Publicitat
Publicitat

El president de Burundi no pot tornar al país després d'un intent de cop militar

El president de Burundi, Pierre Nkurunziza, no ha pogut entrar al país després que un sector de l'exèrcit hagi anunciat un cop d'estat, mentre es trobava de viatge oficial a Tanzània. Els colpistes han tancat l'aeroport i les fronteres i el vol presidencial ha hagut de girar cua. Per ara, no queda clar on és el president.

Des de fa setmanes el país viu intenses protestes contra l'intent del president d'optar a un tercer mandat. Els activistes diuen que més de 20 persones han mort en les manifestacions, que suposen la pitjor crisi des de la guerra civil que va acabar el 2005 2005. L'ONU calcula que més de 70.000 burundesos han fugit als països veïns en una regió amb una història de la lluita ètnica. El president es trobava a Tanzània precisament per discutir una sortida a la crisi.

Durant la nit hi ha hagut forts combats entre soldats lleials al president i els que s'han sumat al cop, que dimecres va anunciar el general Godefroid Niyombare, l'excap dels serveis secrets que havia estat rellevat el febrer. "Les masses han rebutjat amb força i tenacitat un tercer mandat del president Nkurunziza, que ha estat rellevat de les seves funcions. El govern ha estat derrocat", va dir en un comunicat a la ràdio.

Milers de persones van sortir al carrer per celebrar la deposició del president. Durant la nit, però, el cap de l'Estat major, el general Prime Niyongabo ha anunciat en un comunicat emès per la ràdio estatal que "l'intent de cop ha fracassat: les forces lleialistes controlen tots els punts estratègics". El cap de l'exèrcit ha parlat després de reunir-se amb el ministre de Defensa, que dóna suport a l'aixecament.

Els combats entre els dos sectors de l'exèrcit es concentren als voltants de la seu de la televisió i la ràdio i diversos testimonis parlen de fortes explosions a la capital.  Els líders de l'Àfrica oriental i la Unió Africana han condemnat l'intent de cop i han cridat a restablir "l'ordre constitucional".

Deprés de 12 anys de guerra entre hutus i tutsis, l'acord de pau va establir que l'exèrcit estaria format a parts iguals entre la minoria tutsi i la majoria hutu. A diferència de la policia, que ha reprimit durament les protestes contra el tercer mandat, l'exèrcit és percebut com una força neutral. Però les forces armades estan dividides amb els exrebels hutus percebuts com a lleialistes i la vella guàrdia tutsi més identificada amb l'oposició.