Publicitat
Publicitat

La primera pluja que neteja el camp de palla

Un llibre assenyala el vell Robert Mugabe com el responsable de la matança de 20.000 ndebele a Zimbàbue el 1982

'Gukurahundi', ["la primera pluja després de l'estació seca que neteja el camp de palla" en llengua shona], és el nom que es va donar a l'operació contra la minoria ndebele sospitosa de simpaties amb l'oposició que en els anys 80 va deixar almenys 20.000 morts a Zimbàbue.

La imminent publicació d'un llibre amb documents inèdits que confirmen que l'actual president de Zimbàbue, Robert Mugabe, va ser el "arquitecte principal" de 'Gukurahundi' ha retornat aquesta massacre perpetrada a l'est del país al centre del debat públic a l'Àfrica meridional.

A través de converses de figures pròximes a Mugabe recollides per documents recentment desclassificats de la diplomàcia i l'espionatge australians, l'historiador Stuart Doran llança més llum sobre els fets i descarta les teories conspiratòries que exculpen Mugabe de la massacre.

Celebrat pels que porten dècades denunciant l'operació, 'Mugabe, ZANU i la recerca de la supremacia' reforça els relats i les tesis dels qui van viure de prop o estudiar el que ha passat a la regió de Matabeleland entre 1982 i 1987.

"L'Organització Central d'Intel·ligència informava directament a l'oficina de Mugabe", explica a Efe un antic agent de l'espionatge, que va treballar a Matabeleland durant les matances i sap de primera mà que les ordres venien de dalt.

La font, que demana mantenir l'anonimat per risc de represàlies, assegura haver presenciat el "primer tret" de la massacre, disparat davant centenars de soldats a manera d'exemple pel llavors comandant de la Cinquena Brigada, Perence Shiri, després d'haver ordenat "eliminar a tots els homes" a la regió.

"'Quan dic disparar dic disparar', ha dit Shiri, i llavors va treure la seva pistola de servei i pum!, va matar un home que passava en bicicleta", afirma l'antic agent, que explica que els fets van passar una matinada de 1982 a la localitat de Lupane.

Com molts altres responsables de la matança, Shiri conserva una posició privilegiada dins de l'estat i actualment és comandant de la Força Aèria de Zimbabue. Entrenada pels aliats nord-coreans de Mugabe, la Cinquena Brigada va començar en els dies següents les batudes als pobles de la zona, que havien viscut recentment episodis de tensió entre partidaris de Mugabe, d'ètnia shona, i dissidents ndebeles fidels al seu adversari Joshua Nkomo.

"Anaven a un poble i demanaven al líder de la comunitat que portés a tots els homes. Llavors els disparaven indiscriminadament, amb fusells A-47 i FN", rememora l'exagent, que recorda com sovint els botxins comprovaven abans que les víctimes no parlaven shona.

Aquestes i altres atrocitats, com violacions massives de dones, tortures, segrestos, persones vives sepultades, cremades o apunyalades amb baionetes, estan profusament documentades en l'informe sobre la massacre publicat el 1999 per la Comissió Catòlica per a la Pau i la Justícia.

La majoria d'aquests actes es van cometre en remotes zones rurals de difícil accés per a la premsa i els grups de drets humans. L'antic agent del CIO entrevistat per Efe va participar -en una ocasió als comandaments d'una excavadora- en la sepultura de milers de cadàvers en dues fosses comunes.

Amb menor intensitat des de 1984, els crims es van estendre fins a 1987 i "van tenir èxit en el seu objectiu de destruir ZAPU i al seu líder Joshua Nkomo" per aconseguir un "estat de partit únic" com pretenia Mugabe, declara a Efe l'activista pels drets humans a Zimbàbue Elinor Sisulu.

A més d'infondre la por entre els ndebeles i en el propi Nkomo, 'Gukurahundi' va provocar l'emigració massiva de milers d'habitants de Matabeleland a Sud-àfrica, on segueixen vivint avui molts supervivents de la matança.

"Van venir a casa meva a buscar el meu pare, que havia estat soldat de ZIPRA (braç armat del ZAPU de Nkomo). El meu pare no era a casa i després de ser avisat, fugir a Sud-àfrica. La meva mare s'hi va quedar. Va rebre insults, cops" , explica a Efe Marcus, un aturat que va emigrar anys després a Johannesburg.