Publicitat
Publicitat

TURQUIA

Els seguidors d’Erdogan posen en alerta les minories

Sirians, kurds i alevis, en el punt de mira després del cop d’estat

Turquia acull més de dos milions i mig de refugiats sirians en una situació política que cada vegada sembla més incerta. Mentre més de la meitat dels refugiats encara no poden accedir al mercat laboral, el president, Recep Tayyip Erdogan, va suggerir fa dues setmanes la possibilitat de donar-los la ciutadania turca. Al carrer, però, els ciutadans turcs opinaven diferent. Van atacar comerços regentats per sirians a la capital i el lema “No vull sirians al meu país” va esdevenir trending topic a tot Turquia.

Després del cop d’estat, seguidors d’Erdogan van tornar a destrossar diverses botigues sirianes a la ciutat d’Ankara. La comunitat s’ha posat en alerta i denuncia assetjament provinent de partidaris del president. Mohannad al-Saafin, sociòleg i coordinador de l’ONG ASAM, explica que la situació del govern no espanta tant els sirians com la reacció dels turcs: “Els preocupa molt com actua la gent del seu barri, sobretot els veïns més religiosos. Alguns islamistes els han pressionat perquè vagin més tapats. I n’hi ha que han patit insults als autobusos per parlar massa alt”.

Dels atacs als insults

A l’organització on treballa Mohannad, que dóna suport psicològic i educació a un centenar de nens, han observat que “molts no volen anar a l’escola perquè els insulten pel seu origen”. “Aquí els donem una educació complementària”, afegeix l’activista. Sobre la proposta d’Erdogan de donar-los la ciutadania, els refugiats no saben què pensar. “No els desagrada perquè ofereix estabilitat, però moltes famílies no es volen quedar a Turquia pel racisme que de què són víctimes”, explica.

Al Kurdistan turc no esperen grans reaccions. Les forces de seguretat turques fa més d’un any que van imposar el toc de queda en diverses ciutats i els combats entre milícies kurdes i militars turcs són diaris. Halide Türkoglu, que treballa en el Congrés de Llibertat per les Dones (KJA) a l’Ajuntament de Diyarbakir, comenta: “No acceptem el cop d’estat però tampoc acceptem el cop d’estat que està duent a terme ara Erdogan amb l’excusa de buscar traïdors”. Türkoglu espera que durant aquests canvis polítics s’obrin altres debats com “la situació de la dona al Kurdistan, que gairebé no pot sortir al carrer per la pressió policial, o l’estat d’Abdullah Öcalan”, líder de la milícia kurda PKK, empresonat des del 1999.

Un altre grup que està patint les conseqüències del cop són els alevis, una minoria religiosa (es creu que prop del 15% de la població) que barreja tradicions islàmiques i preislàmiques. Just un dia després de l’intent de cop d’estat, un grup de seguidors d’Erdogan va ocupar els carrers del barri alevi de la ciutat de Malatya cridant “Els seguidors de l’AKP (partit d’Erdogan) som aquí, on són els alevis?”, mentre apujaven el volum dels altaveus amb cançons del partit. La provocació va acabar en confrontacions entre veïns i seguidors del president.

“Hem demanat ajuda”

El barri de Gazi, a Istanbul, poblat principalment per alevis i kurds, també ha patit provocacions de seguidors d’Erdogan que han acabat en enfrontaments i la policia tirant gas lacrimogen als veïns. El Sonir, veí de Gazi i membre de la Federació d’Alevis (AVF) comenta que estan en “màxima alerta”. “Hem demanat ajuda a l’Ajuntament però no hem rebut resposta”, afegeix preocupat. El que sí que han aconseguit és el suport d’alguns grups d’esquerra, i entre els veïns s’han organitzat per, si tornen a patir atacs, “reaccionar més ràpidament, sobretot aquests dies que encara celebren el cop fallit”.

La detenció sense càrrecs s’amplia de 4 a 30 dies

Ankara ha augmentat a un mes el període de detenció provisional (sense càrrecs) de sospitosos, en lloc dels quatre dies que regien abans del fallit cop d’estat del 15 de juliol. La decisió va entrar ahir en vigor a través del primer decret del govern després de l’establiment de l’estat d’emergència dimecres. Segons la nova disposició, les reunions dels detinguts amb els seus advocats podran ser restringides per les autoritats, que a més podran gravar i utilitzar les converses que tinguin lloc en aquestes trobades. També s’estableix que només els cònjuges i els parents de fins a segon grau podran visitar els arrestats. Segons va anunciar el ministre de l’Interior turc, Efkan Ala, un total de 10.607 persones van ser detingudes fins divendres per presumpta vinculació amb l’intent colpista o amb les xarxes del clergue islamista exiliat voluntàriament als EUA, Fethullah Gülen, a qui Erdogan acusa d’haver orquestrat el motí fallit (tot i que ell ho nega). Ahir també es va decretar que el personal encarregat de dur a terme les decisions preses sota l’estat d’emergència no podrà ser responsabilitzat per les seves pràctiques i que per això no se li imposarà cap pena legal, administrativa o financera.