Publicitat
Publicitat

ESTATS UNITS

Els republicans abracen Trump però els recels persisteixen

El candidat a vicepresident, l’ultradretà Mike Pence, intenta persuadir les bases més conservadores

Hillary Clinton s’ha convertit en la força unificadora d’un Partit Republicà que a poc a poc ha acabat acceptant Donald Trump com el seu candidat a la presidència. Els discursos negatius contra la rival demòcrata d’aquests dies a Cleveland, a la convenció republicana, són els que han recollit els aplaudiments més llargs i apassionats. Aquest fervor revela que l’electorat conservador es mou més per l’aversió que tenen a Clinton que no pas per l’admiració que tenen pel seu candidat.

L’excèntric magnat immobiliari, que ha sacsejat les bases del partit i ha desconcertat les seves elits, ja és, oficialment, el candidat republicà, però els recels cap a la seva figura persisteixen. El vot de 721 delegats per altres candidats demostra que la seva nominació és la més dividida des de la convenció republicana oberta del 1976, quan el president Gerald Ford va guanyar pels pèls Ronald Reagan.

Trump té la nominació a la butxaca però encara necessita unir el partit si vol arribar a la Casa Blanca. Un 27% dels republicans tenen una opinió negativa d’ell, segons una enquesta recent de Gallup, i els líders del partit només li han donat un suport tímid. L’estratègia de Trump per obtenir un triomf aquest novembre passa per Mike Pence, el governador d’Indiana i el seu candidat a la vicepresidència. Aquest ultradretà religiós, de 57 anys, havia de pujar a l’escenari de la convenció aquesta matinada amb els objectius de mobilitzar les bases més conservadores del partit i tranquil·litzar l’establishment republicà.

Credencials conservadores

Els canvis de partit de Trump al llarg de la seva vida, i el fet que en el passat es va mostrar a favor de l’avortament, han creat desconfiança entre els electors més dretans que preferien el senador de Texas, Ted Cruz. Mike Pence, té, en canvi, unes credencials conservadores fermes.

La seva elecció no ajudarà l’aspirant republicà a persuadir votants més moderats, de centre, però assegura que les bases del partit que recelen d’ell no es quedaran a casa.

A més, la seva experiència en el Congrés -va ser legislador pel seu estat 17 anys- li podria ser útil si, finalment, aconsegueix guanyar les presidencials. Pence té bones relacions amb líders del partit com el president de la Cambra de Representants, Paul Ryan.

Trump esperava que el discurs del seu número dos unís el partit rere la seva candidatura. Ell mateix ha admès que és un nouvingut a la política i, per tant, també al Partit Republicà. I la seva campanya es va sostenir, sobretot, en la seva condició d’ outsider de la política i de candidat antiestablishment per vèncer les primàries republicanes. Amb un estil narcisista i groller, que hauria enfonsat altres candidats, Trump va guanyar-se una gran part dels votants i va sorprendre les elits del partit i analistes polítics que no donaven ni un duro per ell.

El futur del partit

Ara mateix, a Cleveland, mentre els venedors de xapetes i samarretes amb la cara de Donald Trump fan l’agost, molts es pregunten quin serà el futur del Partit Republicà. El partit de Lincoln i Reagan s’ha convertit en el partit de Trump, però les conseqüències de la seva candidatura són encara incertes.

El seu discurs antiimmigrant i, a vegades, xenòfob, que es dirigia, sobretot, a les classes treballadores blanques frustrades amb els canvis demogràfics i econòmics dels últims anys als EUA, pot transformar el partit. Les seves propostes no beuen dels valors tradicionals republicans, com la defensa del lliure mercat o d’un govern limitat.

D’altra banda, les seves promeses de construir un mur a la frontera o prohibir l’entrada dels musulmans n’allunya els sectors minoritaris i fan que el partit cada vegada s’alimenti més de votants blancs i de gent gran en un país cada vegada més divers. El 2012, després de la derrota de Mitt Romney contra el president Barack Obama, els dirigents republicans van arribar a la conclusió que era hora d’intentar expandir el seu electorat i persuadir les minories, sobretot la la llatina. Tot i així, les seves bases i els legisladors que van arribar al Congrés el 2010 gràcies al moviment ultraconservador Tea Party ho van impedir.

Trump, amb el seu mur, tampoc hi ajuda, però creu que pot guanyar els votants treballadors que durant anys han votat els demòcrates amb les seves promeses de revisar els acords comercials i de ser severs contra el crim i el terrorisme. Tanmateix, alguns dins del seu partit dubten que ho aconsegueixi. Dos dels seus rivals a les primàries, el governador d’Ohio, John Kasich, i el senador de Texas, Ted Cruz, no amaguen les seves intencions de presentar-se a la presidència el 2020 si Trump fracassa. De fet, s’esperava que Cruz utilitzés el seu discurs per consolidar les seves opcions presidencials, com ho va fer Reagan quan va perdre contra Ford.

Protestes contra l’odi del candidat republicà

No sols els republicans han ocupat els carrers de Cleveland aquesta setmana. També ho han fet centenars de persones que s’han manifestat contra el candidat republicà, Donald Trump, per l’odi que genera. Activistes dels drets dels homosexuals, dels drets dels immigrants i de la lluita contra els abusos policials han volgut expressar el seu rebuig al programa polític dels republicans.

Les protestes, de moment, han estat pacífiques, tot i que ahir alguns dels manifestants es van encarar als agents policials que vetllaven per la seguretat de la convenció republicana.