Internacional 13/10/2015

El sandinisme es consolida en el govern de Nicaragua

A un any de les eleccions, l’únic rival de la revolució és ella mateixa

Ana Basanta
3 min
El sandinisme es consolida  en el govern de Nicaragua

ManaguaDes que el 2006 Daniel Ortega va arribar a la presidència del govern de Nicaragua amb el 38% dels vots, el suport ciutadà al seu partit, el Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN), ha anat en augment. Va tornar a guanyar als comicis del 2011 amb un 62% dels vots i, a un any de les pròximes eleccions, el novembre del 2016, les enquestes li donen més del 52% d’intenció de vot i un 70% d’aprovació a la seva gestió.

El secretari internacional adjunt de l’FSLN, Carlos Fonseca, explica que quan van tornar al govern, després de 16 anys a l’oposició, van reprendre les iniciatives dels anys 80, llavors en el marc de lluita armada: “Aquest cop en condicions de pau, sempre promovent polítiques per al compliment d’aquest compromís del procés revolucionari, que estan basades en un poder polític i econòmic per a les classes populars, en la justícia social i en la transformació de la consciència i els valors”.

Es tracta, segons explica Fonseca (fill de Carlos Fonseca, un dels fundadors de l’FSLN), de realçar els principis del socialisme, entre els quals cita “la solidaritat, la igualtat i la col·laboració dels éssers humans, fugint de les relacions d’opressió característiques del capitalisme”.A la pràctica, les polítiques socials se centren en programes com el Bo Alimentari, en què el govern entrega vaques, aus i llavors a dones de famílies camperoles per fomentar l’autosuficiència i, si es pot, la venda de l’excedent.

La Campanya d’Alfabetització per a adults pretén reduir l’índex d’analfabetisme a menys del 5%; el Pla Sostre està orientat a famílies pobres, a les quals proporcionen làmines de zinc i altres materials de construcció, i el Paquet Solidari suposa el repartiment regular de menjar no perible a persones necessitades, com ara arròs, fesols i farina.

L’ideòleg sandinista Orlando Núñez resumeix que, a nivell econòmic, hi ha un model de gestió compartida en què la titularitat és pública i la gestió és popular, en un país en què “la divisa no la fa la classe empresarial, sinó els petits productors de canya o el cafè”. “No hi ha capital i sense capital no hi ha ocupació, i nosaltres hem hagut d’aconseguir el mercat”, i argumenta que si no hi ha recursos propis sempre hi pot haver inversió exterior.

Però el professor de dret i economia internacionals de la UB David Bondia sosté que, si bé l’FSLN va combatre el règim somocista, ara s’ha creat una “nova dinastia” en què el president es perpetua en el poder després d’una reforma de la Constitució que permet la reelecció indefinida. L’inconvenient, segons aclareix, no és tant la reelecció sinó el fet “d’anar en contra del que ha dit i fer la Constitució a la seva mesura”.

En l’òrbita bolivariana

Per a Bondia, hi ha falta de transparència, i posa com a exemple que arran de l’arribada del petroli de Veneçuela, a través de l’entrada de Nicaragua a l’Aliança Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica (Alba), es va crear Albanisa, que defineix com “un conglomerat d’empreses amb inversions a diferents sectors que té l’objectiu de destinar els beneficis a polítiques socials, però que segons l’FMI gestionen familiars de Daniel Ortega”. Bondia reconeix que l’FSLN té un gran suport ciutadà, però tem que no es faci una revolució del poble, des de baix, i es posi en perill els ideals del sandinisme.

Una enquesta de M&R-Consultors del juliol assenyala que més del 70% de la població aprova el govern de Nicaragua encapçalat per Daniel Ortega. L’FSLN té un suport del 52,4%, lluny del 6,3% del Partit Liberal Constitucionalista (PLC) i de l’1,6% del Partit Liberal Independent (PLI). El president és la segona personalitat més ben valorada (72,5%), just darrere de la seva dona, Rosario Murillo (76,4%), i en tercer lloc la cap de la Policia Nacional, Aminta Granera (70,5%).

stats