Qui s'apunta a un bombardeig?
"Busquem un país, exèrcit o milícia que estigui disposat a ocupar el nord de Mali amb una força d'infanteria. Es requereix capacitat de sacrifici. No cal invertir-hi res: els satèl·lits i els míssils guiats van a compte nostre. Recompensa: cap". Les Nacions Unides, les potències africanes i Europa busquen aquests dies algú que els ajudi a expulsar les forces armades islamistes d'Azawad i contrarestar el que anomenen "amenaça integrista".
El diari The New York Times ha revelat les negociacions internacionals en marxa per acordar la intervenció militar. França hauria estat la primera potència a apuntar-se al bombardeig (mai més ben dit) i l'ONU empararia la legalitat de l'operació, basada en la demanda d'ajuda que va fer el govern de Mali el 12 d'octubre.
Una comissió del Pentàgon ja s'hauria reunit a París amb els francesos per discutir-ne els detalls. Es parla -evidentment- d'atacs quirúrgics contra els centres de comandament de la guerrilla separatista i l'ús de drones . Això serviria per estovar les defenses enemigues abans de la imprescindible operació terrestre de reconquesta. I aquí ve el problema: no surten voluntaris.
L'exèrcit de Mali està descartat. De fet, se'l culpa de covardia i alta traïció per haver fugit l'abril passat durant l'ofensiva islamoseparatista. L'exèrcit de Nigèria, el més gran d'Àfrica, també hauria declinat l'oferiment: té molta feina aturant la seva pròpia rebel·lió integrista, liderada per Boko Haram, els talibans negres . Algèria, que té les tropes més ben preparades per lluitar al desert, es fa la despistada: té por d'una revenja islamista al seu territori. L'Ecowas, la Comunitat Econòmica de l'Àfrica Occidental, ha trucat a la porta de Mauritània i el Txad, però no hi ha ningú a l'altre costat.
Ningú vol arriscar
Els integristes malians han imposat un règim ominós, amb contínues violacions dels drets humans, des d'execucions sumàries per motius religiosos fins al reclutament forçós de menors. Sense comptar amb la qüestió dels segrestos d'estrangers i el contraban d'armes, els autèntics motius (no ens enganyem) de la preocupació francesa. Tothom té clar que s'hi ha de posar fi, però ningú vol arriscar. L'exèrcit que decideixi posar les botes a la sorra de Gao o Tombouctou s'haurà d'enfrontar a 10.000 soldats acostumats a lluitar en camp obert (perdó, desert obert) i armats fins a les dents gràcies a la munició i les armes pesants abandonades per les tropes de Gaddafi.
No és el primer cop que falten voluntaris per dur a terme "operacions de pau". El 1995 les Nacions Unides van tolerar la contractació d'empreses de seguretat (mercenaris, diguem-ho clar) per aturar la guerra civil de Sierra Leone. Les potències militars regionals no volien enfrontar-se a la cruel guerrilla del RUF, ni tampoc cap de les potències occidentals, escarmentades pel fracàs de l'operació de pau a Somàlia. De fet, la manca d'implicació militar està forçant l'ONU a contractar mercenaris per a les seves operacions de la pau. Segons l'organització Global Policy Forum, l'ONU ha incrementat un 73% la contractació de serveis de seguretat privats. Surten més barats i ningú plora els seus morts. I el més important: s'amortitzen sols en termes d'opinió pública.
