Publicitat
Publicitat

El Nobel al Quartet, un premi merescut i encoratjador

El guardó a la Primavera Tunisiana incita al diàleg i a l’esperança per al Pròxim Orient

El premi Nobel de la pau és un dels més esperats i sempre dels més polèmics. Sovint oblidem la premissa fonamental dels Nobel de totes les categories: es donen a persones, institucions, que els mereixen pel que han fet o assolit en cadascun dels seus camps. I, en un món ric en talent com el nostre, la bona notícia és que hi ha moltes persones i institucions que els mereixen.

En el cas del Nobel de la pau, quan es donen a una trajectòria o un fet clar i no preventivament, com en el cas del president Obama, solen produir-se dues reaccions. La primera és dir: “I per què? ¿Realment valia la pena?” La segona és dir: “Merescut, però per què no aquests altres?” Ahir predominava la segona: merescut, merescudíssim, però això també es podria dir de... i recordar altres casos. Aquesta és la primera reacció, i la d’alleujament pels rumors que el premi es donaria a figures més mediàtiques i per raons més conjunturals.

Al meu parer, el premi, més enllà de la importància de destacar la vàlua de la feina del Quartet des del 2013 i el seu paper rellevant en la transició tunisiana, l’exemple clarament reeixit de les Primaveres Àrabs, pot llegir-se en clau més general.

Primer, és un premi que incita a l’esperança, que recorda que cal continuar treballant en les transicions en la zona del Pròxim Orient, que encara hi ha possibilitats de reconduir les energies i expectatives de canvi que van demostrar les Primaveres Àrabs. Són moviments de fons.

Segon, és un recordatori i una aposta per les solucions dialogades als conflictes, un reconeixement al paper valent d’organitzacions i persones que, en aquest cas de procedències i tradicions molt diverses, accepten el risc de fracàs i de perdre el seu prestigi i es posen al servei de la mediació política, del foment del diàleg, de la gestió dels dissensos per construir consens. Sense el paper d’aquestes persones i institucions, a Tunísia i arreu, els conflictes tendirien sempre cap a la violència.

Tercer, es premia la tasca de base, en aquest cas sorgida del mateix país, l’aposta pels catalitzadors, els productes que en una reacció química faciliten l’aparició de noves substàncies de forma imprescindible, però que, tanmateix, no es percep directament en el producte final.

Per la mediació política

En síntesi, aquest merescudíssim premi ens recorda que la pau sostenible i duradora necessita catalitzadors, mediació política, diàleg, gosadia i treball de base, facilitació i creació d’espais d’entesa. No hi ha pau sense catalitzadors. I, sovint, igual que en el cas de la combinació o creació de productes químics, no els veiem, no els coneixem, tot i que han estat cabdals.

Gràcies al comitè per premiar el Quartet, per recordar que arreu hi ha exemples com els seus. Gràcies per recordar que els conflictes d’arrel política només es poden solucionar amb diàleg i mediació. Esperem que la notícia ben aviat generi exemples i altres notícies semblants. Gràcies per recordar que la democràcia és capacitat de gestionar amb diàleg els conflictes, tant i tan poc.