El règim pren el control de la ciutat vella d'Alep

BeirutDesprés de recuperar ahir la totalitat del nucli històric d’Alep, les forces del règim i els seus aliats xiïtes -el grup Hezbol·lah libanès i la força d’elit iraniana Al-Quds-, amb el suport dels bombarders russos, han aconseguit controlar el 70% del territori de l’est de la ciutat, que l’oposició siriana controlava des de l’estiu del 2012. Els rebels s’han vist obligats a replegar-se perquè corrien perill de quedar acorralats. Dimarts l’exèrcit i els seus aliats van apoderar-se de l’estratègic barri d’Al-Xaar, una conquesta que els ha permès avançar ràpidament fins a la ciutat vella.

Més de 200.000 civils atrapats

Mentre els combats s’agreugen dins la ciutat, les condicions de vida dels més de 200.000 civils que són als districtes assetjats segueixen empitjorant davant l’escassetat d’aliments i medecines, i la falta d’hospitals.

Els rebels, a punt de ser vençuts, han demanat una treva de cinc dies per poder treure dels seus barris els 500 civils ferits greus, així com l’obertura d’unes negociacions sobre el futur de la ciutat per solucionar el problema humanitari. Damasc, però, només acceptarà un nou alto el foc si abandonen Alep, i no escolta tampoc les peticions de treva que arriben des d’Occident. El president sortint dels Estats Units, Barack Obama, en una declaració conjunta amb els líders del Regne Unit, Alemanya, Itàlia, França i el Canadà, va instar Baixar al-Assad a posar fi als seus atacs a l’est d’Alep i va responsabilitzar Rússia del “desastre humanitari que es produeix davant dels nostres ulls”.

La rapidesa amb què les tropes governamentals han guanyat la meitat rebel de l’antiga capital econòmica de Síria té molt a veure amb el nou govern dels EUA, que s’endevina més permissiu quel’administració Obama.

Un altre factor que cal tenir en compte és l’ affaire entre el president turc, Recep Tayyip Erdogan, i el seu homòleg rus, Vladímir Putin. Aquesta nova aliança sobre Síria ha permès a Al-Assad i el seu aliat rus concentrar-se només a guanyar terreny a Alep, mentre les tropes turques han estat lluitant contra l’Estat Islàmic al nord de Síria.

“L’ajuda indirecta de Turquia en la lluita contra el jihadisme permet als combatents xiïtes concentrar-se a anar arraconant, a poc a poc, els rebels a l’est d’Alep”, assegura a l’ARA el coronel retirat Nizar Abdelkader.

Des que el 15 de novembre va començar l’ofensiva governamental contra la ciutat, prop de 700 persones han perdut la vida i més de 80.000 han hagut de fugir de casa, informa l’Observatori Sirià dels Drets Humans.

Al-Assad és conscient que si guanya Alep guanyarà la guerra a Síria perquè, si els rebels perden el control total dels barris orientals de la segona ciutat siriana, no només es debilitarà l’oposició armada sinó que també tindrà la paella pel mànec per arribar a acords polítics. També li serà més fàcil posar en un compromís la nova administració de Donald Trump, si el president nord-americà intenta obtenir concessions de Rússia o l’Iran sobre Síria.

Lluny de la fi de la guerra

Tot i això, és poc probable que una victòria a Alep per al règim sirià i els seus aliats russos i iranians acabi, almenys de manera immediata, amb una guerra que dessagna el país àrab des de fa gairebé sis anys.

Després de l’ofensiva actual, els pròxims passos del règim són incerts. Segons el coronel Abdelkader, “l’exèrcit sirià pot esperar fins que la fam empenyi els rebels a negociar una retirada cap a la província d’Idlib”, com va passar fa poc amb els assetjaments a Daraia i Mouadamiya, als suburbis de Damasc.

“Això, però, podria trigar mesos a produir-se, i Al-Assad no està disposat a esperar tant”, indica l’analista militar. “El règim i els seus aliats a Moscou sembla que estan ansiosos per establir el control total d’Alep i probablement d’Idlib. Volen fer-ho abans que el govern de Trump assumeixi el càrrec”, afegeix.

A Idlib, al nord-oest del país, una província sota control dels rebels i els seus aliats d’Al-Qaida, les alarmes han saltat aquest cap de setmana, quan les forces aèries russes han dut a terme una intensa campanya de bombardejos.