Publicitat
Publicitat

GUERRA A SÍRIA

Un salt desesperat fugint de la guerra i de l’EI

Centenars de sirians passen a Turquia per la força

La descomposició de l’Estat Islàmic (EI) davant de les forces kurdes a la població de Tel Abyad porta afegit un drama humanitari que ahir es va fer evident a la frontera turco-siriana. Centenars de sirians, desesperats perquè Turquia havia barrat durant dos dies el pas al seu territori, van fer miques la tanca fronterera i van travessar-la per la força. Ahir a mitja tarda el govern turc, sobrepassat per la crisi, no va tenir més remei que reobrir la duana.

Sota un sol criminal, assedegats, els sirians van desfer filferros, van trepitjar els metalls punxeguts i van creuar zones minades per arribar a terra turca. Els antidisturbis no sabien què fer. Obeïen ordres d’Ankara de no deixar passar ningú. Turquia ja acull més de 2 milions de refugiats i hi ha invertit 4.000 milions d’euros, una xifra insuficient però molt superior a la que cap altre país ha destinat a la crisi siriana.

El vice primer ministre turc en funcions, Numan Kurtulmus, havia anunciat dimecres que només permetrien l’entrada de sirians en cas d’una “crisi humanitària”. La intenció, va dir, era buscar-los un refugi segur a dins de Síria. En tancar la frontera d’Akçakale -que dóna a Tel Abyad- es va desencadenar la insòlita imatge de milicians de l’EI reprimint i forçant a tornar enrere els civils sirians, acorralats al costat de la tanca, davant de la mirada dels soldats turcs.

Fins a 18.000 refugiats més

Abans de decidir tancar la frontera divendres, Turquia havia permès l’entrada de prop de 13.000 desplaçats. Després de la reconsideració executiva d’ahir, està previst que entre 3.000 i 5.000 sirians més passin la duana. Mentrestant, les Unitats de Protecció del Poble (YPG/J), aliades amb la brigada kurdo-àrab Burkan al-Firat, es tanquen sobre Tel Abyad en una reedició, invertida, del setge a Kobane de finals del 2014.

La probable victòria a Tel Abyad dels kurds, amb el suport de la coalició internacional antijihadisme, no agrada a Turquia. Dimecres el president, Recep Tayyip Erdogan, va criticar Occident per “beneficiar” els kurds “bombardejant àrabs i turcmans”. El cap d’estat responia tant a l’animadversió turca envers l’autonomia kurdo-siriana de Rojava, controlada per afins a la guerrilla kurdoturca PKK, com a la tensió sectària del nord de Síria.

Els kurds són majoria a la franja nord de Síria. A finals del segle XX, per mirar d’aplacar qualsevol ànsia sobiranista, Hafiz al-Assad, pare de l’actual dictador sirià, va repoblar amb àrabs algunes zones septentrionals i va negar drets bàsics als kurds. Això va provocar bretxes sectàries que encara perduren. L’EI ha contribuït a augmentar-les en tractar molt pitjor els kurds que els àrabs, fins i tot entregant-los propietats abandonades pels kurds.

Ara alguns àrabs fugits a Turquia denuncien que els kurds, en avançar sobre territori de l’EI, els menystenen i els insten a marxar. Les YPG/J titllen de “propaganda” aquestes acusacions, i critiquen els àrabs per haver-se apoderat de les seves propietats. Aquest diari no ha pogut verificar independentment cap d’aquestes denúncies, però sí que ha constatat una important animadversió mútua en diverses zones de Rojava.