Publicitat
Publicitat

El referèndum divideix els grecs

La campanya del sí i la del no reuneixen a Atenes dos mítings massius que evidencien la fractura social, generacional i ideològica

Atenes vivia ahir les últimes hores de la campanya pel referèndum de diumenge, que pot marcar un abans i un després en la crisi grega i en el projecte de l’eurozona. Tant el sí com el no van reunir milers de grecs en dos punts diferents de la capital, a la mateixa hora, enmig d’un fort desplegament policial per evitar xocs entre els bàndols rivals. Hi va haver alguns incidents, però afortunadament no van passar de l’anècdota.

El primer ministre grec, Alexis Tsipras, va reunir a la plaça Sintagma la manifestació més gran que ha viscut la capital grega en els últims tres anys. Poc abans de les deu de la nit, la multitud el rebia al crit d’ oxi (no) i instava la gent a “tornar a fer història al lloc on va néixer la democràcia”, llançant “un missatge de dignitat a Europa per dir no als ultimàtums dels creditors”. “De vegades un ultimàtum es converteix en un bumerang”, va dir Tsipras, plantejant la convocatòria com “una festa de la democràcia per fer front a la por i els xantatges” i “donar una oportunitat a Europa a tornar als seus valors originals, els que va abandonar fa anys per l’austeritat”. Els assistents aplaudien l’encesa retòrica del líder de Syriza, que es concentrava en el seu punt més fort: l’apel·lació als grecs a recuperar la dignitat. El missatge es resumia en una doble idea: “Una Grècia orgullosa en una Europa democràtica”.

És el mateix que defensava en un racó de la plaça el John Grisos, controlador aeri retirat: “Votaré no perquè vull ser lliure, vull que puguem decidir nosaltres mateixos, no que ho facin per nosaltres Schäuble, Tusk o Dijsselbloem”. Com molts grecs després de cinc anys sota tutela europea, s’ha après de memòria els noms del ministre de Finances alemany, el president del Consell Europeu i el de l’Eurogrup. “En el referèndum no decidim si volem l’euro ni la UE; decidim si volem que ens continuï governant una màfia que supera Al Capone en la seva millor època”.

En una exhibició de voluntarisme, Tsipras reduïa les amenaces dels socis europeus de la sortida de Grècia de l’euro com “les sirenes de la por” i reblava, simplement: “Tenim raó i per això guanyarem”. L’Anastasia Verzigtzoglou, funcionària de 50 anys, li donava la raó: “El que ens fa por és que guanyi el sí, perquè ja sabem què vol dir després d’aquests anys d’austeritat, en canvi amb el no, no sabem què passarà”.

El sí surt al carrer

Mentrestant, a l’estadi olímpic d’Atenes, la campanya del sí també reunia milers de persones. L’alcalde d’Atenes, l’independent Iorgos Kaminis, va ser el portaveu de la plataforma de partits (Nova Democràcia, To Potami i el Pasok, que han cedit el protagonisme a la campanya a la societat civil per evitar que el seu desgast debilités la campanya), empresaris i sindicats que defensen el nai com l’única forma de garantir que Grècia continua dins l’euro. “Diuen que aconseguiran un acord amb els creditors en 48 hores, quan ningú ja no se’ls escolta a Europa”, va dir l’alcalde. També va denunciar la falta de garanties democràtiques del referèndum: “Ens obliguen a votar sense donar-nos temps a pensar, a debatre amb calma, amb una pregunta que no s’entén. Ningú no ens va regalar la democràcia, la vam arrencar amb molt d’esforç i la protegirem”, va dir davant d’una multitud que portava banderes gregues i europees i entre la qual l’organització havia repartit xiulets.

La divisió entre els grecs és de nivell social, generacional i ideològica. Al míting del sí, Takis Thassos, empresari farmacèutic, defensava Europa, costi el que costi: “No hi ha futur sense Europa. Al nostre entorn el món està ple de guerres. Econòmicament potser paguem un preu alt, però quedar-nos fora seria molt pitjor, i a més és una qüestió de seguretat”. En un altre costat, Maria Korkis, propietària d’una escola bressol, agitava al bandera que deia “Ens quedem a Europa” i cridava: “Volem ser a Europa, a qualsevol preu, i són Tsipras i el seu equip els qui ens estan fent fora. Trobem a faltar més ajuda dels polítics europeus per als qui som en aquesta plaça”. Un empresari de la construcció que no volia dir el seu nom declarava: “Els comunistes de Syriza són una amenaça per a la nostra democràcia. Menteixen als grecs i han provocat aquesta divisió convocant un referèndum en lloc d’assumir les seves responsabilitats”.

Empat a les enquestes

Els sondejos demostren fins a quin punt la societat grega s’ha trencat per la meitat davant la consulta sobre l’acord amb els creditors. Totes les enquestes publicades ahir donaven una victòria per la mínima a un o altre bàndol, amb un 10% d’indecisos. El sí té més suport entre els joves i el no guanya entre els més grans de 60 anys. Amb la tensió al carrer, el ministre de Defensa, l’ultrancionalista Panos Kammenos, va tirar llenya al foc, en un país on la memòria de la Dictadura dels Coronels (1967-74) és ben viva: “Les forces armades garanteixen l’estabilitat interna, la sobirania nacional, la integritat territorial i les aliances exteriors”, va dir.