El president islamista d'Egipte tasta els límits del seu poder

EL CAIREBosses de plàstic, llaunes, caixes i altres restes d'escombraries s'amunteguen al lateral d'un cèntric carrer del Caire paral·lel al riu Nil. És l'hora punta, i els automòbils es mouen lentament enmig d'un concert de clàxons que no aconsegueix desembussar la via. "Ni amb Mursi, ni amb Mubàrak, hi ha coses que no tenen solució", es lamenta amb resignació Hadi, un jove taxista.

Però més enllà de la persistència dels problemes crònics que pateix el país, com el trànsit caòtic, Mursi, un dels líders dels Germans Musulmans, s'ha adonat de les limitacions d'un poder que semblava absolut a mitjans d'agost, quan va rellevar la cúpula militar. Ahir el president va haver de fer-se enrere en la seva decisió de cessar el fiscal general de l'Estat, Abdel Maguid Mahmud, a qui culpa de l'absolució de nombrosos alts càrrecs i responsables de seguretat de l'era Mubàrak pel seu paper en la revolució.

D'acord amb la llei vigent, el càrrec de fiscal general és vitalici, i només pot abandonar-lo per la seva pròpia voluntat. Mursi va intentar forçar-lo a dimitir en nomenar-lo ambaixador al Vaticà. No obstant, Mahmud no es va deixar intimidar per les fortes pressions de la confraria islamista, i es va aferrar al càrrec. La seva actitud reflecteix la resistència que està trobant el nou govern en sectors de la burocràcia estatal per aplicar el seu programa.

En la investidura, el president va establir cinc prioritats per als seus cent primers dies de mandat, totes vinculades a una millora de la vida quotidiana dels egipcis: reduir la congestió del trànsit, posar fi a l'escassetat de combustible i pa subvencionat, millorar la seguretat i retirar les escombraries del carrer.

Tot i que Mursi va assegurar haver complert la majoria de les seves promeses electorals dedicades a la primera fase de la presidència, l'avaluació de la seva gestió que fan alguns observadors independents és força diferent. Segons el mursímetre , una pàgina web que supervisa el compliment del seu programa electoral, el rais islamista només ha fet realitat 9 de les seves 64 promeses pels primers cent dies, mentre avança per complir-ne 23 més.

En una societat altament polaritzada entorn a l'eix islamista, les dades sobre la valoració de Mursi en l'opinió pública són contradictòries. Segons una enquesta del mursímetre , tan sols un 41% dels ciutadans aproven la seva gestió. Però aquestes dades contrasten amb les de l'institut d'opinió Baseera, que xifra en un 79% el percentatge d'egipcis satisfets amb el president.

Pels militants dels Germans Musulmans, el president ha demostrat ser un "home fort", capaç de sortir victoriós del seu pols amb l'exèrcit. En canvi, l'oposició assenyala tendències preocupants durant el seu mandat, com l'assetjament als mitjans de comunicació, i l'augment dels processos judicials en aplicació de la llei contra la blasfèmia. Divendres opositors laics i seguidors dels Germans Musulmans es van enfrontar a pedrades a la plaça Tahrir.

Fort en política internacional

En política exterior Mursi obté millor nota, sobretot entre els analistes. "S'ha mostrat molt actiu en l'esfera internacional, i ha aconseguit transmetre la idea que la política exterior d'Egipte ha passat pàgina respecte a l'era Mubàrak", explica a l'ARA Mustafà Kamel, professor de ciències polítiques de la Universitat del Caire.

Més enllà de les discrepàncies sobre la seva gestió, la majoria coincideix en la dificultat dels reptes que haurà d'afrontar Mursi els pròxims mesos. Reactivar una economia malmesa, situar sota el control de l'Estat el polvorí del Sinaí i navegar entre les mogudes aigües del procés constituent, que és en la seva última fase i ha fet més profund l'abisme entre islamistes i laics.