11/11/2016

La premsa dels EUA analitza l’impacte Trump i, sobretot, mira endavant

4 min
“Alcem-nos contra l’odi”, un dels cartells que es podia veure dimecres en una manifestació contra Trump a Los Angeles.

BarcelonaGirar full però no abaixar la guàrdia. Acceptar el resultat però no deixar de denunciar un home intolerant, el futur president, Donald Trump, que ha fet promeses impossibles. Després del primer xoc, la premsa nord-americana reflecteix el desconcert de molts i mira endavant apel·lant a la batalla d’idees per fer front a la incerta era Trump que està a punt de començar.

10 coses que (potser) no sap de Donald TrumpThe New Yorker

“Una tragèdia americana”, per David Remnick

“L’elecció de Donald Trump com a president és una tragèdia per a la república americana, una tragèdia per a la Constitució i un triomf de les forces, dins i fora del país, del nativisme, l’autoritarisme, la misogínia i el racisme. La victòria impactant de Trump, la seva ascensió a la presidència, és un esdeveniment repugnant en la història dels Estats Units i la democràcia liberal. El 20de gener del 2017 direm adéu al primer president afroamericà -un home íntegre, digne i d’esperit generós- i veurem l’estrena al poder d’un estafador que no va fer gaire res per rebutjar el suport de les forces xenòfobes i supremacistes a la seva candidatura. És impossible reaccionar a aquest moment amb qualsevol sentiment que no sigui repulsió i profunda ansietat”.

The Wall Street Journal

“Donald Trump, president electe”, l’editorial del desconcert

“La derrota per sorpresa amb què Donald Trump va castigar Hillary Clinton és un terratrèmol polític d’aquells que estranyament sacsegen la política nord-americana. Des del president Andrew Jackson que un candidat guanyador no havia desafiat l’ordre establert, per les coses bones i les dolentes. L’establishment polític i mediàtic està desconcertat, i no hi ha dubte que molts votants també. Però la victòria de Donald Trump sempre ha sigut una possibilitat inexistent, i els analistes polítics i els que elaboren previsions a Wall Street van donar com a perdedor el republicà igual que van ignorar les múltiples sorpreses d’aquest any disruptiu”.

L’alineació  de planetes

Politico

“El punt dèbil de Clinton: la complaença”, per Todd Purdum

“Un problema majúscul és que el país on [Hillary] Clinton competia aquest any no és el mateix on va guanyar i governar el seu marit. L’electorat és més jove i més divers, sí, però la demografia no s’ha comportat com Clinton s’esperava que ho faria, perquè la nació està també més enfadada i té més por, en part per les deslocalitzacions i les decepcions causades per la globalització econòmica que ella i el seu marit han abraçat. La promesa proteccionista que va fer Trump de retornar els llocs de treball que s’han perdut a Ohio i Pennsilvània és absolutament falsa, però això sembla que no importa”.

The New York Times

“Ser americà en els anys Trump”, un editorial que mira endavant

“Els americans ens podem sentir inspirats per [les paraules de] Clinton i Obama. Fan bé de ser cortesos amb el nou president. Trump no deu res a l’establishment del seu partit -ni als germans Koch, ni al president del Congrés- i pot fer camí en solitari. Hem de tenir esperança que deixarà de basar-ho tot en la seva persona en benefici del lideratge de la nació. Ho fem sense il·lusions. Estem preparats per donar-li suport, sense negar les moltes coses vergonyoses que ha dit i ha fet per ser elegit, les promeses que va fer i que no podrà complir, les falsedats que eren enganys o mentides. És una situació estranya i és inquietant per als ciutadans reconèixer els riscos de tenir un líder imprudent, poc qualificat, i mantenir al mateix temps el respecte pel càrrec que ocupa. Però no podem cedir davant la por o el desànim. Tenim molta feina a fer”.

Obama i Trump enterren els atacs i volen una transició tranquil·la

The Washington Post

“Com podem mantenir l’Amèrica inclusiva amb Trump”, l’editorial

“Que Trump no hagi guanyat per la majoria de vots [directes] no deslegitima aquesta elecció -tots acceptem la Constitució que tenim- però no és irrellevant, tampoc, quan pensem en quina mena de país vivim. I el fet és que cada un de nosaltres pot treballar per fer el nostre país més «inclusiu i esperançador». Cada un de nosaltres es pot dirigir a un veí que tingui un aspecte diferent, o parli diferent, i dir-li: «Sí, aquesta és la nostra terra». Aquests són els compromisos que poden ajudar una democràcia a sobreviure des de la base, en temps de tensió. Potser l’elecció de Trump és l’estímul que molts de nosaltres necessitem per enfortir aquests compromisos”.

USA Today

“La sorpresa de Trump deixa el país desconcertat”, diu l’editorial

“Trump afrontarà molts reptes en els terrenys polític i econòmic, i es trobarà que moltes de les seves propostes no es poden posar en pràctica. De fet, moltes no són propostes sinó aspiracions. No podrà, per exemple, retornar com si res els llocs de treball industrial que s’han deslocalitzat. El fracàs a l’hora d’executar les seves promeses grandioses amenaça de deixar els seus seguidors encara més desil·lusionats amb la política del que ja ho estan ara. Què hi poden perdre? Aviat ho esbrinarem”.

stats