Publicitat
Publicitat

Una setmana decisiva entre Londres, París i Berlín

David Cameron afronta una setmana decisiva. L’endemà del discurs de la reina, en què anunciarà les prioritats del seu nou mandat, començarà un viatge cap a París i Berlín. Sota el braç ja hi portarà la convocatòria del referèndum sobre la UE que vol celebrar abans de finals del 2017. Cameron exposarà als grans líders europeus la seva idea d’Europa i com hauria de ser una relació “sana” entre Londres i Brussel·les. Si convenç Hollande i Merkel ja tindrà mitja feina feta. I si obté el nihil obstat de la UE per modular algunes polítiques europees, podrà defensar el sí a Europa al referèndum.

La majoria absoluta obtinguda pel primer ministre britànic li atorga prou autoritat política per reclamar als seus socis europeus que es moguin. Però a Europa, com explica l’analista Charles Grant, Cameron hi té pocs amics (ell mateix es va oposar a la candidatura de Juncker com a president de la Comissió Europea) i la confrontació -i el caixa o faixa- permanent que viu la política britànica no tenen res a veure amb el consens i la necessitat d’aliats que impera a Brussel·les.

Malgrat tot, les propostes de Cameron seran escoltades a Europa i, fins on es pugui, ateses. Sempre amb la condició que no s’hagin de reformar els tractats sobre els quals es fonamenta la UE. Una capsa de Pandora que l’últim cop que es va obrir va provocar un daltabaix històric pel no que Europa va rebre en alguns dels referèndums que es van fer.

El primer ministre britànic acaba de sumar alguns aliats -els laboristes al seu país o els ultraconservadors euroescèptics polonesos que tornen a tocar poder- però encara li cal un cop de mà definitiu dels seus socis europeus.