Publicitat
Publicitat

DRETS HUMANS

Els refugiats atrapats a Grècia es desesperen

La mort d’una dona de 28 anys i les pèssimes condicions al camp de Softex desencadenen protestes

“Ningú ens escolta. Per això hem sortit del camp, per dir als europeus: «Esteu d’acord que ens tractin així? Vam deixar Síria per fugir de la guerra i de la mort, però aquí morim cada dia»”, explicava el Mohssen, que viu amb la seva dona i els seus quatre fills en una tenda al camp de refugiats de Softex, a prop de la població grega de Diavata, mentre es manifestaven dilluns pel centre de Tessalònica. El Mohamed, un nen d’onze anys que vol ser mecànic, també es queixava: “A Síria vaig estar cinc anys sense poder anar a l’escola, i durant els sis mesos que fa que sóc a Grècia tampoc hi he pogut anar. Al camp hi estem molt malament i no m’agrada el menjar que ens donen”.

Atrapats a Grècia des que al març es va tancar la ruta dels Balcans i mentre els països de la UE no compleixen els seus compromisos d’acollida, els manifestants exigien saber fins quan hauran d’estar al campament, i reclamaven atenció mèdica per als malalts, una millora de les condicions de vida i diners per cobrir algunes de les seves necessitats. “Hem tingut una reunió amb la policia, l’exèrcit i un representant de les Nacions Unides, ens han dit que el 15 d’agost tindrem resposta”, deia el Mohssen. El menjar també ha creat malestar entre els refugiats: “Feia vuit dies que no acceptàvem menjar de l’exèrcit a causa de la mala qualitat i la poca varietat i ara el tornem a acceptar a l’espera de la pròxima reunió”, afegia.

El 28 de juliol la Raghda, una dona siriana de 28 anys, va morir a Softex poc després que arribés l’ambulància al campament. El Khamal, el seu marit, denuncia que l’ajuda va trigar una hora i quart. “Feia uns dies que la Raghda no es trobava del tot bé, es va anar a dutxar i es va desplomar, la vam portar fins a la tenda embolicada amb un llençol però l’ambulància va tardar molt”, lamenta el Khamal.

El César, voluntari de la ONG espanyola Rowing Together, que es dedica a l’atenció ginecològica, assegura que a partir de les cinc de la tarda la Creu Roja deixa el camp i que no hi ha cap tipus d’assistència mèdica oficial fins a l’endemà al matí. Aquesta ONG intenta cobrir les mancances des de primera hora de la tarda fins ben entrada la nit.

Calor sufocant i falta d’higiene

Una de les principals reivindicacions dels refugiats és la pèssima qualitat del menjar que reben de l’exèrcit. A Vasilika és habitual la imatge dels contenidors plens de menjar envasat en unes reduïdes porcions individuals que els refugiats prefereixen llençar malgrat l’escassetat d’aliments. També són habituals els problemes amb les altes temperatures, que dins les tendes poden superar els 40 graus, la falta de ventilació i d’espais amb ombra, la falta d’aigua calenta i greus problemes d’higiene. El Rakan, un noi de 21 anys que viu al camp de Cherso, denuncia que hi ha moltes deficiències: “La gent està enfadada perquè hi ha molts malalts i nens acabats de néixer, fa molta calor i no tenim diners per comprar res del que necessitem. L’hivern no tardarà a arribar i volem un lloc decent on viure”.

Dones i seguretat

Els voluntaris independents i les oenagés intenten solucionar algunes d’aquestes necessitats bàsiques. El Bernat, voluntari del camp de Lagkadikia, assegura que “la manca d’espais per a dones fa que no surtin de la tenda per relacionar-se, i alguns joves arriben a autolesionar-se a causa de la frustració, els refugiats consideren que són tractats com animals”.

Voluntaris de l’Equip de Rescat en Emergències de Catalunya (EREC), que treballa juntament amb Help Nafarroa, s’encarreguen d’instal·lar extintors en alguns camps, a més de repartir fruita i verdura fresca. Un dels bombers que col·labora amb l’EREC valora negativament la seguretat als camps: “La gent cuina a dins les tendes, que són inflamables, i no hem trobat cap camp amb un pla d’evacuació. En qualsevol moment hi pot haver un accident, amb el risc que hi hagi moltes víctimes”.