Publicitat
Publicitat

ELECCIONS A L'ÀFRICA AUSTRAL

Dos Santos vol aprofitar la riquesa del petroli per perpetuar-se

El president d'Angola busca legitimar-se 33 anys després

Angola celebra avui les segones legislatives en 20 anys. Un test per al president Eduardo dos Santos, que ha governat el país des del 1979. El repartiment de la riquesa ha centrat la campanya electoral.

Només un mes separa la data que el president de Guinea Equatorial, Teodoro Obiang, i el d'Angola, José Eduardo dos Santos, van arribar al poder de països dessagnats tant per guerres civils com d'independència. Trenta-tres anys després, els dos caps d'estat, que també comparteixen edat -70 anys-, continuen governant amb mà de ferro i sense una oposició prou sòlida per interferir en el control d'aquestes autocràcies disfressades de sistemes democràtics.

Dos Santos, però, s'enfronta avui a la primera legitimació pública del seu càrrec d'ençà que va acabar la guerra civil a Angola el 2002, que va deixar un rastre de més d'un milió de morts en un país que no arriba als 20 milions d'habitants tot i ocupar la superfície d'Espanya, França i Itàlia juntes. Ha calgut una dècada i un creixement hiperbòlic de l'economia del país, esperonada per les grans reserves de petroli, perquè el president angolès decidís finalment convocar el seu poble a les urnes.

"L'arquitecte de la pau" -així l'anomenen els seus partidaris del Moviment Popular per a l'Alliberament d'Angola (MPLA), el partit d'afiliació marxista que va derrotar les forces procapitalistes durant els 27 anys de guerra- s'ha vantat durant tota la campanya de les grans millores en infraestructures que està fent el país. "Angola: creixent més, distribuint millor", ha sigut l'eslògan que l'MPLA ha portat a cada llogaret del país.

Justament és la qüestió del repartiment de la riquesa el que inquieta cada vegada més angolesos. Aquest país de l'Àfrica austral és el segon exportador de cru de tot el continent i el primer proveïdor de petroli de la Xina. Està previst que aquest any el seu PIB creixi un 10% i Luanda, la capital, ha copat el títol de ciutat més cara del món després d'atreure inversors d'arreu i convertir-se en el Dorado africà per a tot d'europeus amb estudis que a casa no troben feina.

Però qui es beneficia d'aquests diners? L'MPLA ho té clar. 2.700 km de vies de tren, 10 aeroports renovats, 400 ponts i 6.500 km de carreteres certifiquen, segons el partit de govern, que Angola no ha fet més que millorar en infraestructures d'ençà que va acabar la guerra.

El que no predica la televisió estatal és que la filla gran de Dos Santos, Isabel, acumula la fortuna més gran de tot el continent, segons la revista Forbes , i que controla tant el negoci dels diamants a Angola com també bona part dels bancs i dels mitjans de comunicació. Amb el país austral no n'ha tingut prou i aprofitant la crisi portuguesa ha començat a invertir a l'antiga metròpoli, on és rebuda amb els braços oberts.

L'herència de la Primavera Àrab

El petroli engreixa les elits governants, però Angola continua sent el vuitè país del món amb la taxa de mortalitat infantil més alta. "Aquestes eleccions es plantegen en un nou escenari, en què els joves angolesos, molts dels quals amb pocs records de la guerra, seran capaços de votar per primera vegada. I molts es fan sentir al carrer", analitza Markus Weimer, del Chatham House. "En una escola pública o un hospital no et trobaràs cap fill de les elits polítiques del país. Reben tractament a l'estranger i estudien fora. El meu ideal d'Angola és un país amb igualtat d'oportunitats i per això demano el vot útil a l'UNITA [el partit més fort de l'oposició]", deia dimarts el raper Luaty Beirao, líder del moviment de contestació emmirallat en els canvis al nord de l'Àfrica.