Internacional 09/06/2015

Una societat civil organitzada, garantia de salut democràtica

Cristina Mas
2 min

BarcelonaEl resultat de les eleccions de diumenge afebleix Erdogan, que perd tres milions de vots, tot i l’augment de la participació, però reforça la democràcia turca. El seu pla per convertir Turquia en una república presidencialista en què tingués poders plens s’ha estavellat contra un nou moviment polític de la societat civil organitzada: els kurds i l’esquerra, que ja li havia plantat cara empassant-se els esprais de gas pebre a la plaça Taksim el 2013. Unes forces plurals que s’han sabut organitzar per saltar el mur del 10% de vots requerit per entrar al Parlament. El partit d’Erdogan, l’islamista AKP, ha tornat a guanyar (i n’hi ha pocs que retenen el 40% de vots després de 12 anys al poder), però la victòria és molt amarga: en lloc d’obtenir l’aval a les urnes per convertir-se en el sultà del segle XXI, el missatge és que l’autoritarisme té un preu.

“Una part del seu electorat no li ha fet confiança: d’una banda els kurds que votaven per l’AKP han passat massivament a l’HDP, però aquesta formació també ha tret bons resultats a les zones urbanes no kurdes, on ha mobilitzat la gent descontenta amb l’actitud prepotent d’Erdogan”, apunta Eduard Soler, analista del Cidob. Per explicar la mobilització electoral dels kurds, Soler destaca la influència de la batalla de Kobane en el resultat: quan la ciutat de majoria kurda del nord de Síria va ser sotmesa a una ofensiva de l’Estat Islàmic, Ankara va mantenir segellada durant setmanes la frontera i va reprimir durament les mobilitzacions de solidaritat dels kurds dins de Turquia.

“Erdogan va guanyar el 2002 perquè la gent estava farta d’un sistema polític endogàmic i corrupte, i va tenir el suport de gent que no era islamista i apostava pel canvi”, recorda Javier Albarracín, analista de l’IEMed. “A l’inici va posar al seu lloc l’exèrcit i va obrir les negociacions amb la UE, però ha anat impregnant un to cada cop més religiós i autoritari al seu govern, i ara ja no és un element aglutinador sinó excloent”, conclou. Ara Erdogan es veu abocat al pacte o a convocar eleccions anticipades. Aviat sabrem si s’enroca més o si obre la mà per tornar a erigir-se en pare de tots els turcs. Sigui com sigui, s’haurà d’afrontar a un Parlament molt més plural, com la societat turca.

stats