Publicitat
Publicitat

La reforma fiscal i educativa, a l'agenda

Malgrat l'escàs interès que aquestes legislatives han generat entre l'electorat francès, la cita amb les urnes d'avui -que anirà seguida d'una segona volta diumenge que ve, en què es batran només els candidats que hagin obtingut més del 12,5% dels sufragis al primer assalt- té una importància igual o superior a les presidencials.

Les primeres mesures d'Hollande han estat decrets de perfil amable per al seu electorat, com ara la retallada del sou del president i els ministres, l'augment dels ajuts per a l'escolaritat, l'esmena a la rígida reforma de les pensions de Nicolas Sarkozy o bé la regulació dels lloguers a partir del setembre. Amb la constitució de l'Assemblea Nacional, Hollande entrarà en una fase menys agradable: la de les reformes estructurals per a la recuperació.

La nova Assemblea es constituirà el 3 de juliol, quan començarà una sessió extraordinària d'un mes en què ja s'aprovaran algunes normes cabdals per a la legislatura. En primer lloc, una nova normativa respecte a l'assetjament sexual, després que el Consell Constitucional invalidés la llei vigent fins ara, un gest que ha provocat un buit legal que Hollande vol pal·liar de manera immediata. Però el text fonamental d'aquest primer mes parlamentari serà l'ambiciosa reforma fiscal que ha promès el nou president. Suposarà la supressió de nombroses exempcions fiscals, així com un augment de l'impost sobre societats i, sobretot, un nou impost del 45% per a les rendes de més de 150.000 euros anuals, que s'elevarà fins al 75% en el cas dels milionaris. Si el govern cedeix més del previst i el text es veu afectat per massa esmenes, la credibilitat d'Hollande en la seva lluita contra els desequilibris econòmics en sortirà perjudicada. L'executiu socialista també conduirà una reforma del sistema bancari pensada per sanejar-lo dels excessos.

A partir del setembre, el govern d'Hollande s'enfrontarà a altres reformes d'envergadura, com ara l'impuls de la descentralització d'un estat encara purament jacobí, una nova llei educativa sotmesa a una negociació sindical que a França sempre resulta conflictiva o la creació de contractes joves subvencionats pel govern. El president també sotmetrà al Parlament la retirada definitiva de l'Afganistan abans que acabi l'any. Ahir la va confirmar en una declaració solemne, després de la mort de quatre soldats francesos en una base militar al país asiàtic. Abans que arribi l'estiu del 2013, Hollande hauria d'impulsar altres textos difícils, com ara la nova llei per a l'eutanàsia o el dret al matrimoni i l'adopció homosexual, així com una enèsima reforma global de les pensions que podria posar els sindicats en peu de guerra.

Els límits de la "normalitat"

A banda del fons, també comptarà la forma. Durant el seu primer mes a l'Elisi, Hollande ha insistit en la suposada "normalitat" que marcarà a partir d'ara l'exercici del poder, després de cinc anys d'hiperpresidència sarkozista. A banda de abaixar-se el sou d'un 30%, Hollande ha incitat els ministres a no agafar l'avió per als trajectes curts i a expressar-se amb discreció i modèstia. Però aquesta esforçada estratègia de comunicació -caricaturitzada per l'ex primer ministre François Fillon com "una simplicitat ostentosa"- podria quedar invalidada. La posada en escena constant que requereix la funció podria obligar-lo a desmarcar-se'n, amb conseqüències incertes en una popularitat que, per ara, segueix superant el 60%.