Publicitat
Publicitat

Macri frena el kirschnerisme a l'Argentina i és favorit en una històrica segona volta

El candidat conservador queda a només dos punts de l'oficialista, en un revés inesperat per al kirshnerisme

Sorpresa a les eleccions presidencials a l'Argentina. Amb el 93% de vot escrutat, el candidat conservador Mauricio Macri (34,7%) ha quedat a menys de dos dos punts de l'oficialista Daniel Scioli (36,4%), que té el suport de la presidenta Cristina Fernández de Kirchner. Els dos es disputaran la segona volta, el 22 de novembre, per primer cop a la història del país. L'empat tècnic és una gran derrota per al peronisme, que pot perdre el govern del país. El país ha viscut 12 anys de kirschnerisme i l'actual presidenta va guanyar amb el 54% dels sufragis, el 2011. El candidat oficialista, a més, ha perdut la província de Buenos Aires.

El diari 'Clarín' denuncia que  el govern ha "ocultat la informació sobre el resultat electoral en veure les dades que arribaven al centre de recompte", i n'atribueix la responsabilitat al ministeri de Justícia i el portaveu del govern. El silenci ha durat sis hores, i fins a la matinada Macri encapçalava el recompte.

Les enquestes es van equivocar

"El resultat ha estat una sorpresa, perquè es creia que Scioli tenia un electorat fidel i havia obtingut el 39% dels vots a les primàries de l'agost, i s'ha quedat més enrere", explica a l'ARA Santiago Villar, analista del Cidob. "Macri no passava del 31% en cap dels sondejos i ningú havia previst que la diferència entre tots dos seria tan ajustada".

Segona volta històrica

És el primer cop en la història de l'Argentina que les eleccions presidencials s'han de decidir en una segona volta. El sistema electoral argentí vigent des del 1994 preveu la segona ronda de votacions si cap dels dos primers candidats no obté el 45% o el 40%, amb una diferència de més de deu punts respecte del segon més votat. A les eleccions del 2003 s'hauria arribat a una segona volta si el candidat més votat, Carlos Memem no hagués renunciat a la seva candidatura després d'un resultat històricament baix (24%), a causa del seu paper en la desfeta econòmica que va conduir, el 2001, al 'corralito' i l'onada de protestes de les cassolades.

Les claus del desgast del peronisme

"Els argentins han llegit les eleccions en clau de canvi o de continuïtat", apunta Villar, i Scioli apareixia com el candidat continuista pel suport de Cristina Fernández, tot i que políticament s'ubica més al centre que la presidenta argentina. "Però els peronistes de tota la vida tampoc no han oblidat les tensions entre Scioli, que és governador de Buenos Aires, i la presidenta", afegeix.

I el peronisme ha pagat un fort preu a les urnes per la crisi econòmica que pateix el país. "Amb una inflació galopant que se situa al voltant del 20% anual, els argentins han votat amb la butxaca", afegeix l'analista del Cidob. La caiguda dels preus de les matèries primeres en un país eminentment exportador i la política del govern d'imprimir bitllets per tapar els forats són algunes de causes d'aquesta inflació galopant. Actualment el dòlar es canvia oficialment a nou pesos, mentre que l'extraoficial –l'anomenat 'blue'– es canvia als carrers a 16.

Macri, favorit el 22 de novembre

El resultat de la primera volta situa Macri, alcalde de Buenos Aires, com a favorit. El tercer candidat, el peronista crític Sergio Massa, ha obtingut el 21% dels sufragis, i la clau és ara com es repartiran els seus votants. Massa se situa també al centredreta. "El gran interrogant és què votaran els peronistes de sempre: si faran costat a Scioli, un candidat que no els convenç, o si votaran contra el seu partit", subratlla Villar.