CRISI DEL DEUTE
Internacional 13/01/2013

El president portuguès, contra les cordes

Un èxtasi popular va catapultar-lo a la presidència el 2006, quan els portuguesos buscaven un salvador davant el fantasma de la crisi. Avui, però, Aníbal Cavaco Silva veu com la seva popularitat està sota mínims.

Mariona Ferrer I Fornells
2 min
El president portuguès, contra les cordes

BARCELONA.El president portuguès, Aníbal Cavaco Silva, s'ha convertit en el boc expiatori dels problemes i desavinences amb el govern conservador de Pedro Passos Coelho arran de la crisi del rescat. L'últim episodi: la decisió del cap d'estat d'enviar al Tribunal Constitucional la polèmica llei de pressupostos del 2013 just després d'haver-la promulgat. La seva condició de frontissa entre l'executiu i l'opinió pública l'ha portat a protagonitzar durant l'últim any tot d'episodis contradictoris. Primer a favor de totes les condicions de la troica , després confiant que els homes de negre ja no tornaran a partir del 2014; primer demanant paciència als lusitans, després creient que el país sortirà de la recessió enguany.

"És el millor gimnasta polític de Portugal", assenyalava l'articulista Joao Lemos Esteves a l'influent setmanari Expresso dijous. "Amb Cavaco Silva tenim tres problemes de partida: el cap d'estat té por de fer servir els seus poders, és incapaç de ser conseqüent en un aspecte en què evidentment ho ha de ser, el sentiment nacional, i té enormes fragilitats polítiques i ètiques", assegurava el periodista Daniel Oliveira al mateix setmanari ja al desembre.

Tot i representar una República semipresidencialista en què el cap d'estat és gairebé un tallacintes que no governa ni influeix directament en l'economia, el rescat acordat pels socialistes el 2011 amb el Banc Central Europeu (BCE), la Comissió Europea (CE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) ha tornat Cavaco Silva a l'arena política. De la mateixa manera que va governar amb mà de ferro com a primer ministre del Partit Socialdemòcrata de Portugal (PSD) del 1985 al 1995, l'ara president portuguès ha volgut deixar la seva empremta en el Portugal enfonsat.

Però la societat no li ha agraït les seves compareixences forçades. L'últim missatge d'any nou, just quan va anunciar que portaria la llei de pressupostos a l'alta instància judicial, el van veure només mig milió de portuguesos. Molt lluny del milió de persones que van atendre amb ànsia les seves paraules el 2006, quan un èxtasi popular va investir-lo president. Durant aquella campanya, Cavaco Silva va ser capaç de crear "un fenomen irracional de masses, un populisme sense discurs", analitzava llavors un professor de filosofia de la Universitat de Lisboa. "Com si fos un messies laic, Cavaco ha convençut el poble que el miracle és possible".

Quin miracle? Fa set anys el fantasma de la crisi començava a remoure's a Portugal, i ha convertit el país en el més desigual de tota la Unió Europea, segons l'Eurostat. I amb el record de la dècada d'estabilitat en què va governar el PSD -el mateix partit que certifica ara les retallades a Lisboa-, els electors van sortir a votar el primer president de dretes.

L'àrbitre qüestionat

D'una banda, "el president intenta apartar-se del govern, que segons la població ha perdut la credibilitat", i, de l'altra, "es manté pròxim a la seva estratègia de donar cobertura a les polítiques d'austeritat que cada vegada tenen efectes més greus entre els portuguesos", afirma, crítica, la coordinadora del Bloc d'Esquerra, Caterina Martins. Aquest rol l'ha convertit en l'home dels extrems, en el president que va tenir la popularitat més alta de la història democràtica de Portugal i, ara, la més baixa. Només Passos Coelho el supera, segons l'última enquesta de Marktest.

stats