzmán, de 29 anys, i cinc homes més, dels quals se n’ha identificat tres més. Es desconeix la identitat dels altres dos segrestats, cosa que va generar especulacions sobre si un d’ells és Iván Archivaldo, el fill del Chapo que ha assumit el control del càrtel de Sinaloa arran de l’empresonament del seu pare. Però ahir el fiscal de Jalisco, Eduardo Almaguer, va assegurar que “cap indici permetia sustentar que en el lloc dels fets hi havia també l’altre fill de Guzmán [Iván]”. El segrest s’atribueix al càrtel Jalisco Nueva Generación, una escissió molt violenta del de Sinaloa nascuda l’any 2010.