Publicitat
Publicitat

El corrent radical crispa les relacions amb Occident

El salafisme torna a inflamar el món àrab

El suport al procés de transició a la democràcia a països com Tunísia o Egipte per part d'Occident semblava que serviria per millorar les difícils relacions amb el món àrab. Trencant amb l'enfocament de dècades anteriors, els governs de la UE i dels EUA fins i tot s'han mostrat disposats a col·laborar amb els partits islamistes moderats vencedors dels comicis a tots dos països. No obstant, aquest renovat clima d'entesa s'ha vist compromès per l'enèsima producció cultural que ofereix una imatge irrespectuosa del profeta Mahoma. O, més ben dit, per la manipulació que en fan alguns grups extremistes.

Si bé encara no és clara l'autoria de l'assassinat de quatre persones al consolat de Bengasi, tant la manifestació que va acabar amb el brutal assalt a la delegació nord-americana a la segona ciutat de Líbia, com la que va tenir lloc també al Caire abans d'ahir van ser organitzades per grups salafistes, un corrent ultraconservador de l'islam que ha adquirit notorietat després de la Primavera Àrab.

Tradicionalment apàtic en qüestions polítiques, el salafisme va entrar en un estat d'efervescència després de la caiguda dels règims dictatorials que havien reprimit amb duresa l'activitat política de qualsevol grup de tendència islamista. Mentre a Egipte aquesta energia s'ha canalitzat dins les institucions a través de la coalició Nur, que va obtenir un gran èxit a les eleccions legislatives de l'any passat, a Líbia i Tunísia el salafisme, més desestructurat, ha fet sentir la seva presència a través d'accions violentes, des de l'atac a concerts de música fins a la destrucció de santuaris sufís.

Tot i que el salafisme és un moviment divers i atomitzat, té un denominador comú: fa una lectura literal i ultraconservadora de l'Alcorà i és hostil envers les altres religions, i fins i tot envers altres branques de l'islam, com el xiisme o el sufisme. En no haver-hi cap registre oficial dels seus membres, és difícil estimar quants seguidors té. A Egipte, la coalició Nur va obtenir un 25% dels sufragis, si bé els analistes apunten que van rebre el suport de molts votants que no s'adhereixen a la seva doctrina religiosa. Tot i això, és evident que el salafisme constitueix una minoria dins les societats àrabs que pot arribar a ser sorollosa i marcar l'agenda política.

Treballant per a una fractura

Si no hagués estat per l'acció d'alguns grups salafistes interessats a inflamar les passions de la ciutadania, ningú no hauria sentit mai a parlar d'un film com Innocència musulmana , de molt baixa qualitat, i sense accés a cap xarxa mínimament important de distribució. El seu impacte hauria estat merament anecdòtic, fins i tot als EUA. Després de l'escàndol, tant governs com societat civil s'han vist forçats a reaccionar i posicionar-se.

El govern egipci, per exemple, que tot just el cap de setmana havia rebut una nombrosa delegació d'empresaris nord-americans, s'ha vist obligat a demanar una condemna de la cinta a l'administració Obama. A més, l'òrgan directiu dels Germans Musulmans ha convocat a una manifestació de protesta per demà. A l'Afganistan, l'administració de Hamid Karzai ha bloquejat l'accés a YouTube per evitar que ningú no pugui veure la controvertida cinta.

Caldrà esperar a les pròximes hores i dies per saber si la indignació popular s'esbrava de seguida, sense nous episodis de violència, o bé si la crisi acaba malmetent les relacions entre els governs occidentals i musulmans.