Publicitat
Publicitat

Es publiquen les cartes d'un metge americà a la seva esposa, on detalla com els soldats aliats van torturar i assassinar membres de les SS

'New Republic' publica les cartes de Wesley, que explica què va passar quan els aliats van alliberar el camp d'extermini de Dachau

Han passat a la història com a herois indiscutibles, homes que van lluitar, patir i posar en risc les seves vides per aconseguir derrotar la barbàrie nazi. Però les cartes que un metge americà destinat a Europa va enviar a la seva esposa posen damunt la taula la incòmoda realitat: soldats americans torturant i matant els guàrdies de les SS un cop alliberats els camps de concentració.

En les cartes de David Wilsey, recentment recuperades i publicades diumenge al 'New Republic', el metge explica l'horror que van trobar les tropes aliades que van alliberar el camp d'extermini de Dachau. Però també explica com es van comportar els soldats aliats, un comportament molt allunyat del que dictaminen les normes internacionals sobre el tracte als presoners.

Amb l'entrada dels aliats al camp, els presoners que esperaven ser exterminats es van convertir en interns, els antics guàrdies van passar a ser presoners, i els soldats aliats es van convertir en guàrdies. Un nou ordre que va aturar els maltractaments i l'extermini dels presoners, però que paradoxalment va donar peu a noves situacions de tortures i assassinats. Ara, però, els botxins eren els aliats, i les víctimes els guàrdies de les SS.

En les cartes que han sortit a la llum, Welsey explica com els seus companys despullaven els soldats alemanys, els ruixaven amb aigua glaçada i els obligaven a estar-se drets, durant hores, fent la salutació nazi. La tortura, però, no els servia per salvar la vida: finalment eren col·locats davant d'un mur i disparats a sang freda. Abans, però, els treien totes les seves possessions. El mateix Welsey va participar en el pillatge, i va aconseguir tota mena d'objectes, entre els quals dos jerseis que va enviar a la seva esposa.

Es dóna la circumstància que, acabada la guerra, algunes veus es van alçar per denunciar el que consideraven "actes vergonyosos", però l'exèrcit americà, amb Patton al capdavant, va ignorar el tema. Ara, la publicació de les cartes, més de 500, escrites durant cinc anys de conflicte, ha fet ressorgir un tema que molts voldrien oblidat.