IMMIGRACIÓ
Internacional 16/05/2015

Sense resposta a la crisi de l’Índic

Tailàndia, Malàisia i Indonèsia es neguen a acollir refugiats tot i les pressions perquè obrin la frontera

Jordi Calvet
3 min
CURES BÀSIQUES 
 Després de setmanes a bord de vaixells, sense menjar ni aigua i amuntegats en petits espais, les persones que arriben a terra ferma no reben gaire cosa més que un tractament primari per refer-se. A la fotografia, uns joves són alimentats amb sèrum, ahir a Aceh.

BangkokCentenars d’immigrants indocumentats van desembarcar ahir a l’oest d’Indonèsia davant la impotència dels països de la regió per fer front a la crisi humanitària al golf de Bengala, que no s’atura. Les pressions de l’ONU i de les ONG no han aconseguit fins ara convèncer Tailàndia, Malàisia i Indonèsia perquè acceptin acollir i assistir els 6.000 sensepapers que l’ONU estima que hi ha a alta mar en situació desesperada, més enllà d’oferir-los combustible, aigua i queviures.

A Langsa, a la regió indonèsia d’Aceh, al nord de l’illa de Sumatra, van haver de ser els pescadors els que van ajudar uns 800 immigrants -entre els quals hi havia una seixantena de menors- a arribar a la platja després que el seu vaixell s’enfonsés prop de la costa. L’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), a petició de Jakarta, hi va enviar un equip mèdic per atendre’ls. Alguns dels immigrants estaven en estat crític per culpa de la malnutrició i la deshidratació.

La minoria rohingya

A Tailàndia, mentrestant, imatges de televisió mostraven com immigrants desesperats saltaven al mar per recollir paquets de menjar i aigua que l’exèrcit els llançava des d’un helicòpter. Un dia abans, la marina havia fet arribar queviures a un vaixell amb unes 300 persones a bord, al qual també va arreglar el motor espatllat. El grup, format majoritàriament per rohingya -una minoria musulmana perseguida a Birmània- feia uns dos mesos que era al mar però va decidir continuar cap a aigües de Malàisia, rebutjant desembarcar a Tailàndia, segons l’OIM. “Volen anar a Malàisia i tenen por que a Tailàndia els tractin com a il·legals i els tanquin en centres de detenció”, explicava el director de l’OIM a Bangkok, Jeff Labovitz, que admetia la possibilitat que la decisió l’haguessin forçat els traficants a bord del vaixell per evitar ser detinguts.

Segons Lavobitz, Tailàndia s’hauria compromès a acceptar immigrants per raons humanitàries, si bé la política oficial de Bangkok segueix sent la d’impedir l’arribada dels vaixells. Malàisia i Indonèsia també defensaven ahir el seu dret a protegir el seu litoral tot i les crítiques. Human Rights Watch ha acusat els tres països de jugar a un “ping-pong humà a tres bandes” per empènyer aquests vaixells mar endins, mentre que l’Alt Comissionat per als Drets Humans, Zeid Ra’ad Al Hussein, denunciava que aquesta mesura “provocarà inevitablement moltes morts evitables”. Al Hussein va reclamar als tres països que actuïn ràpidament amb els 6.000 immigrants rohingya i bengalís atrapats en vaixells a la deriva al golf de Bengala. Mentrestant, el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, feia una crida a obrir les seves fronteres “per ajudar les persones vulnerables i necessitades”.

El primer ministre de Malàisia, Najib Razak, es va mostrar “molt preocupat” per la situació dels immigrants i va assegurar que s’estan fent passos per resoldre la crisi humanitària, si bé no va suggerir cap canvi de política. “Es tracta d’un tema d’importància regional i internacional. Estem en contacte amb parts rellevants amb les quals compartim el desig de trobar una solució a la crisi”, va dir ahir Najib, en la primera referència a la crisi oberta diumenge passat.

Tailàndia, mentrestant, ho fia tot a una reunió el 29 de maig a la qual ha convocat representants de tots els països de la regió, incloent-hi Birmània i Bangla Desh, d’on surten tots els vaixells que operen els traficants.

El primer ministre, Prayuth Chan-ocha, va dir que els immigrants seguiran sent tractats com a il·legals fins que es faci la reunió, que hauria de servir, va reclamar, per acordar un solució entre totes les parts.

Aquesta possibilitat, però, és ara mateix incerta, després que diversos alts càrrecs del govern birmà hagin anunciat que no assistiran a la reunió, de manera que amenacen de convertir la crisi humanitària en una crisi política. “A Birmània hi ha un problema amb la manera com tracten els rohingya. Hem d’enviar un missatge ben fort a Birmània per dir-li que ha de tractar la seva gent amb humanitat”, resumia el viceministre de l’Interior malaisi, Junaidi Jaafar.

stats