Publicitat
Publicitat

Els 'xabiha', els sicaris d'Al-Assad

Sortien del torn de nit d'una fàbrica de fertilitzants quan el seu autobús va trobar-se amb un control de carretera a la perifèria d'Al-Qusair, a prop de la frontera amb el Líban, i ja no van tornar a casa. Els van trobar ahir emmanillats i assassinats a sang freda, segons van denunciar els Comitès Locals de l'oposició siriana. Es tracta de la tercera massacre en una setmana, amb 13 víctimes. El modus operandi d'aquests crims porta la mateixa firma que els del divendres 25 de maig, en què van morir 108 persones -48 d'elles nens- a la ciutat d'Al-Haula i la massacre dels quals el Consell de Drets Humans de l'ONU va condemnar i decidir investigar ahir. Els principals sospitosos son els xabiha , les milícies fantasma -com indica el seu nom en àrab- d'Al-Assad.

"Les informacions suggereixen que els xabiha van entrar a les poblacions i que podrien ser responsables de dotzenes d'assassinats", va dir ahir l'alta comissionada de l'ONU pels Drets Humans, Navy Pillay. "Aquests actes podrien representar crims contra la humanitat i altres crims internacionals, i podrien ser indicatius d'un patró d'atacs generalitzats", va afegir.

¿Però qui són realment els xabiha ? Rime Allaf, analista del think tank Chatham House per al món àrab, es remunta als anys 70 per explicar l'origen d'aquestes milícies, que s'organitzen en cèl·lules independents i responen directament a la família dels Al-Assad. "Eren joves de Latakia sense feina ni futur, que van aconseguir immunitat gràcies a la seva relació sectària i territorial amb el clan Al-Assad, també natal de Latakia i de la secta alauita, a canvi de fer contraban i la feina bruta per al règim en un context difícil, amb les tropes sirianes ocupant el Líban durant la dècada dels 80", explica Allaf per telèfon.

Enriquits durant el govern de Hafiz, Baixar -el seu fill- els ha cridat ara a files pel conflicte que va començar fa un any i mig i que ja ha deixat més de 13.400 morts, segons l'últim informe de l'Observatori Sirià dels Drets Humans. Després d'haver-se beneficiat dels regals de Hafiz, que, per exemple, el 1986 va donar una llar a la majoria de milicians, s'han multiplicat per tornar-li els favors i han trobat de nou en els joves alauites sense feina, amb afany de poder i abduïts per les teories conspiratòries un grup de confiança.

Van vestits de civil i en grups reduïts. Disparen des de teulades i s'han convertit en el blanc de l'Exèrcit Sirià Lliure, però les seves víctimes alimenten l'afiliació de nous joves, que cobren una mitjana de 30 a 90 euros al dia, segons diverses informacions que no s'han pogut contrastar i que apunten que els divendres, dia de pregària al món àrab, tenen paga extra.

Qui paga les milícies fantasma?

Per respondre a aquesta pregunta ens hem de remuntar a la història recent de Síria i en els seus intents per reactivar l'economia. Quan Damasc va retirar-se del Líban el 2005, va haver de buscar un nou mercat. "El mètode va ser cedir poders a una nova classe d'empresaris, la majoria sunnites" -explicava ahir a The Guardian un periodista que ha treballat a Síria, amb el pseudònim de Peter Kellier-, "i ara són els que financen els xabiha per continuar amb l' statu quo i no perdre les inversions". Alguns dels seus negocis tenen capital estranger, apunta.