THE NEW YORK TIMES / ANTIOQUIA (TURQUIA).Durant mesos el grup heterogeni de milícies que integren l'Exèrcit Lliure de Síria han confiat en les desercions a l'exèrcit sirià per construir un cos armat prou creïble i potent per plantar cara al govern del president Baixar al-Assad. Cada dia apareixien nous reclutes. Els soldats fugien a grapats, canviaven de bàndol i feien créixer la moral dels rebels i el nombre d'efectius opositors.
Però ara els comandants de l'oposició reconeixen amb preocupació que les desercions s'han reduït al mínim. Els rebels ja no atreuen els desertors i, tot i que la majoria de comandaments han deixat córrer la idea de captar-ne més, n'hi ha que han recorregut a mètodes més desesperats: entabanar, enganyar, amenaçar i, fins i tot, drogar i segrestar els militars per aconseguir que canviïn de bàndol o, almenys, que es mantinguin al marge de la lluita. Sense més desercions, segons ells, l'oposició no pot aspirar a créixer, ni tampoc, evidentment, a guanyar.
Però les forces d'Assad s'han mogut amb eficàcia aquests últims mesos per tallar la sagnia de soldats professionals ben entrenats que s'unien als rebels amb totes les armes que portaven. En un canvi d'estratègia, el govern ha optat per atacar poblacions i barris des de la distància fent servir l'artilleria i la força aèria, per preservar així els seus recursos i distanciar els seus soldats dels combatents rebels i de la població, inclosos els amics i veïns, que podrien encoratjar les desercions.
Els comandaments rebels temen ara que tots els soldats susceptibles de desertar ja ho hagin fet. Tot indica que els que queden seran lleials al règim, o que la por de ser acusats de traïció els desmuntarà. Altres soldats deuen tenir reserves sobre un moviment armat que té entre les seves files militants extremistes. Un atac suïcida a Alep dimecres -que va matar més de 40 persones i va devastar una zona controlada pel règim- va aixecar una ira generalitzada. I conscient que la violència està debilitant el suport popular a la revolta, alguns grups rebels van intentar culpar immediatament el govern de l'atemptat. I el govern en va culpar els rebels.
Cada cop més difícil
El cap del consell militar rebel de Homs, el coronel Qassem Sa'adeddine, va afirmar en una entrevista a Turquia que la vigilància creixent del govern, sobretot l'augment de controls militars, fan que cada cop sigui més difícil arribar als oficials del règim. Segons ells, també és cada vegada més enrevessat protegir les famílies dels desertors, garantir que estaran en refugis segurs. "Els oficials són cada cop més reticents a desertar", va lamentar abans d'afegir que davant d'això els rebels s'inclinen per fer servir la força. "Els detenim i els donem l'oportunitat de desertar", va explicar el coronel. "Alguns estan convençuts en una setmana i són benvinguts". Els que no volen són empresonats i, segons ell, s'enfronten a un "judici".
Alguns dels mètodes utilitzats pels rebels són imaginatius però d'altres, d'una brutalitat extrema. Les milícies opositores han estat acusades diverses vegades d'executar sumàriament els soldats capturats. "Com que cada cop hi ha menys desertors, l'oposició s'esforça cada cop menys per atreure els soldats del règim a les seves files i només pensa a lluitar contra ells", manté Peter Harling, expert sobre Síria al Grup Internacional de Crisi. "I com més durs són els rebels amb l'enemic, menys soldats canvien de bàndol. És una dinàmica que es retroalimenta".
Però tot i això els intents per aconseguir noves desercions continuen. Un nen de 12 anys va convèncer un soldat que s'unís a la revolta quan en un control militar, segons els comandaments rebels, li va dir: "Amic, per què no desertes?", com si es tractés d'un joc infantil.
